Arxivar per Març de 2010

Un parc nacional de platges…

…és l’Abel Tasman, nom que li van donar al parc en honor a un gran explorador de la zona. 

El temps a l’illa sud comença a fastiguejar-nos una mica, i és que resulta que per poder fer la caminata pel parc també ens hem hagut d’esperar un dia, perquè com no…plovia i plovia! Però la natura ens compensa aquestes esperes amb dies radiants, que semblen impossibles després de dies tant lletjos, i ens permet gaudir del sol i dels grans paisatges que aquest país ofereix.

Hem fet uns 30Km entre anar i tornar de Marahau a Ancorage Bay, caminant entre selva i platges. Una de les coses que més ens ha cridat l’atenció son les fortes marees de la zona, que canvien el paisatge totalment, passant del blau de l’aigua al daurat de la sorra.

Aquests dies ens hem trobat amb l’Ismael i la Mercè que també estan de viatge per la zona i amb qui hem compartit àpats i zones d’acampada de les furgos.

Caminant per les terres de Mordor

Continuant per terres volcàniques ens hem topat amb el que diuen que és el trekking d’un dia més bonic de New Zealand: el Tongariro Alpine Crossing en el que et passeges entre volcans, llacs de blaus inimaginables i pedres fumejant, i amb tot, sabent que aquí es va rodar la pel·lícula de “Lord of the Rings”.

La previsió meteorològica pel dia que volíem fer el trekking no era bona i ens vam haver d’esperar un dia al voltant del llac Taupo (amb mal temps està prohibit entrar al parc ja que és força perillós). I ha valgut molt la pena esperar aquest dia, ja que ens ha fet un sol espatarrant, això si, amb un vent una mica fred a l’ombra, però normal tenint en compte que estàs a uns 2000 metres d’alçada. De fet, la nit abans de fer el trekking la vam passar congelant-nos dins de la campervan i vam aixecar-nos amb tots els vidres glaçats…Vaja que feia una rasca important!!

Sense més preàmbuls us deixem amb les fotografies d’aquest lloc que té un toc màgic i que de vegades fa por i tot!

Rotorua, terra de volcans

La ciutat de Rotorua i els seus voltants fan pudor a ous podrits. Però tot el que té de pudent ho té de bonic. Dins de la mateixa ciutat hi ha un parc ple de llacs bullint, traient fum i bombollejant…però el més impactant d’això és que el parc està dins de la ciutat!! Un dia d’aquests aquesta gent volarà pels aires! De fet, hi ha cases que un dia per l’altre comencen a fumejar i l’estat els compra les terres com a ajuda perquè es puguin traslladar a una altra banda.

A uns 20Km de la ciutat hi ha el parc termal Wai-o-Pu on es pot passejar durant 2 hores tot veient craters de volcans fumejant, guèisers, piscines de fang bullint, coves de sofre, piscines grogues amb arsènic i rius de pedra entre d’altres. Sembla tot un decorat, però un decorat ben natural i que si hi penses bé, impressiona moltíssim. Algunes de les formacions del parc son de fa només 900 anys, ja que constantment es van produint erupcions que van reconstruint el paisatge.

Potser les fotos que deixem en aquest post deixaran de ser una realitat un dia d’aquests!! 

De platja en platja…

Des del nord del tot de l’illa nord ens hem fotut una pallissa de quilòmetres fins a la península de Coromandel, coneguda per les seves platges i el bon temps que hi fa. I així ha sigut.

Hem vist un despertar boníssim a la platja d’Opito després de començar el dia al poble de Thames i trobar-nos una fira antiga plena de cotxes antics i paradetes amb dolços.

Desprès d’Opito ens hem dirigit a la Cathedral Cove, que com diu el nom, es tracta d’una cova, que en aquest cas separa dues platges a cadascuna més bonica. Una d’elles s’ha quedat com la “Top 1” després de desbancar a la nostra “Conceiçao” de Fernando de Noronha.

A dormir, ens hem parat a la vorera del llac Rotorua des d’on hem vist una posta de sol ben vermella.

Fent el Kiwi per NZ

Els habitants de Nova Zelanda son coneguts mundialment com a kiwis. Naltrus pensàvem que era per la fruita, que en tenen una estona, però també és per l’animal que els representa que també porta aquest nom. És una au, però sense ales i amb algunes característiques de mamífer i que només es troba en aquests indrets. Dorm 18 hores al dia i només surt a les nits. Serà per això que fins al moment només les hem vistes xafades a la carretera i cap ni una de viva.

Si diem que estem fent el kiwi, doncs també vol dir que fem el que el habitants de Nova Zelanda els agrada fer: anar de càmping. Son uns sonats de l’acampada, les caravanes, les rulots i tot el que sigui marxar de casa i passar un dia a la natura.

La nostra casa per 25 dies serà aquesta que us ensenyem més avall, i seguint amb l’humor kiwi (que en tenen un de molt especial) està retolada amb una frase que diu: “I am sorrounded by ass-holes”, la traducció literal és “Estic rodejat de burros en forats” (com el dibuix de la campervan indica), però el sentit metafòric seria un altre de ben diferent…algu així com: “estic rodejat de capullos!”. Com us podeu imaginar tenim algunes mirades i rialles al llarg del camí.

La nostra ruta kiwi ha començat a Auckland, seguint per Bay of Islands en direcció “Cape Reinga” just on s’acaba l’illa nord i es dona la unió entre el mar de Tasmania i l’oceà Pacífic. Dos colors blaus diferents intentant trobar el seu equilibri.

Això de viatjar amb la campervan dóna molta llibertat i ens permet veure despertar el sol sense haver de fer grans matinades. Us deixem amb una d’aquestes imatges privilegiades.

Auckland, una ciutat per viure-hi

Fa uns dies, després de mullar-nos molt i molt, vam posar els peus a la terra dels kiwis, i ho vam fer per primer cop a la ciutat de Auckland.

És una ciutat molt gran però amb molt pocs habitants que més que una ciutat sembla un poble, sinó fos pel petit centre amb “SkyLine” que té, on la Sky Tower és l’estrella que més brilla. És altíssima (hi hem pujat) i les vistes son espectaculars. També la fan servir com una atracció per descarregar adrenalina a tot drap, ja que pel mòdic preu de 180 dòlars NZ (uns 90 euros) et pots tirar!! Veureu un penjat d’aquests en una de les fotografíes..Només apte pels més sonats!

La ciutat d’Auckland està literalment construïda entre i a sobre de volcans. L’últim va formar-se fa només 600 anys!! Així que és una ciutat potencialment explosiva.

Just quan érem allà estaven començant la regata de Louis Vuitton, sembla ser, una regata molt important pels que hi son entesos.

Ara agafem una “campervan” per recórrer les dues illes principals. Més notícies en uns dies, ja que les connexions son escasses i cares. Ah! El David ja ha fet la feina (aquesta vegada amb retard), però les sensacions a Rapa Nui ja estan penjades, i ha valgut la pena esperar uns dies de més.

Resum Polinèsia

Han sigut 10 dies a la Polinèsia .

Hem visitat l’illa Rapa Nui on la previsió inicial era estar-hi 4 nits, però degut al terratrèmol que hi va haver a Chile, ens hi hem hagut de quedar 3 nits extres més.

De Rapa Nui hem volat a Tahiti on la idea era fer una nit allà (perquè el vol arribava de nit) i després estar 3 nits a Moorea que es troba a 30 minuts en ferry des de Tahiti.

El fet de canviar el vol de sortida de Rapa Nui ens “obligava” a quedar-nos uns 8 dies en total a la Polinèsia Francesa (ja que només hi ha dos vols a la setmana cap a Auckland), però que finalment vam haver d’escurçar ja que el temps era espantós!! Així que poc tenim a dir de la Polinèsia Francesa, més que algun dia hi tornarem!!

 

Ens ha encantat:

Conèixer una familia xilena encantadora a Rapa Nui.

Visitar l’illa Rapa Nui amb molt poca gent al voltant.

 

Ens ha decebut:

El mal caràcter de la gent Rapa Nui.

El mal temps que ens ha fet a la Polinesia Francesa…i no poder veure res.

 

Ja estan penjades les fotos de Polinesia. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Properament podreu llegir les “Sensacions a Polinesia…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

A Rapa Nui ens hem gastat entre tots dos, 64700 pesos al dia, amb tot inclòs.

Per la Polinesia Francesa no tenim dades significatives, però si podem dir que tot i la imatge de luxe que hi ha d’aquest pais, és possible anar-hi com a “backpacker”, i dormir per uns 1800 francs per persona i nit. És important però trobar un hostal on es pugui cuinar, i no n’hi ha masses, al menys a Moorea.

Moneda de Rapa Nui: pesos chilenos

Canvi: 1€ = 720 pesos

Moneda Polinesia Francesa: Francs Polinesia Francesa

Canvi: 1€ = 120 francs

 

Allotjaments:

Kaimana Inn, Rapa Nui

Habitació doble amb bany i nevera, esmorzar, cuina i wi-fi a pedals (però com a tota l’illa) per 49000 pesos la nit. És correcte.

