Un espectacle darrere d’un altre…

…és el que hem vist durant tres dies de tour pel salar d’Uyuni i el cordó volcànic, a Bolívia.

Però anem per parts. I és que només arribar a Uyuni, ja va ser tot un xou.

Degut al conflicte del pont que us vam explicar anteriorment, per anar de Copacabana a La Paz, vam haver de tornar al Perú, per tornar a entrar a Bolívia per un altre pas fronterer, fent així una sortida i una entrada a Bolívia, una entrada i una sortida del Perú en menys d’una hora de diferencia. Aquesta va ser la primera part del xou per arribar a Uyuni. La segona, va ser que ens van vendre uns bitllets de bus turístic per fer tot aquest recorregut, però que de turístic no tenia res, i un cop reentrats a Bolívia, ens van “enxufar” en una furgoneta com si fossim sardinetes, amb suborn del conductor inclòs, perquè ens portés fins al centre de la Paz, quan el seu vehicle no estava autoritzat a fer-ho.

Un cop a La Paz, vam buscar com arribar fins al poble d’Uyuni, que es troba a unes 10 hores en bus de La Paz. El que vam comprar va ser un tiquet per un bus turístic semi-llit, amb calefacció i bany. El que ens vam trobar va ser una cafetera amb 8 turistes i 25 locals pudents, sense semi-llit, ni bany i en comptes de calefacció, ens van donar unes mantes polsegoses. Això va ser el principi d’un llarg viatge, que en comptes de 10 hores, en va durar 20. Vam sortir ja una hora i mitja més tard del que tocava. En aquest temps vam fer colleta amb una parella d’holandesos molt “majetes”, que per contrarestar la pudor de la gent local, anaven tirant desodorant dins del bus a la vegada que la gent se’ls mirava amb cares estupefactes per no entendre el perquè feien allò aquells estrangers…

El bus anava parant a cada hora, i sentíem sorolls estranys. Després ens vam assabentar que el conductor anava tirant aigua per refrigerar el motor (tot i que a fora deuríem estar a uns 8ºC???). Fins que l’aigua es va acabar. Aleshores, la parada va ser en una llacuna que hi havia pel camí. El conductor va decidir posar aigua de la llacuna abans que res. Mala senyal… A les 6 del matí ja hauríem d’haver arribat a Uyuni, però eren les 7, en ple desert, quan el bus va dir PROU! I allà ens vam quedar. En ple sol, sense teca, morts de son i el bus s’espatlla! El conductor va agafar el mòbil, però tampoc hi havia cobertura. Va marxar corrents, no sabíem si s’escapava o si buscava ajuda. El que sí que podem dir és que al cap de 3 hores i mitja va aparèixer un camió, tipus dels que transporten bestia. El panorama havia millorat lleugerament, però només lleugerament. I és que ens trobàvem 30 persones dalt d’un camió, en ple sol, empassant pols, i encara faltaven com unes 4 hores per arribar a Uyuni. Després de dues hores en aquest nou escenari, ens vam creuar amb el bus que venia d’Uyuni per rescatar-nos. Tots vam respirar una mica més alleugerats, però només fins que un cop a dalt del nou bus, vam començar a sentir cops de martell. Eh???? I ara que passa??? Doncs resulta que els impresentables de la companyia més nefasta de Bolívia (o això ens assembla a nosaltres, perquè podria ser que fos alguna cosa habitual aquí), resulta que ve a rescatar-nos amb un bus amb la llanta malament. Vinga i vinga cops de martell…fins que desprès de 20 minuts va poder finalment arrancar. Aquest seria el resum del xou, el gran xou per arribar a Uyuni. I diem resum, perquè el viatge va estar ple de detalls, comentaris i moments que ens costarien moltes paraules i línies d’explicar.

Us deixem una foto del panorama camió. 

A Uyuni vam contractar un tour en 4×4 de 3 dies i dues nits. Vam ser un grup format per un guia, dos japonesos, una boliviana, un italià i nosaltres dos. Com que una imatge val més que mil paraules, només us direm que hem vist un salar de 12.000km2, illes enmig del salar amb cactus mil·lenaris, volcans, llacunes de colors, flamencs, vicunyes (camèlids), guèisers i muntanyes de colors. Tot això, entre 4000 i 4900 metres per sobre del nivell del mar. Realment ha valgut la pena tot el xou per arribar a Uyuni.

Ara si…comença l’espectacle. 

 

 

Anuncis

4 Responses to “Un espectacle darrere d’un altre…”


  1. 1 Dimas i Sandra 25 Novembre 2009 a les 2:39

    Un plaer anar compartint trossets d’aquests paisatges del Salar amb vosaltres.

    Una abraçada i ànims!

  2. 2 uri 25 Novembre 2009 a les 11:45

    jejeje k guaaaaaaaaaaaaaaai! ànims família!

  3. 3 Txell 25 Novembre 2009 a les 15:41

    Vaia tela!!! Desitjava com mai que arribés aquest moment…. aquest lloc del món és IMPRESSIONANT!!!! Feines tinc a mantenir la boca tancada mentre contemplo i admiro amb detall aquestes fotos!

  4. 4 Francesc Dangla 25 Novembre 2009 a les 21:31

    Un món de colors diferents, d´olors distintes, de paisatges únics, de llengües ancestrals, de cultures mil.lenàries…. i de pestilència global.
    No tot són flors i violes en aquest món tan divers. Però ho passeu tan bé !! Endavant Anna i David !! Una abraçada.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Novembre 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   des. »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

STOPS

VISITES

  • 66,686

%d bloggers like this: