Arxivar per Juny de 2010

Una mica de porno?

Khajuraho  es un poblet molt tranquil que compta amb els temples més transgressors de tota la India. La dinastia dels Chandelas els va construir entre els 950 i 1050, i en un mostra de creativitat i liberalisme, els va adornar amb uns gravats eròtics que combinen figures de dones molt suggerents i postures malabars increïbles. La intenció no era altra que ensenyar al jovent que la necessitat de procrear, era compatible amb la de passar-ho bé. Plantejament força contradictori amb  el prudent hinduisme que amaga qualsevol mostra de sensualitat femenina.

Es curiós també veure com els paios s’imaginaven a les dones en aquella època, amb uns estàndards de bellesa que recorden, i molt, als actuals: pits grans, moltes corbes i malucs sempre desplaçats a un costat. És Shakira total!!!

A part dels gravats, els temples son molt xulos i tot l’ antics que són, el seu estat de conservació és boníssim, ja que es van passar 700 anys amagats entre la jungla sense que ningú els pogués veure, i per tant fer malbé.  

* Ja estan llestes les sensacions a Indoxina. Per llegir-les clickeu aquí

L’ espiritual Varanasi

El gran atractiu de la ciutat de Shiva, és el Ganges. És el riu sagrat de la religió hindú i les seves aigües banyen els diferents “ghats”, una mena d’escalinates, que uneixen els decadents edificis a punt de caure, amb el riu. En aquestes aigües, els fervents creients s’hi banyen per purificar les seves ànimes i netejar els seus pecats. Els acompanyen de ben a prop búfals, cabres, micos i gent fent la bogada. Per si fos poc, també desemboca aquí tot el clavegueram de la ciutat, posant el nivell de brutícia en 1,5 milions de bactèria fecal per 100 ml, quan normalment un aigua amb més de 500 ja no s’accepta apta pel bany. Us fa una remulladeta?

Segons m’ha explicat un dels varius locals amb ganes de xerrera anomenat Lelouk, prop de 300 cossos cremen cada dia en el principal ghat crematori, en un ritual considerat com a autèntic privilegi pel difunt. El parent més proper, vestit de blanc i desprès de tallar-se els cabells, s’encarrega d’ encendre el cos del mort, que crema més o menys en funció de la quantitat de llenya que el compte corrent de la família ha pogut comprar. Un cop la llenya s’ha acabat, apaga el foc amb l’aigua del riu i posteriorment, llença les cendres + els dos ossos que mai acaben de cremar, al Ganges. Si el difunt tenia bon karma (havia estat bon jan), té bitllet directe cap al nirvana, sinó s’haurà de purificar en la propera vida, primer animal i desprès humana. El més impactant de tot és que es tracta d’un ritual públic a la vista de tothom, on només tenen prohibit l’accés les dones familiars del difunt, ja que se les pressuposa massa emocionals, amb tendència al plor i al suïcidi.

Pèls de punta, oi? Doncs així porto jo uns quants dies…

Varanasi també és un excel·lent lloc per contemplar tot tipus de personatges, els colorits saris de les dones, homes sant i “freaks”, a quin més curiós, que conformen la India més diversa. Ho pots fer passejant pels “ghats”, assegut durant hores en qualsevol dels seus esglaons, assistint al ritual hindú que fan cada tarda a les 7, o deixant que un local et porti en barca quan el sol desperta a primera hora del matí.

Aquí també he fet les meves primeres classes de yoga “hatha” amb el yogui Raju, que a part de relaxar-me, també m’ha deixat el cos amb tiretes per uns dies.

 

La boja Delhi en un dia

Avui comença un nou viatge, un viatge d’ un mes i mig que em portarà a la India i a Jordània abans de tornar a casa. Com ja sabeu, ja no serem dos, però tampoc el faré sol. Porto a una part de l’Anna i a una petita part de tots vosaltres, amb mi a la motxilla.