Pluja, pluja i més pluja

Això és el que hem vist només posar el peu a la Polinesia Francesa. Vam arribar el dimecres passat a la nit a Tahiti i el dijous vam anar amb un ferry a l’illa de Moorea on havíem d’estar 6 nits. Vam arribar i plovia, i no va parar en tota la tarda ni en tota la nit. De fet, vam dormir amb un dormitori que era com un altell de la casa i quedava lateralment obert a l’aire lliure, i aquella nit feia por el vent que bufava i la pluja queia, i o feia amb molta força.

Mai havíem vist ploure tant i tant fort. Sortir 5 segons al carrer era quedar-te xop al moment. Els cocos queien de les palmeres…La previsió del temps pintava molt malament pels propers dies i les aigües eren més marrons que blaves. L’illa tenia pinta de ser molt maca, però és impossible gaudir-la amb aquestes condicions. Així que vam penjar-nos altra cop les motxilles i vam decidir marxar cap a Nova Zelanda amb la cua entre les cames i les cares llargues. Per no tenir, no tenim ni una trista fotografia…snif, snif…

Ens hem dit que una altra vegada serà. De moment tenim una espineta clavada.

A mitja veu diem: proper STOP, Nova Zelanda.

Iorana (hola) Rapa Nui

Fa unes dues setmanes vam aterrar a l’illa Rapa Nui, coneguda també com a illa de Pasqua, ja que els europeus la van descobrir un diumenge de Pasqua. Políticament pertany a Xile però culturalment se la considera una illa polinèsica, ja que la Polinèsia en sí està delimitada pel triangle imaginari que uneix Hawai, Nova Zelanda i Rapa Nui, territoris que van ser descoberts per primera vegada quan exploradors que venien de l’actual zona d’Indonèsia van embarcar-se en les seves canoes i van anar-se instal·lant en cadascuna de les moltíssimes illes del pacífic, ara fa uns 6000 anys. 

Després van venir altres conquistadors, i finalment ha sigut Xile qui se l’ha quedada, tot i que els Rapa Nui en reneguen bastant, somien amb la independència i parlen una altra llengua a part de l’espanyol. Rapa Nui és una illa preciosa però també un museu a l’aire lliure, ja que els avantpassats van deixar centenars d’estàtues, anomenades Moais, espargides per tota l’illa.

Aquests Moais eren esculpits a la pedra del vessant d’un volcà, després aixecades i transportades fins als Ahu (tarimes que normalment estan situades al costat del mar). 

Nosaltres vam llogar una moto per un dia per tal de fer una volta per l’illa tot observant els diferents Ahu.

A dalt, la cantera on s’esculpien el Moais. A sota, els Moais a mig trasportar i que amb el pas dels anys s’han enfonsat a la montanya quedant així més de la meitat de l’estàtua a sota a terra.

El Moai més gran (21m), però es va quedar a mig fer i mai va ser traslladat.

 

Un dels punts més macos de l’illa es l’Ahu Tongariki on hi ha 15 Moais aliniats al costat del mar i que realment impressionen. Les teories apunten a que els Moais no eren monuments religiosos sinó que feien referencia a personatges importants de la seva civilització i els col.locaven mirant a l’interior de l’illa per tal de recordar-los com a part de la família que els protegia.

Aquest Ahu està en peu (la majoria dels Moais van ser tirats a terra pels homes o bé pels tsunamis) ja que un japonès va tenir el caprici de veure’ls de peu i en va pagar la seva restauració. Nosaltres li estem moooolt agraïts!!

Una de les atraccions de l’illa és veure la sortida del sol des d’aquest punt, i tot i que la matinada que hi vam anar nosaltres estava força ennuvolat, la imatge és impressionant. Aquí us la deixem.  

Rapa Nui no té gaires platges de sorra ja que gran part de la costa la formen penya-segats de roca volcànica negra. Una de les poques platges de sorra blanca és Ovahe, al nord de l’illa, i com veureu, és preciosa.

La posta de sol va a càrreg dels Moais que estan en el mateix i únic poble que hi ha en tota l’illa. A un dels Moais li han restaurat els ulls, i és l’únic en tota l’illa que els té de nou.

Des del poble de Hanga Roa hi ha una bona caminata fins al cim del volcà que hi ha al costat del poble ancestral d’Orongo. És una excursió molt maca i quan arribes al cim les vistes son impressionants. De fet, ens vam preguntar: “Som a la Lluna?” Jutgeu vosaltres mateixos.

Rapa Nui ens ha encantat i a més a més hem tingut la sort de conèixer una família xilena que estava de vacances i amb qui hem compartit moltes estones. Tot va començar la tarda del primer dia que érem a l’illa i que havíem llogat la moto. Els vam trobar a la platja d’Ovahe intentant obrir el cotxer que havien llogat, ja que se’ls hi havien quedat les claus dintre. Així que els vam ajudar, portant a un dels seus 5 fills al poble per trobar al propietari i per tant una nova clau. Com a agraïment ens van convidar a sopar a la casa que havien llogat. Va ser una nit molt agradable. El dia següent ens vam quedar per veure la posta de sol. La nit següent vam acabar altra vegada a casa seva, compartint una nit en família i celebrant el meu aniversari (Anna) amb dues espelmes i unes arrecades fetes per ells com a regal.

Suposadament aquella nit l’hauríem d’haver passada a la Polinesia Francesa, però com sabreu, el terratrèmol de Xile va afectar el trànsit d’avions i ens va “obligar” a quedar-nos 3 dies més a l’illa que els passat, en part, compartint temps amb aquesta família formada per l’Alejandro (pare), la Mònica (mare), l’Alejandro (fill), la Mònica (filla), la Trini, el Nacho i el Jose. És això que diuen, que “no hay mal que por bien no venga”.

Next STOP: Polinesia Francesa!

Resum Chile

Han sigut 19 dies a Chile.

El recorregut que hem fet ha sigut: Punta Arenas, Puerto Natales, Puerto Montt, Chiloé (Castro i Chonchi),  Puerto Varas, Pucón, Valparaiso, Viña del Mar i Santiago.

Hem dormit en hostals, refugis de muntanya i hospedatges familiars.

 

Ens ha encantat:

Trobar-nos amb festes populars a varis pobles.

Els modals a la carretera: son molt respectuosos amb el vianant.

 

Ens ha decebut:

La mala organització i els preus abusius al Parc Nacional de Torres del Paine.

Que els tios pixin pel carrer.

Trobar-nos moltíssims gossos abandonats pel carrer.

Haver de reservar hostal sempre per ser temporada alta.

El mal temps: molta pluja i molt fred.

 

Ja estan penjades les fotos de Chile. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Chile…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos, 50667 pesos al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 720 pesos chilenos

Preu referencia: Big Mac 2550 pesos a Santiago 

 

Allotjaments:

ByB, Punta Arenas

Habitació doble amb bany compartit, esmorzar molt cutre, cuina i wi-fi a estones per  17.500 pesos la nit. El paio està com una regadera i és molt antipàtic.

 Backpackers Barefoot, Punta Arenas

Esyà davant del ByB. Habitació compartida, wi-fi i cuina per 5000 pesos per persona i nit. 

Hostal Lili Pataònico, Puerto Natales

Habitació compartida, esmorzar bo, cuina i wi-fi per 7000 pesos per persona i nit. Molt simpàtics i t’ajuden molt amb l’organització de trekkings al Paine. També tenen habitacions dobles molt correctes, amb bany compartit per 16000 pesos la nit.

Refugio Grey, Parc Nacional Torres del Paine

Habitació compartida per 15.000 pesos per persona i nit. Tenen el monopoli en el parc i en treuen molt profit.

Refugio Torre Norte, Parc Nacional Torres del Paine

Habitació compartida per  19.000 pesos per persona i nit. Tenen el monopoli en el parc i en treuen molt profit.

Hospedaje Jardines del Sur, Puerto Montt

Et venen a buscar a la terminal. És la casa d’una familia. Habitació doble amb esmorzar molt justet, bany compartit, wi-fi i cuina per 7000 pesos per persona i nit.

Hospedaje Jhovian II, Castro (Chiloé)

Habitació doble, bany compartit, wi-fi i cuina per 6500 pesos per persona i nit.

Hostal Compas del Sur, Puerto Varas

Habitació compartida, esmorzar, wi-fi i cuina per 10000 pesos per persona i nit. Està molt bé però també el preu és força car, tot i que a Puerto Varas és complicat trobar alguna cosa barateta.

Hospedaje al carrer Arauco 868, Pucón

Habitació doble, bany compartit i cuina per 7000 pesos per persona i nit.

Hostal Casabella, Valparaiso

Habitació doble, bany compartit, esmorzar, wi-fi i cuina per 7000 pesos per persona i nit. Està molt ben situat i és d’ambient molt tranquil.

Hostal Casa Roja, Santiago

Habitació compartida, wi-fi i cuina per 6000 pesos per persona i nit. És un hostal gegant, amb piscina, pista de cricket i totes les comoditats. Passa el que passa amb tots els hostals grans: molta festa a la nit i poc dormir…i de vegades cansa una mica.


Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Març 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

STOPS

VISITES

  • 68.385

%d bloggers like this: