Això és el que va fer la meva boca quan al creuar la imponent porta vermella, va aparèixer aquesta meravella del món, el Taj Mahal. És una construcció de marbre blanc amb 4 costats exteriors exactament iguals, que no pots deixar de mirar durant hores i hores. La seva simetria desprèn perfecció i el seu color blanc puresa. És un oasis de pau i tranquil·litat dins del caos i brutícia que respira aquest país. En dos dels seus cantons, hi ha dos mesquites, també simètriques, que vigilen el mausoleu.
La història diu que el va fer construir l’emperador mughal Shah Jahan al 1631, per enterrar a la seva segona dona, morta quan donava llum al seu 14e fill. Va quedar tan content amb l’obra, que al acabar va tallar les mans dels creadors per tal de que no poguessin repetir-la enlloc més.
A pocs metres del Taj Mahal, es troba el fort d’Agra, on curiosament va passar empresonat els últims dies de vida en Shah Jahan.
No m’enrullo més, us deixo que gaudiu de les imatges amb un gran Ohhhhhhh!
Fem un STOP 