Des de Brasil ens vam poder fer una idea de la magnitud d’aquestes cataractes, però des d’Argentina les hem gaudit com no ens podíem ni imaginar.
La “Garganta del Diablo” és el nom més adequat que els argentins podrien haver donat al punt més violent i impressionant de tot el parc nacional. És realment una gola que empassa tal quantitat d’aigua que es fa impossible veure el fons degut a la bromera que s’aixeca. El soroll és ensordidor i si fixes les mirada en un sol punt de la cataracta t’arribes a marejar de la quantitat d’aigua que baixa.
Més avall, pots fer petites caminades que et porten a punts més propers que feia una estona eren llunyans, de manera que pots gaudir el paisatge des de diferents perspectives i angles.
Definitivament el cantó argentí ens ha agradat molt més que el brasiler, tot i que si es té temps, recomanem veure-ho tot.
D’aquí hem fet via a Buenos Aires, on hi hem estat uns 10 dies, que us relatarem properament.