Arxivar per 7/09/2009

La Nova York més autèntica

Han passat tres dies des del nostre últim post, però quins dies!

Tot caminant molt, molt i molt…hem pogut visitar els barris de Little Italy, Tribeca i Soho de Manhattan. A part, ens hem escapat al barri del Bronx i també a Brooklyn.

Però una de les coses que més ens ha fascinat son les vistes des de l’Empire State. Simplement úniques i indescriptibles. Vàrem poder contemplar la posta de sol des del punt més alt de Manhattan. Us deixem algunes de les imatges, ja que les paraules sobren.

 

Creuar el pont de Brooklyn de nit és una altra cosa que no es pot deixar de fer si estàs a NY. A mesura que t’acostes a Manhattan, tens la sensació de que els edificis t’han de caure a sobre.

A part de la ciutat en sí, una de les coses que més en ha sorprès (positivament) d’aquesta ciutat és la seva gent. Especialment la comunitat negre que hi viu. Ahir, vam assistir a una missa Gospel al barri de Harlem, justament a l’església més antiga del barri. Només entrar a l’església tothom ens saludava, les dones anaven amb les seves millors gales (barrets amb tocats, joies i vestits) i els homes amb vestit jaqueta. La missa va durar dues hores i mitja i tot i que nosaltres no som gens religiosos, ens va encantar! Tenen unes veus privilegiades, fan broma durant la missa i es respira felicitat i bon rotllo. Al finalitzar la cerimònia, tothom et ve a saludar tot donant-te gracies per haver vingut. Fins i tot ens van convidar a un esmorzar d’aniversari que feien després de la missa!

A l’hostal vam conèixer una parella francesa (l’Axelle i el Vincent) i vam decidir passar el dia junts. Ens varen dir que sabien d’una casa particular al barri de Harlem que feien sessions de Jazz al piano cada diumenge a la tarda. Ens hi vam aventurar i sort que ho vam fer! Vam picar a la porta d’un pis que des de fora ja se sentia força xivarri. Estàvem una mica acollonits per allò de que “ha saber que o qui ens trobem aquí dins!”. Ens va obrir una senyora negra, alta i molt prima que sense saber massa que volíem, ens va fer passar immediatament. Ens va dir que el concert ja s’havia acabat feia una estona, però li va saber tant de greu que ràpidament ens va muntar un concert improvisat de cinc peces. Fins i tot ens van oferir beguda i menjar, que òbviament no volíem acceptar…només faltaria! I a sobre no paraven de donar-nos les gràcies per haver-hi anat! Ens van acomiadar amb petons i abraçades tot dient-nos que tornéssim algun dia. Son una gent fantàstica!! I per cert! El concert va estar molt i molt bé!

Demà ja marxem cap a Sant Francisco…així que el proper post serà des de l’altre punta del país.


Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Setembre 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  

STOPS

VISITES

  • 68.385

%d bloggers like this: