Arxivar per Desembre de 2009

Avui, 28 de desembre…

…us hem de dir que tanquem la paradeta. Si, si…hem decidit “xapar” el bloc i quedar-nos a viure a Brasil, que s’hi està molt bé!! Hem acceptat una oferta per portar un xiringuito de venda d’aigua de coco a Arraial d’Ajuda. Total…per viure a Brasil no cal tenir massa. Ens apanyarem amb poca cosa, com fan els rastafaris natius.

Moltes gràcies per tot el vostre suport i comentaris rebuts fins ara.

Feliz Natal para vocês!

Bon NADAL!!!!

Desde la platja del petit poblet d’Arraial d’Ajuda, amb banyador, amb sol i molta calor us desitgem un molt Bon Nadal!!! …però amb tot i això…us trobem molt a faltar, ..i també a l’escudella, als canelons i als torrons!!

Petons i abraçades per a tots/es!!!

Salvador da Bahia

Salvador da Bahia, o Bahia a seques pels locals, és la tercera ciutat més gran del Brasil, però molt possiblement la que té més història al darrera. Va ser la primera capital del Brasil i el primer lloc on els portuguesos van portar esclaus africans. En el segle XVI, Salvador era la segona ciutat més important després de Lisboa, de tot l’imperi portuguès. Així doncs, aquí va ser on va començar el Brasil que coneixem avui dia…

La majoria de la població bahiana és negra i Salvador és l’únic lloc del món on els descendents dels esclaus africans han conservat millor la seva cultura tant musical, religiosa, gastronòmica com la dansa i les arts marcials.

Degut a la importància d’aquesta ciutat en el seu temps, s’hi va construir moltes esglésies i mansions de gran valor cultural. De fet el centre històric, anomenat Pelourinho està declarat Patrimoni de la Humanitat, i nosaltres podem donar fe de que és un barri molt bonic de veure, però també dir-vos que cal fer-ho amb els ulls ben oberts, ja que és Salvador…una de les ciutats més perilloses de Brasil.

Una altra peculiaritat que té, és que els hi encanta la festa!! Cada dia hi ha música a l’aire lliure i gent ballant capoeira o tocant els timbals aquí i allà. I per si això no era prou, es van inventar que el dia oficial per fer festa de nit no seria ni el divendres ni el dissabte, i ni tan sols el diumenge, sinó que seria el dimarts!!!! I ja sabeu que quan aquesta gent decideix fer festeta, la “lian parda”!!, tant, que ahir dimarts, eren les 4 de la matinada i la música encara sonava!!!

Altra vegada hem estat de sort, i sense voler-ho vam anar a petar a una representació dels pastorets a la catedral de la ciutat, al Pelourinho, que ens va encantar!! Eren uns pastorets amb un toc brasiler molt ben portat, combinant el clàssic teatre amb cant coral, ballet clàssic, reggae i fins i tot rap!!! Si, si…van rapejar la cançó de Santa Nit! Increïble!! I tot al mòdic preu de 0 reals!! També ens va encantar!

A part del centre històric també hem vist el Mercado Modelo, el barri de platja Barra i l’església de Bonfim a la península de Itapagipe. Un dia ens vam escapar a l’illa de Itaparica per passar el dia a la platja amb els locals, on alguns d’ells no surten de l’aigua ni per menjar!! Sinó,…mireu les fotos!!

El proper post tindrà un caire nadalenc i serà des de la platja d’Arraial d’Ajuda, a unes 15h en bus al sud de Salvador…

Olinda està a Pernambuco

Olinda és una ciutat colonial situada al costat de la gran ciutat de Recife, capital de l’estat de Pernambuco…us sona d’alguna cosa???

També té platges, però desgraciadament estan contaminades i no és aconsellable el bany. És curiós, ja que l’illa de Fernando de Noronha també pertany a Pernambuco, però en canvi, les seves aigües son ben cristal·lines.

A Olinda hi hem estat un parell de dies en els que ens hem fet la ciutat de pe a pa, bé el centre històric, i també hem fet algunes gestions ben necessàries com ara esquilar a en David que ja feia massa temps que semblava Jesucristo Superstar…

El centre històric és ple de casetes de colors, de tots els colors…de carrerons estrets i serpentejants i d’esglésies força modernes si ho comparem amb les que hi ha a casa, però que es troben en un estat decadent que els hi dóna un cert encant. Per cert, una d’aquestes esglésies decadents té el pessebre més gran del Brasil. És xocant veure un pessebre darrera de palmeres mentre et regalima la suor de tanta calor!!

De Pernambuco saltem a l’estat de Bahia, via 14h de bus fins a la gran ciutat de Salvador que ja ens espera!

Pipa é muito legal…

…que vol dir que Pipa ens ha encantat!

Com veieu…estem agafant un bon nivell de Portugues, eh??

Pipa és conegut per les seves platges, i ens han agradat tant que ens hi hem quedat un dia més del que havíem planejat. Son platges bastant desèrtiques i de paisatge canviant degut a les fortes pujades i baixades de la marea. Son tant fortes que a algunes platges només s’hi pot accedir quan és baixa i marxar abans no pugi altra vegada. Un exemple d’aquestes platges és Bahia dos Golfinhos, rodejada de penya-segats i on pots veure dofins nedant al teu voltant.

Les marees també provoquen que es formin piscines naturals, fantàstiques per un bany tranquil d’onades i que l’aigua t’arribi fins als genolls tot prenent algu en els xiringuitus de la platja.

Vaja, que a Pipa s’hi està molt bé!!

D’aquí hem agafat un bus i ens hem plantat a Olinda des d’on tindreu més noticies nostres.

Fernando de Noronha, una passada d’illa!

Dimarts vam aterrar a l’illa de Fernando de Noronha, que es troba a uns 500Km de la costa de Natal. Aquest és un destí que si no fos per totes les recomanacions i blocs que hem llegit no hi haguéssim anat pas, ja que tot el que te de bonic ho té de car!! Només el vol ja costa una pasta, però a més a més s’ha de tenir en compte que cada dia que passes a l’illa s’ha de pagar una eco-taxa que s’incrementa dia a dia i que dormir o menjar costa el doble que en el continent. Si algú volgués quedar-se a l’illa durant un mes, només en taxes hauria de pagar 3000 reals, uns 1200 euros!!!

Nosaltres ens hem hagut de conformar amb 4 nits/5 dies, i per no estressar-nos amb el pressupost ens ho hem pres com “unes vacances del viatge” 😛 i….han sigut unes vacances fantàstiques!!! És un lloc preciós, on a cada racó hi trobes un paisatge brutal, dramàtic i impressionant, i on a més a més quan poses el cap sota a l’aigua et trobes amb una fauna difícilment de trobar en qualsevol indret.

A Fernando de Noronha s’hi troben les tres platges més maques de tot Brasil, però en el nostre rànquing fàcilment hi podríem afegir una o dues platges més de l’illa. La primera d’elles és Bahia do Sancho, una platja llarga, de difícil accés i on sota l’aigua hi trobes tortugues, rajades i peixos de tots colors. La segona es Bahia dos Porcos, d’estètica més rocosa i dramàtica però igual o més bonica que la primera. La tercera segons el rànquing oficial es Praia do Leao, però en el nostre rànquing particular, seria la Praia Conceiçao la que ocuparia aquesta posició. La posta de sol en aquesta platja és especialment bonica. (La fotografia on sortim nosaltres és Bahia do Sancho, la següent més rocosa es Bahia dos Porcos i la posta de sol es a Praia Conceiçao).

Algunes de les activitats que hem fet son:

– Tour amb barca per la costa de l’illa amb parades per fer snorkelling i amb Aquasub inclòs. Ens ha encantat, especialment l’Aquasub, on fas snorkelling arrossegat per la barca, de manera que pots veure molt fons marí sense cansar-te, i a part, és molt divertit.

– Snorkelling a la Praia d’Atalaya, que és una piscina natural on hi queden molts peixos atrapats degut a la pujada i baixada de la marea i després caminata per la costa amb més piscines naturals.

– Llogar un Buggy per un dia per recórrer l’illa i entretenir-nos on vulguem. Ho hem compartit amb la Katja i el Cris, de Suissa i California respectivament i amb qui hem tingut molt bona connexió.

Des de Fernando hem tornat a Natal, des d’on farem cap a Praia da Pipa. Més notícies des d’allà.

 

Carnaval + Natal = Carnatal

Dissabte passat vam arribar a Natal, que nomes havia de ser una ciutat de passada per arribar a Fernando de Noronha. Però ens vam assabentar que aquell cap de setmana celebraven el CarNatal, una mena de carnaval anticipat propi de la ciutat. Així que vam decidir quedar-nos 3 dies.

Del CarNatal en si no tenim fotos per seguretat…però us podem dir que es una macro-festa multitudinària on no hi falta la cervesa i la bona música brasilera!

Vam aprofitar per fer un dia de platgeta que va estar molt i molt bé. Vam dinar uns “camaraos” arebossats a l’hamaca de la platja mentres veiem passar tot un mercat ambulant…i és que et venen de tot i més!!! Des de tot tipus de menjar fins a mini-billars. Fins i tot hi ha maniquins amb roba!

De Natal hem volat a l’illa de Fernando de Noronha…un petit paradís de l’Atlàntic, que us explicarem en el proper post.

Jericoacoara, un poble diferent

Després de dos dies de viatge, dimarts passat vam arribar per fi a Jericoacoara. Tot i que ja està començant a ser un pèl massa turístic pel nostre gust, Jericoacoara té molt d’encant i un ambient molt distés.

Està ubicat enmig del no res i és accessible només amb cotxes 4×4. Bé, de fet, el poble en sí esta construït sobre sorra de platja i no hi ha un sol carrer asfaltat.

Hi ha una gran duna de sorra blanca que als vespres es converteix en un lloc de peregrinatge pels amants de les postes de sol, des d’on es contemplen unes molt bones vistes del poble i els seus voltants: més sorra i més aigua. Després de la posta de sol, es fan rodes de Capoeira a la platja…per cert…en saben un colló!

La marea és molt forta, tant que pot haver-hi una distància ben bé d’uns 50 metres entre el matí i la tarda. Això fa que es formin com pèlags d’aigua dins de la platja, que els pescadors aprofiten per pescar fàcilment. 

Amb tot això, et trobes amb animals varis com cavalls, burros, gallines, vaques i porcs passejant lliurement pel poble.

I que s’hi fa a Jerico??? Doncs bàsicament estirar-se a l’hamaca amb un bon llibre i gaudir del “no fer res”…tot i que hi han moltes ofertes turístiques com ara el KiteSurf, WindSurf, Surf, cavalls i buggies.

Altra vegada hem estat de sort i hem enganxat un festival de Choro i Jazz que ha estat prou interessant. Si es que tenim una “llet”!  

Lençois i peregrinatge fins a Jericoacoara

La nostra ruta per Brasil va començar a Sao Luís no per casualitat sinó perquè era la ciutat amb aeroport i amb més interès que hi havia a prop del parc nacional de Lençois. Així que després des de Sao Luís ens vam dirigir al poble de Barreirinhas, des d’on fàcilment es pot accedir al parc. Hi ha moltes maneres de fer-ho. A nosaltres ens hagués agradat fer una caminata d’unes hores i dormir-hi, però per fer-ho cal un guia i a falta de més persones, el tema ens desquadrava el pressupost, així que ens vam conformar amb un tour d’una tarda, que va estar prou bé…Bé, després de veure el panorama, era impossible que no ens agrades! Com que altra vegada les imatges parlen per si soles…només us direm que és un parc de 1500Km metres quadrats, format per dunes i llacunes d’aigua de pluja. En aquest moment moltes de les dunes estan seques, però algunes son tan grans que tenen aigua tot l’any.

El nostre proper destí era Jeriocoacoara, però arribar-hi ens ha ocupat dos dies i mig. De Barreirinhas hem agafat una furgoneta 4×4 fins a Paulino Neves, d’allà un altre 4×4 fins a Tutoia on vam fer nit. La idea era anar fins al proper destí en barca, però altra vegada per falta de gent (no hem trobat turistes) ens vam conformar amb un bus (onibus pels brasilers) que ens va dur fins a Parnaíba i d’allà amb un altre bus fins a Camocín on vam fer la segona nit. Al dia següent i amb una camioneta 4×4 plena fins a rebentar, vam arribar finalment fins a Jericoacoara. …des d’on us escriurem el següent capítol.

Sao Luís de Maranhao

Dimecres passat, després d’una nit, un dia molt llarg i tres vols, vam plantar-nos a la ciutat del reggae, Sao Luís. Es troba al nord-est de Brasil, on la població negra, les seves costums i desgraciadament la pobresa, estan més arrelades que enlloc en aquest país.

La ciutat colonial de Sao Luís és plena d’edificis un tant vells però amb façanes cobertes de rajoles i ceràmiques amb motius decoratius que els portuguesos van portar d’Europa, i que donen un toc d’encant a aquesta ciutat.

Hem pogut visitar alguns museus d’aquestes ceràmiques, també d’artesanies fetes amb fulles de palmera, cases d’esclaus i casals de balls populars.

Vam assabentar-nos de que el divendres a la nit començava la mostra de carnaval Maranhense, mostra que es fa cada divendres des d’ara fins al carnaval!!! Si això només era una mostra a 3 mesos vista…, no ens podem ni imaginar com serà el carnaval de veritat!!! I és que la van “liar parda” aquell divendres…S’hi van posar a les 5 de la tarda i eren les 3 de la matinada que encara es sentia festa al carrer. Els grups de comparsa van tots molt coordinats tocant cadascú el seu instrument, tot i que ho fan amb un aire molt distès i amb gran passió….evidentment tot acompanyat d’una caipirinha ben fresqueta…


Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Desembre 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

STOPS

VISITES

  • 68.385

%d bloggers like this: