Arxivar per 7/10/2009

Chiapas, segona part

Compartim l’opinió del nostre amic mexicà Emerson, i és que Chiapas ens encanta!

La ciutat de San Cristobal de las Casas té un encant especial. És totalment diferent a les poblacions que havíem vist fins al moment. És una ciutat colonial, amb cases de colors on es barregen molts europeus assentats aquí amb una de les comunitats indígenes més grans i més autèntiques del país. Es barreja lo tradicional amb lo modern, i tot això acompanyat d’una fresqueta molt agradable. Estem a 2000m metres d’alçada i això es nota, i més després de 15 dies de calor sufocant i desenes de picades de mosquits! 

Que hem fet a San Cristobal? Doncs passejar molt, amb tranquil•litat, tot veient les esglésies colonials i remenant pels mercats d’artesanies i de verdures. Anar als museus del cafè i de la medicina Maya, aquest últim força interessant.

Una de les millors experiències a viure aquí es anar al poble de San Juan Chamula. Hi viuen indígenes que parlen el dialecte tzotzil de la llengua Maya. Elles van vestides amb faldilles de llana negra, lligades a la cintura amb faixes de colors i porten unes trenes molt llargues. Ells vesteixen túniques o samarres blanques de llana. Però el més impactant d’aquest poble és la seva església i el que s’hi fa a dins. Està prohibit fer fotografies dins de l’església, ja que creuen que la càmera s’endu la seva ànima. És una església sense bancs, amb herbes al terra. La figura principal es Sant Joan Baptiste i en un segon terme queda Crist. La gent està asseguda al terra amb desenes d’espelmes enceses i amb curanderos i curanderes al seu costat. La gent malalta fa un ritual que serà amb ous o amb gallines en funció del criteri del xaman. Si consideren que la malaltia no es massa greu, agafen els ous i els passegen primer al voltant de les espelmes i desprès al voltant del malalt tot fent oracions. Si la cosa és més greu, fan el mateix amb la gallina tot sacrificant-la. El temple s’omple de fum ja que a part de les espelmes també cremen herbes… i al cap de 10 minuts allà dins, acabes tot col•locat!! Tot plegat molt esotèric, d’un altre temps i contradictori amb la pròpia religió catòlica.

Una altra opció a fer a San Cristobal és anar al Cañón del Sumidero. Hi has d’anar amb agència, ja que només es pot visitar amb llanxa. Les vistes ens van sorprendre molt gratament. Hi ha un punt del canyó que té 1000m d’alçada, hi ha una cataracta feta amb molsa amb forma d’arbre de nadal, cocodrils i moltes aus pescant. Una visita molt agradable i recomanable als amants de la natura.

Avui agafem un bus de 11h que ens portarà a la capital de l’estat de Oaxaca (que es pronuncia “uajaca”). Més noticies des d’allà!

Pd. Seguim trobant cavalls autòctons irresistibles pel David!


Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Octubre 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

STOPS

VISITES

  • 68.385

%d bloggers like this: