Desprès de 3 dies a Ushuaia, vàrem agafar un bus cap a Punta Arenas, poble costaner de Xile. Després de creuar la frontera argentino-xilena, el bus ha de creuar l’estret de Magallanes amb un transbordador, però aquesta és zona de vents forts, i justament aquell dia que havíem de creuar, bufava vent a 170Km/h…de manera que ens vam haver d’esperar 4 hores davant de l’estret (que feia por) fins que el vent va amainar una mica.
A Punta Arenas s’hi va bàsicament a veure pingüins magallànics, ja que a part de vents, aquesta també és terra de pingüins. Vam agafar un vaixell per anar a l’illa Magdalena on hi ha una colònia de més de 130.000 pingüins durant els mesos de novembre fins a març, que és l’època en que es reprodueixen. A finals de març comencen a desfilar cap a costes més càlides.
Ens han fascinat els pingüins, tot i que aquesta espècie és petiteta i menys coneguda que els pingüins antàrtics. Ha estat genial l’estona que hem estat caminant entre ells, mirant-los i jugant. Son molt graciosos i familiars. En veureu uns que son d’un color gris més claret, doncs bé, aquestes son les cries que van néixer al desembre.
Fem un STOP 