Machu Picchu…una meravella del món

Divendres passat ens vam enfundar les xiruques i carregar les motxilles a l’esquena. Començàvem el camí de l’Inca, camí que finalitzaria a la ciutadella del Machu Picchu, una de les 7 meravelles del món.Ens van venir a buscar a les 6:30 del matí per deixar-nos al famós quilòmetre 82. Ens van presentar el nostre grup, del qual no en parlarem massa, ja que aquesta vegada no vàrem tenir massa sort en això. Podríem dir que no era un grup massa uniforme, diferents edats, poques llengües en comú i gent una mica sosaines. Però el grup passa en un segon terme quan observes els paisatges, quan gairebé toques els núvols i quan la ciutadella del Machu Picchu apareix entre la boira després de caminar durant 4 dies.

El primer dia, partim del Km 82, a 2600msnm. Fem 12 Km per un camí tipus “piso peruano”, que vol dir, ara amunt i després avall… Dormim en tendes de campanya, com els propers 3 dies.

El segon dia, ens aixequem a les 5:30 del matí amb un mate de coca ben calent a les mans i caminem 12 Km més fins al següent campament. És el dia més dur de tots, ja que hem d’assolir el pas de “la mujer muerta” que es troba a 4200msnm (4 hores de pujada ben dura amb els descansos inclosos), per després baixar fins a 3800msnm que és on es troba el nostre campament. De vegades no saps si és pitjor pujar o baixar, ja que les baixades son molt pronunciades i amb moltes roques posades a manera d’escala… Va ser una nit molt freda. L’equipament era: pantalons, mitjons, samarreta de màniga curta, màniga llarga, forro polar, jaqueta tèrmica, sac de dormir. Tot i així vam tremolar tota la nit.

El tercer dia és el més llarg de tots: 16 Km per “puro piso peruano” amb un desnivell de més de 1000 metres que és fan les dues últimes hores de la caminada, que són de baixada intensa. Quan arribes aquí, ja saps que tens Machu Picchu a la butxaca. El campament està millor acondicionat: té una mena de bar amb llum elèctrica i dutxes calentes pel mòdic preu de 5 soles! Va ser la millor dutxa de la història!

El quart dia t’aixeques molt aviat (3:30h de la matinada) amb la intenció d’arribar a la porta del Sol (entrada amb vistes privilegiades de Machu Picchu, exclusiva per als que hem fet el camí de l’Inca). Son 6 Km que es fan a tota velocitat per l’emoció d’arribar el més aviat possible al destí final. Però tant córrer no es va servir de res, ja que la boira no ens deixava veure res de res! Tots ens vam quedar fets uns nyap al veure el panorama. Però després de 20 minuts de creuar els dits, la boira va decidir escampar-se a la vegada que tots fèiem “ohhhhhhh”. Era la primera vegada que contemplàvem la ciutadella envoltada de les típiques muntanyes que caracteritzen tantes postals. Després, encara queda una horeta de baixada, però que passa volant ja que vas tenint diferents perspectives de la ciutat. Un cop a baix, visita de la ciutat durant dues hores amb el guia que ens explica característiques de la ciutat. És un lloc místic, màgic i preciós.

A part, durant tot el camí Inca vas veient diferents runes del que havien sigut llocs estratègics i religiosos dels Incas, envoltat d’un paratge magnífic, molt diferent del que estem acostumats, al nivell dels núvols i amb muntanyes de neus perpetues.  

Tot això no seria possible sense uns homes anomenats “porteadores” als quals els tenim un profund respecte, per la seva força física, però sobretot mental. Son els encarregats de traginar tot el material necessari per l’acampada i alimentació del grup, a més de muntar i desmuntar el campament i cuinar. Cadascun d’ells carrega 25Kg de pes, entaforats, de vegades en motxilles o bosses decents, però d’altres, simplement en sacs que carreguen com si fossin patates. Mentres tu camines, ells corren pel camí per tal d’arribar abans que tu i poder muntar el campament i tenir el dinar o sopar a taula. 

Avui posem rumb cap al llac Titikaka, el llac més alt del món. Les properes notícies….des d’allà!

 

Advertisements

5 Responses to “Machu Picchu…una meravella del món”


  1. 1 Cristian 11 Novembre 2009 a les 13:45

    Vosaltres si que sou una maravella! 🙂
    Us haig de dir que cada dia em costa més llegir el vostre blog, a cada nova entrada em feu una mica més d’enveja i ja comença a ser insoportable! Com deia aquell… que cabroooooooon!!
    A l’Anna l’hi queda genial el gorro, per cert!

  2. 2 Carlos V 11 Novembre 2009 a les 21:13

    Heu d`explicar per què els incas es van fer el piset tant lluny i tant alt. No crec que fos per les vistes.

    Potser era per evitar la típica visita molesta.

    Ja direu.

    M`alegro que seguiu be, la propera foto del David vull que sigui amb el barret amb orelleres i el poncho de colors llampants (amb o sense cavall).

    Petons

  3. 3 Francesc Dangla 13 Novembre 2009 a les 18:58

    Seguim entusiasmats amb la vostra aventura que ens permet recòrrer a través de la vostra mirada llocs ben allunyats que mai no trepitjarem. Continueu gaudint d´aquest cabdal de coneixement que aneu acumulant quan ja heu cobert una sisena part del viatge.

    Endavant, molta sort i viatgeu, bojos, viatgeu !!

  4. 4 eloy - mary 14 Novembre 2009 a les 19:49

    BUNO ahí van nuestros comentarios acerca del MACHU Y DEL TITI. Por cierto que una vez leidas vuestraS vivencias sobre ámbos lugares, le dije a la sra. MARIA: Oye vamos a emular a esta pareja, pues que se creen. Ni cortos ni perezosos salimos una mañana, bien equipados, aunque sin guias, y nos dirigimos ni mas ni menos hacia la FONT DEL GAT, partiendo del km 0 y anda que te anda despues de sortear numerosos obstaculos, el terrenos muy accidentado pero al final llegamos a la parte más alta de MONTJUIC, y al igual que vosotros oteamos toda la ciudad de barcelonna, que por cierto al igual que vosotros tampoco pudimos ver por la nieble existente.

    Y AHORA algo mas serios os deecimos que todo lo que contais es sencillamente maravilloso, haciendonos llegar el mensaje con todo tipo de detalles. David si no fuera por la altura diria que eres un peruano más, estás muy bien con ese poncho tipico. Tal como lo exponeis en vuestras narraciones, la gente peruana y tambien la mexicana, me merecen una gran admiración, reflejan mucha humanidad y tienen cualidades envidiab les, sobre todo los autoctonos de zonas rurales. Mi amigo PIZARRO, conquistador de Perú ya me había puesto en antecedentes.

    Algun comentarista os anima a salir màs en las fotos, coincido con el. Deb eis acariciar más el paisaje con vuestra excelente fotogenia.
    Hasta la próxima. ADELANTE y felicitaciones por vuestra fortaleza. ¡Ah¡ no perdais esa sonrisa.

    BESOS DE MARY Y ELOY.

  5. 5 Àlex Roca 9 febrer 2010 a les 15:49

    Pura envidia cotxina… és lo que doneu. Jo, a dia 9 de febrer, encara vaig per aquí amb la lectura, però ja us atraparé…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Novembre 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   des. »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

STOPS

VISITES

  • 66,634

%d bloggers like this: