Arxivar per Abril de 2010

La gran metrópolis del sud-est asiàtic

Desprès d’uns dies de relax a la platgeta, arriba l’hora de tornar a Bangkok, per recollir els passaports. Com que la situació esta tranquil·la de moment, ens quedem un parell de dies fent turisme. 

Bangkok és una ciutat gegant, repleta de taxis, busos, cotxes, motos i tuc-tucs, una mena de carro propulsat per una moto. Hi ha força contaminació i hi fa molta calor. D’altra banda, hi han uns temples budistes, alguns amb influencia xinesa, força interessants. 

El dimarts ja vam agafar el vol cap a Phnom Penh, la capital de Cambodja, i sort que ho vam fer, ja que el mateix dia que marxàvem, les coses es van tornar a posar una mica tenses per Bangkok, on haurem de tornar d’aquí a uns dos mesos desprès de recórrer Cambodja, Laos i Vietnam. 

Proper STOP: Cambodja!

Koh Tao ens ha “encantao”

Fa una setmana vam posar els peus en terres Tailandeses, concretament a Bangkok. Donada la situació política actual (la cosa esta una mica tensa), vam decidir deixar els passaports a una agencia perquè ens fessin els visats per la India i mentrestant marxar cap a l’illa de Koh Tao. 

A Koh Tao hi vam anar amb tren llitera, de segona classe i desprès amb ferri. La veritat es que nomes el tren ja es tota una experiència! 

Han sigut uns dies de relax i de “lujillos”, entre cometes…ja que els dos primers dies vam estar en un resort (regal que el David tenia pendent des del meu aniversari) encara que a Koh Tao, li diuen Resort a qualsevol cutxitril…tot i que el nostre estava força bé. El millor, la piscineta amb vistes al mar! 

Desprès vam tornar a la realitat, i vam dividir per 10 tant el preu com la qualitat de l’allotjament, fent nit a un bungalow (sauna…perquè a Tailàndia ara mateix fa una calor asfixiant!) amb vistes a la platja. 

Ens hem tret l’espineta de platges idíl·liques que dúiem clavada des del fustre de la Polinesia, ens hem posat negrets i hem començat a familiaritzar-nos amb la teca d’asia que ens acompanyarà la resta del viatge: noodles i arròs. 

Hem vist postes de sol maquíssimes que les hem compartit amb la Clara i el Fernando, una parella molt maca de Donosti que estant fent un viatge d’un any per la India i que per temes de visat han hagut de sortir un parell de mesos de la India. A part d’ells, ens hem reunit amb una mare i el seu fill catalans i amb una altra noia basca. Tots junts hem passat tardes i nits explicant-nos experiències viatgeres i intentant arreglar el món. 

Hem passat moltes hores sota l’aigua ja que Koh Tao és el segon lloc del món on es fan mes cursos de submarinisme desprès d’Austràlia, fent snorkeling i una immersió. Salvant les distancies amb la Gran Barrera, que n’hi han, hem vist coral, molts peixets i algun que alter petit tauró. 

El dia de Sant Jordi vaig tenir una rosa tailandesa però el David no va tenir llibre, sinó un sopar a tutiplen al millor restaurant de Koh Tao. Ens vam posar les botes! 

Ens ha fet molta pena dir adéu a aquesta illa que tant i tant bé ens ha anat per trencar el ritme frenètic que dúiem últimament. D’aquí hem fet cap a Bangkok del que en sabreu més en un parell de dies.  

 

 

 

  

 

Resum Australia

Han sigut 14 dies a Australia.

Com que és un país de dimensions gegants i caríssim, l’opció que hem triat ha sigut volar primer a Cairns, d’aquí a Ayers Rock i després a Sydney.

Ens ha encantat:

Veure taurons tot fent submarinismea la Gran Barrera.

Veure els 4 gols de Messi a l’Arsenal en directe, a les 5 del matí!

 

Ens ha decebut:

Que el meu (David) passaport els hi sembli fals i el revisin a fons.

Que Quantas (la Iberia d’Australia) ens volgués cobrar 80 dolars per peluca per canviar la data d’un vol, cosa que NO cobra cap oficina de Quantas de Madrid, Buenos Aires o Lima (son les que sempre hem fet servir). De manera que vam haver de trucar a Madrid per evitar que ens robessin!

No veure Koalas ni Cangurs en llibertat.

Que tot sigui molt i molt car.

Que el Tour a Cape Tribulation no anés a Cape Tribulation perquè la carretera estava tallada per esllavissaments, i que no ens ho diguessin fins al mateix dia, ja havent pujat a l’autobus.

Haver de pagar sempre per internet a uns preus desorbitats, inclòs el wi-fi.

 

Ja estan penjades les fotos d’Australia. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Australia…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos,  163 dolars australians al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 1,45 AUD

Preu referencia: Big Mac 6,95 AUD a Sydney.

Allotjaments:

Travelers Oasis, Cairns

Habitació compartida, cuina i piscina per 26 AUD per persona i nit. Tranquil i molt agradable.

YHA Port O’Call, Port Douglas

Habitació compartida, cuina i piscina per 27 AUD per persona i nit. Està molt bé i a part, et fan el transfer d’anada i tornada a Cairns (60Km per trajecte) gratuïtament si et quedes un mínim de 3 nits. Val la pena, ja que el bus costa 40 dolars per persona anar i tornar.

Lodge Ayers Rock Resort, Yulara (Ayers Rock)

Habitació compartida (però hem estat sols les dues nits), i cuina per 45 AUD per persona i nit. És caríssim, però a part d’acampar o dormir al cotxe, això és lo més barat que hi ha per la zona.

YHA Railway Square, Sydney

Habitació compartida i cuina gegnt i ben equipada per 31 AUD per persona i nit. Està net, és ampli i està molt ben situat al costat de l’estació central de trens, perfecte si vens de l’aeroport amb tren (15 min). 

La Sydney somiada…

…ens ha decebut una mica. N’esperàvem molt més seria una altre manera de dir-ho. Potser per haver-la ideal.litzat tant o potser perquè desprès de gairebé 8 mesos en ruta, ja tenim tantes imatges al darrera que ja comencem a treure valor a les coses que en tenen.

És una ciutat per viure-hi: moderna, fàcil i jove…però turísticament parlant no te massa. El que més ens ha agradat és el Circular Quay on hi ha bones vistes del pont Harbor Bridge i l’Opera House.

Un altre dia vam anar a Manly, zona turística de platges, i on vam fer una caminada de 9 Km no massa interessant, la veritat.

La que si ens va agradar més va ser la platja de Bondi, d’aigües fredes i caràcter surfer.

Aquí diem adéu a Australia i també ho fem a Oceania per posar rumb a la tant desitjada Asia. Proper STOP: Tailàndia!! 

En terres dels Anangu

Els Anangu són els aborígens que vivien al centre d’Australia, i els actuals propietaris de les terres desprès de que els britànics colonitzadors els hi tornessin les seves propietats que en el seu moment els hi van robar. Actualment, l’Uluru, i els seus voltants està gestionat per un comitè format per meitat blancs i meitat Anangus.

El primer cop que veus l’Uluru, la muntanya màgica, impressiona. I encara que l’hagis vist en fotografies o en reportatges, igualment la primera vegada, impressiona. Quan t’apropes i veus els detalls de la muntanya, continues impressionat i quan veus els diferents tons que agafa en funció de si el cel està ennuvolat, fa sol o aquest està sortint o ponent-se, continues meravellant-te. 

Hi han zones que son sagrades, algunes pròpies dels homes Anangu, i d’altres de les dones. Al ser zones sagrades, has de mostrar respecte i per tant no fotografiar-les. Naltrus hem caminat per la base de l’Uluru (son 10Km, perquè us feu una idea de la magnitud de la muntanya) i hem pogut veure totes aquestes parts sagrades, però és clar, no ho hem fotografiat tot. Una d’aquestes zones sagrades té un nom peculiar. Ja veureu!!

A uns 35Km de l’Uluru, i en mig de la gran esplanada del centre d’Australia, s’aixeca una altra formació rocosa, menys coneguda però d’igual bellesa que l’Uluru. Son les Katja Tjuta (Les Olgues), que són petits Ulurus junts, per on hem fet una caminada d’uns 8Km i que hem gaudit molt.

Les Olgues i sobretot l’Uluru, tenen un “que” màgic, místic que conjuntament amb la seva rara bellesa (no hi ha res semblant arreu) els fa únics i especials. Ha valgut molt la pena fer aquest viatge al centre d’Australia!

La GRAN Barrera

Del país dels kiwis hem saltat al país dels cangurs, i hem aterrat a la ciutat de Cairns en busca de la Gran Barrera de Coral. Cairns és una ciutat molt festera, i de festa de la de Lloret, així que ràpidament vam anar a Port Douglas, del que gràcies a la gent que et vas trobant durant el viatge, vam assabentar-nos de que era un lloc més tranquil, amb més classe i amb millor coral!

Vam fer un tour per passar un dia a la Gran Barrera, i ens ha ENCANTAT! Aquesta vegada, lo millor del dia era sota de l’aigua, i encara que tenim algunes fotografies que ens va fer el fotògraf del tour, aquestes no reflexen ni molt menys la bellesa de tot el que vam arribar a veure fent snorkelling i una immersió amb bombona. És més, encara que tinguéssim fotografies, aquestes, menys que mai farien justícia, perquè estar dins de la mateixa “peixera” que taurons, barracudes, peixos de més de metre i mig, peixos de totes les formes i colors i tot això envoltat per una barrera de coral que no s’acaba mai, és impossible de plasmar enlloc. Realment la GRAN BARRERA és molt GRAN en tots els sentits i ha sobrepassat totes les nostres expectatives. Això sí, no ens ha agradat gens, haver de dur un vestit anti meduses que estèticament ens feia semblar espermatozoides gegants!!!

 

Des de Port Douglas també ens hem escapat un dia a la zona de Cape Tribulation, on hi ha un Rainforest força important. Tot i que ens va ploure tot el dia (encara és estació humida), vam veure selva i algun que altre petit cocodril…

 

Vam passejar-nos per les boniques platges de Port Douglas però d’aigües inaccessibles, ja que les meduses assassines o els cocodrils famolencs es passegen per allà com si res. Així que per satisfer al turista en busca d’un banyet, han muntat una xarxa en una zona de la platja per donar-nos aquest gust. I us direm que tot i així…la idea de banyar-te amb tota la borregada i la possibilitat de que alguna medusa es despisti o sigui més llesta que les altres ens ha tret totes les ganes de posar-nos dins de l’aigua. Com que ells tampoc les tenen totes de que no et puguin picar les meduses, el que fan es posar un ampolla de vinagre cada tants metres com a primer auxili per parar temporalment el verí. Ens ha impactat!

 

Tornats a Cairns, on les aigües son igual de perilloses, aquesta gent han fet una gran piscina, això si, d’aigua salada, just davant de la platja, amb zona de sorra i tot! Val més això que emportar-te una picada que et deixi 3 dies a l’hospital lluitant entre la vida i la mort! 

Resum New Zealand

Han sigut 28 dies a Nova Zelanda.

El recorregut que hem fet ha sigut:

ILLA NORD: Auckland, Bay of Islands, Cape Reinga, península de Coromandel (Thames, Coromandel, Opito Bay, Cathedral Cove), Rotorua, Taupo Lake, Tongariro National Park.

ILLA SUD: Parc Nacional Abel Tasman, Glaciars Franz Joseph i Fox, Llac Matheson, Wanaka, Queenstown, Milford Sound, Mont Cook , Llac Pukaki, Llac Tekapo, Oamaru i Christchurch.  

En total han sigut 5500km conduïts per l’esquerra!!

Hem dormit en hostals a Auckland i Christchurch i la resta de dies a la campervan amb acampada lliure i de tant en tant en càmpings.

 

Ens ha encantat:

Que la gent local ens saludin sempre amb un somriure a la boca.

Trobar-nos la fira vintage a Thames.

Que els centres d’informació de turisme donin tanta informació gratuïta i que alguns d’aquests centres semblin autèntics museus.

Que els parcs nacionals siguin gratuïts.

Que es conservin els noms maories de moltes poblacions i lo divertits que sonen a les nostres orelles.

No haver de carregar les motxilles durant 25 dies.

Que hi hagin banys públics, nets, amb paper i amb sabó a tot arreu, fins i tot als llocs menys pensats.

Que hi hagin tauletes per fer picnic més que sovint.

Sentir-nos més segurs que enlloc, fins i tot que a casa!

 

Ens ha decebut:

No veure cap kiwi viu.

Que la campervan estigues mig lela: de vegades funcionava la radio o no, i una llum de la porta s’encenia quan volia.

Que els accessos a internet fossin tan cars i escassos.

Perdre les ulleres (de veure-hi) de l’Anna.

Que el David tingués un pinçament i no poder anar massa.

Que hi haguessin sandflies (mosques que mosseguen)…i que ens hagin deixat uns quants records.

Passar una nit en vela per culpa d’un ratolí intrús.

 

 Ja estan penjades les fotos de Nova Zelanda. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Nova Zelanda…”.

 

 INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos,  200 dolars neozelandesos al dia, amb tot inclòs.

El cost de lloguer de la campervan per 25 dies amb assegurança inclosa ha sigut de 2273 NZD amb Wicked. Hem vist moltes campervans de la casa Escape que son del mateix estil que les Wicked i que pensem que potser poden tenir un millor preu que la nostra. Tenir-ho en compte!

Canvi: 1€ = 1,92 NZD

Preu referencia: Big Mac 7,75 NZD a Auckland. 

 

Alguns truquillos:

Per fer l’Alpine Crossing Tongariro Trekking no hem pagat el bus d’anada i tornada (30NZD per peluca!!), sinó que hem deixat el cotxe al parking del parc i hem caminat fins als llacs i desprès hem desfet el camí. En total: 7-8 hores de caminada.

Hi ha dutxes públiques, no moltes, però son més econòmiques que anar als càmpings. Alguns i-sites grans en tenen, com ara el de Rotorua i el de Taupo per un preu entre 2 i 5 dolars la dutxa. Aguns càmpings també et deixen dutxar per un preu similar sense haver-te de quedar a passar la nit. Dir també que de tant en tant ve molt de gust anar a un càmping i gaudir d’un sofà, una cuina i d’altres comoditats.

Anar a les biblioteques públiques per tenir internet gratis.

Allotjaments:

Lantana Lodge International Backpackers, Auckland (Barri Parnell)

Habitació compartida, wi-fi gratis i cuina per 26 NZD per persona i nit. Molt net, ben situat. Recomanable.

Miranda Holiday Park, Thames (a uns 25 min abans d’arribar a Thames des de Auckland)

Lloc per la campervan, banys, cuina, TV Lounge i piscineta natural d’aigua calenta per 42 NZD per nit. És força car i és possible trobar coses mes econòmiques per la zona.

Taihape Riverview Holiday Park, Taihape (a una hora al sud del parc nacional Tongariro)

Lloc per la campervan, banys, cuina, TV Lounge per 20 NZD per nit. És econòmic, sense luxes però fa el fet. La tia de recepció és una borde.

Rainforest Retreat Holiday Park, Franz Joseph

Lloc per la campervan, banys, cuina, TV Lounge per 30 NZD per nit. Està bé.

Frankton MotorCamp, Frankton (Queenstown)

Lloc per la campervan, banys, cuina, TV Lounge per 32 NZD per nit. És més barat que els càmpings de Queenstown.

Dorset House, Christchurch

Habitació doble, wi-fi gratis i cuina per 34 NZD per persona i nit. Molt net i ben situat. És un lloc per quedar-t’hi uns dies després del tragine de la campervan. L’únic inconvenient que té es que recepció tanca a les 6 de la tarda i si arribes més tard et quedes sense l’accés a internet i altra info que puguis necessitar.

El sostre de New Zealand…

…és el Mount Cook, amb 3750 metres d’alçada. I com totes les grans muntanyes, es fa difícil de veure, ja que es solen envoltar de núvols. Naltrus vam caminar fins a un mirador i com era d’esperar no vam poder veure’n el cim però si ho vam fer després, camí all llac Tekapo. 

El més bonic del Mount Cook però és el paisatge que li fa companyia: la vall erosionada per antics i alguns encara permanents glaciars i sobretot les aigües color turquesa, gairebé blau fluorescents del llac Pukaki.

Uns quilòmetres més amunt del Mount Cook, i per si les aigües del Pukaki no t’acaben de fer el pes (cosa difícil…) hi ha el llac Tekapo, de nom graciós i d’aigües espectaculars!!

Després d’aquesta visita hem anat a Oamaru (perquè encara teníem un parell de dies més per fer ruta) en busca de pingüins grocs i blaus. De grocs n’hem vist un una mica tímid, tan que no li hem pogut ni fer una foto. De blaus ni això…ens feien acoquinar 25 dòlars per cap i no ens ha agradat la idea….

Així que avui ens hem acomiadat de la campervan a la ciutat Christchurch (no trobarem a faltar el no dutxar-nos ni el dormir incòmodes… però si la llibertat que ens ha donat) i demà agafem un avió cap el proper STOP que serà: Australia!

Pupurri a la costa oest

Des del parc nacional d’Abel Tasman hem començat a baixar per l’oest de la illa sud amb destí final: Milford Sound. 

Han sigut varis dies de viatge. Però fer carretera a Nova Zelanda i fer-ho per la costa oest d’aquesta illa no és gens avorrit, ja que et trobes varis fenòmens naturals i uns paisatges brutals. Així que hem estat ben distrets!

Hem vist pedres erosionades pel mar al llarg dels anys i que els neozelandesos anomenen “Pancake Rocks”, perquè els hi recorda a crepes posades una sobre de l’altre…Hem vist glaciars, bonics, però molt menys espectaculars que els que vam veure a Argentina i Xile. Hem vist llacs que semblen miralls i paisatges de tardor dignes de pel·lícula.

A nivell domèstic, ja som tots uns experts en això de portar la casa a sobre. Hem desenvolupat totes les tècniques per rentar plats amb poca aigua, cuinar a l’aire lliure amb un fogonet, sobreviure dutxant-nos només cada 4 dies sense morir en l’intent, etc…però pel que encara no estàvem preparats era per “ fer fora un ratolí de la campervan!”. Si si….nosaltres tampoc ens ho podíem creure quan ens vam despertar a la una de la matinada sentint un sorollet d’algú remenant els cereals d’esmorzar. Així que a mitja nit, sense llum i amb fred vam provar varies vegades de fer-lo fora amb diferents tècniques, però sense final feliç. Així que resignats, vam provar de seguir dormint, cosa que va ser impossible perquè sentíem el ratolí remenar-nos tota la despensa i passejar-se campervan amunt i campervan avall como “Pedro por su casa”.

Al matí següent ens vam trobar amb la bossa de cereals mossegada, una llesca de pa a mig menjar i una galeta rossegada… Vam buidar la campervan però no el vam aconseguir veure. Vam fer sorolls i escarafalls varis per fer-lo fora. No sabíem si havia marxat o no però per si de cas, vam anar directes a comprar una trampa per atrapar ratolins. No n’havíem comprat mai cap i molt menys utilitzat. La mateixa nit la vam posar però suposem que el ratolí ja havia fugit al matí perquè mai més el vam tornar a sentir! Bufff….quin descans!


Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Abril 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

STOPS

VISITES

  • 68.385

%d bloggers like this: