Nyam nyam!

Al arribar a la India tot eren pors sobre el menjar: Bactèries per enfortir la flora intestinal, netejar els gots contínuament, gel antibacterià per les mans… Tot per evitar una més que probable intoxicació produïda per la seva cuina. Doncs bé, resulta que el menjar indi no només no m’ha produït cap intoxicació, sinó que s’ha convertit en la millor cuina de tot el viatge.

És  vegetariana, força especiada i molt picant quan oblides dir el clàssic “no spicy please”. Es presenta en forma d’ estofat molt salsejat anomenat “curry”, i s’acompanya amb diferents tipus d’arròs (jeera, formatge, afruitat) o diferents tipus de pa (chapati, nan, roti).

Destacaria entre tots els seus plats, el “chana masala” (cigrons, tomàquet, ceba i all) i el “palak paneer” (espinacs, formatge fresc, ceba i all). No es queda massa enrere el “Aloo Dum Kashmiri” (patates i ou dur), el “mutter paneer” (pèsols i formatge fresc), o el “rajma masala” (mongetes blanques).

En el cas de que no tinguis molt de temps, unes “samoses” o “pakores” del carrer faran també el seu paper.

Per fer-ho pair, res millor que un “lassi” com a postra, una mena de iogurt amb llet i fruita ben fred.

I a mitja tarda, res millor que demanar un “chai” (té especiat amb llet força dolç) a qualsevol quiosc del carrer, asseure al tamboret que et deixen i prendre-te’l tot observant el món indi.