 

Només agafar el taxi de l’aeroport a la ciutat ja vaig veure que la India és un país d’emocions fortes. Set files de cotxes, camions i motos lluitaven per un lloc en un dels tres carrils de la carretera, una carretera delimitada per barracons on hi viu gent de forma infrahumana.

Delhi es una gran metròpoli de 15 milions d habitants que s’ha anat construint mica en mica afegint parts i mes parts al llarg de la historia, la última al 1931 amb New Delhi.

La vella Delhi construïda al segle XXVII i on vaig passar el dia, semblava haver sortir d’una guerra la setmana passada. Tots els carrers aixecats, la majoria d’edificis derruïts i un munt de pols acompanyava un dels aires, ja de per sí, més contaminats del planeta. Les vaques sagrades passejaven tan amples entre la brutícia, gent molt malalta, conductors de trickshaws i olors de tot tipus. Es com una sobredosis d’inputs pels teus sentits, difícil d’ assimilar. I menys encara amb l’”agradable” temperatura de 41 graus a l’ombra.

Tot això fa un bon contrast amb la opulència del Fort Vermell on vivia el majaraha. Palaus de marbre blanc, jardins impecables i centenars de soldats protegint el racó més amagat, formen un oasis de tranquil·litat i bellesa agradable. Just davant, està Jama Masjid, la mesquita més gran de la India amb capacitat per a 25.000 musulmans. Pujar a la seva torre i veure les vistes de la vella Delhi et deixa sense paraules i sense 200 rupees també!!!!

 

Fi: Primera Part

Hola a tots i totes!

Aquest no és un post qualsevol. És un post de comiat, ja que per una part de l’equip de FemUnStop la història s’acaba aquí. Que ningú s’espanti ni s’alerti perque no ha passat res greu, sinó que per motius personals, jo, l’Anna, he decidit posar punt i final al viatge.

Han sigut gairebé 10 mesos, 14 països i centenars d’experiències increïbles, apassionants i inoblidables!

Aprofito aquest moment per donar les gracies a tota la gent que ens heu seguit i que encara ho esteu fent, i que ho heu de seguir fent, perque el David continuarà amb la India i Jordania com estava previst. Ha sigut molt reconfortant tenir-vos a tots al darrera de les pantalles donant-nos forces i ànims. Moltes gracies!!

No m’allargo més, els comiats no m’agraden.

Si voleu contactar amb mi, ja sabeu com fer-ho!

Una abraçada,

Anna

Resum Tailandia

Han sigut 10 dies a Tailandia: Bangkok i Koh Tao.

Ens ha encantat:

Que trobin a l’ Anna tant guapa i li preguntin pel seu nas

Veure taurons fent snorkelling

El seu slogan: “same same but diferent”

Ens ha decebut:

Trobar-nos amb les manifestacions dels camises roges

La aposta per el turisme sexual que ha fet el pais

Ja estan penjades les fotos de Tailandia. Per veure-les clickeu aqui o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Tailandia…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos,  1.653 bats al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 43 bats

Preu de referencia: Big Mac: 131 bats a Bangkok

 

Allotjaments:

Koh Tao Resort, Koh Tao

Habitació doble, amb TV, bany, wi-fi, aire acondicionat, piscina i esmorzar per 2500 THB lai nit. És car, però per donar-se un petit luxe, està força bé. El millor: la piscina i les vistes al mar.

Bungalows a la platja (la mateixa del Koh Tao Resort, no recordem el nom), Koh Tao

Habitació doble, bany i ventilador per 250 THB la nit. És una mica cutrillo i a part, has de pujar per la muntanya per arribar-hi. Millor quedar-se als bungalows que estan a peu de platja pagant 100 THB més. La mestressa a part, és una borde.

Four Sons Village, Bangkok

Habitació doble, bany, TV i aire acondicionat per 550 THB per nit. Està a un carrer molt aprop del Kao San Road. Recomanable.

Thong Ta Resort, Bangkok

Habitació doble, bany, TV, wi-fi, esmorzar i aire acondicionat per 860 THB per nit. Està al costat de l’aeroport i està molt bé per si arribes tard a Bangkok o si has de marxar ben aviat.

Roof view, Bangkok

Habitació doble, bany, TV, wi-fi, esmorzar i aire acondicionat per 700 THB per nit.

Resum Vietnam

Han sigut 20 dies a Vietnam, i el recorregut que hem fet ha sigut: Hanoi, Badia de Halong, Ninh Binh, Hué, Hoi An, Nha Trang i Ho Chi Minh (Saigon).

Ens ha encantat:

Veure els camps d’arròs de color verd i la gent treballant-lo.

Trobar-nos de xiripa amb el festival d’art de Hué (es cada dos anys!!!!).

Recuperar a Saigon el banyador del David perdut a Hoi An (un miracle!)

Ens ha decebut:

Que les màfies no deixin treballar als taxistes honestos amenaçant-los de pegar-los i tot.

Que constantment intentin enganyar-te, especialment al nord

Que els treballadors dels hotels entrin a les habitacions sense permís per apagar tot, tot i tot.

No poder caminar per les voreres de Hanoi (estan plenes de motos).

Que robessin 400 euros als nostres companys en el vaixell de Halong Bay. Amb pressió vam aconseguir que la companyia els hi tornes!

Que ens destrossessin la roba en una bogada: tota la roba blanca va quedar de color rosa!

 

Ja estan penjades les fotos de Vietnam.  Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Les sensacions de Cambodja, Laos i Vietnam seran 3 en una: “Sensacions a Indoxina…”, estàn al forn i es penjaran d’aquí a uns dies.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos,  1.035.000VND al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 23000 VND

La visa de Vietnam l’hem feta a Vientiane amb un dia laborable per  55 USD. Té una durada de 30 dies però quan la demanes pots indicar a partir de quin dia vols que et posin la data d’entrada.

Tots els desplaçaments els hem fet amb un “sleeping open bus” que ha costat només 37 USD (està subvencionat per l’estat)

 

Allotjaments:

Golden Wings Hotel, Hanoi

Habitació doble amb bany, aire condicionat, TV, nevera,  wi-fi i esmorzar inclòs per 250.000 VND la nit (negociant el preu). Està molt ben situat en ple casc antic de la ciutat. Els propietaris son molt simpàtics i tot està molt net. Molt recomanable.

Thanthauy’s Guesthouse and New Hotel, Ninh Binh
Habitació doble, amb bany, aire condicionat, nevera i TV 210.000 VND la nit. Hi ha wi-fi al lobby i teòricament a les habitacions paro no funcionava. Les habitacions son molt correctes paro els amos son uns bordes de nassos!

 Binh Duong Hotel I, Hué

Habitació doble amb aire condicionat, nevera, bany i wi-fi per 237.000 VND (preu de festival…tot està molt més car). Està força bé però a naltrus ens van destrossar la roba en una bogada…així que no renteu roba aquí!

Than Van II, Hoi An

Habitació doble molt maca, amb bany, TV, nevera, aire condicionat, wi-fi, cable i esmorzar inclòs 342.000 VND  la nit. És una mica més car de lo normal, però val molt la pena. És com un hotel de 4 estrelles amb piscina, servei gratuït de tovalloles, 5 ordinadors al lobby i com que està un pèl lluny del centre tenen un “shuttle bus” gratuït cada 30 minuts. Molt recomanable.

Oasis Hotel, Nha Trang

Habitació doble, amb bany, wi-fi, TV, nevera  i aire condicionat per 228.000 VND la nit. Està ben situat però és car pel que és, com tots en aquest poble tan turístic!

Ngoc Phan, Ho Chi Min

Habitació doble molt neta, amb bany, aire condicionat, TV, wi-fi, nevera i esmorzar per 285.000 VND la nit. Està ben situat i son molt simpàtics!

Good morning Vietnam!

Aquesta és la frase amb la que el disc jockey Adrian Cronauer intentava alegrar els dies als militars americans desplaçats a la guerra del Vietnam. Nosaltres se la “robarem” per dir-li adéu a aquest país, des de la ciutat de Ho Chi Minh City (Saigon pels nostàlgics). A Saigon vam arribar desprès de fer escala a les platges de Nha Trang, per evitar-nos fer 24 hores de bus seguides, que el cos ja no està per molts trotes… Es una espècie de Benidorm amb sorra blanca i palmeres, on els vietnamesos passen les seves vacances.

Arribats a Saigon, vam anar al museu de la guerra, per conèixer mes de prop les atrocitats, explicades de forma massa subjectiva, que els americans van portar a terme per aquestes terres durant la guerra del Vietnam. Ens va impactar molt els innumerables atacs massius amb substancies químiques i àcids tòxics, que van deixar a molts locals amb seqüeles de per vida, visibles encara avui pel carrer. Com amb els museus no en tenien prou, vam voler conèixer també els túnels de Cu Chi, una xarxa subterrània de 268 km i tres nivells de profunditat, on els “vietcom charlies” portaven de corcoll als “ianquis”. Impressionants les mides dels túnels, com veieu només aptes pels diminuts vietnamites.

Proper stop: India!

Hoi An, un poble a mida

Hoi An es un poble encantador, que històricament i degut a la seva estratègica localització, s’ha caracteritzat pel comerç. Avui, aquest comerç ha derivat cap a la moda, convertint-se en la capital del vestit a mida. Els que dibuixen bé només tenen que portar la creació al modista, escollir la tela, deixar que et prenguin les mides i a la tarda ja pots passar a provar-t’ho. Els que no dibuixem tan bé, imprimint un disseny d’ Internet també funciona. Un parell d’ajustos necessaris, i al matí següent t’ emportes el vestit clavat al original. I tot això al mòdic preu de 70 euros.

Però si les compres no són lo vostre, no passa res. Els carrers tancats al trànsit, les cases colonials de fusta, els ponts decorats que creuen el riu i els excel·lents restaurants, fan que passejar per Hoi An sigui tot un plaer. Tant ens ha agradat que teníem pensat quedar-nos tres dies i han acabat essent 6!

Hue, de festival!

Quan vam arribar a Hue desprès de 12 hores en un “sleeping” bus tamany pinypon, no imaginàvem pas que la ciutat més imperial del Vietnam, ens rebria amb el festival d’art més important del país i que te lloc cada 2 anys. Aquest tipus d’ esdeveniment converteix una població bonica en un lloc màgic que passa a ser el centre del món . L’ambient respira festa, la gent alegria i els carrers s’inunden de passarel·les de vestits asiàtics, shows de dansa, concerts i espectacles diversos. Els més significatius tenen lloc dins la ciutadella, antic recinte feudal emmurallat  on vivien l’emperador i els seus afins, avui bastant malaurada a causa dels bombardejos de la guerra. Això sí, sempre sota la atenta mirada del “oncle” Ho (Ho Chi Minh) i de la omnipresent bandera vietnamita que no es perden detall.

Els locals en moto i nosaltres en “trishaw”, ens afanyàvem per no ser menys i gaudir també de la festa.

Ninh Binh, un mar d’arròs

Ninh Binh és una ciutat que es troba a unes 3 hores de la capital de Vietnam, i al seu voltant només hi ha camps d’arròs. Pel que hem sabut, es fan 3 collites a l’any. Quan hi hem sigut nosaltres, tot just estaven collint, i tothom estava treballant amb l’arròs d’alguna manera. Alguns el collien, d’altres treballaven amb les restes de tiges que queden desprès de la collita i d’altres escampaven els grans d’arròs al terra  com si d’una catifa es tractes per tal d’assecar-lo. Ha sigut un dels paratges més bonics que hem vist a Vietnam (anem amb una mica de retard en el bloc i ja estem acabant el país).

També hem vist moltes flors de lotus, precioses i gegants i gent transportant-les amunt i avall. Tot plegat un lloc encantador i d’obligada visita si es ve a Vietnam!


Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Juny 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  

STOPS

VISITES

  • 68.366

%d bloggers like this: