Per una bona causa

McLeod Ganj és la capital del Tibet fora del Tibet. És l’ànima que l’inspira, els pulmons que el mantenen amb vida, la boca que dóna a conèixer el problema al món. És també el poble on viu i des d’ on governa el seu país al exili el Dalai Lama. Hi va arribar al 1959 fugint de la opressió xinesa que havia ocupat el Tibet 10 anys enrere, destruint milers de monestirs, temples, vides i tot el que respirés tibetà.

Aquest encantador poble del nord de la India, fresc, tranquil, rodejat de muntanyes i temples budistes, és el lloc on he decidit fer el voluntariat. Després de gairebé un any dedicat totalment a mi on he viatjat, conegut i gaudit un munt, tenia la necessitat de dedicar una setmana als demés. Durant aquests dies he tingut la oportunitat de col·laborar amb la organització “Tibet Hope Center”  www.tibethopecenter.org , donant classes d’anglès a aquells refugiats tibetans (alguns són monjos) que no disposats  a agenollar-se davant la tirania xinesa, decideixen abandonar la seva terra i fugir cap a la India on són càlidament acollits, considerats refugiats polítics i portats cap a McLeod Ganj. No és una travessia fàcil, són 40 dies caminant entre 8 i 10 hores diàries creuant la serralada dels Himalaya, intentant no morir congelats, de gana o tirotejats pels soldats xinesos.        

Arribats aquí, per ells és vital poder aprendre anglès, ja que és la seva única manera de comunicar-se, créixer i continuar lluitant per poder tornar algun dia a casa seva, sense por a sentir-se budista, parlar tibetà o penjar la seva bandera al balcó.

Molt feliç per la feina feta, me’n vaig amb la sensació de que una setmana no és res, no és suficient. Segur que cadascú de nosaltres pot fer molt més, almenys jo, així que d’aquí me’n porto unes quantes idees per posar en marxa ben aviat.

I per acabar, com que sempre he cregut en el dret que tot poble té a sentir-se lliure, deixeu-me escriure en majúscules i negreta: FREE TIBET     

 * Demà marxo amb el meu amic Jordi a fer una volta pels Himalaya en cotxe. Com que no crec que per les muntanyes hi hagi gaire connexió a internet, ens veiem en 10 dies a Jordania, país que us explicaré amb un bon pa amb tomàquet i kilos d’embotit un cop aterri a casa (08 d’Agost).

Anuncis

7 Responses to “Per una bona causa”


  1. 1 Txell i Xavi 22 Juliol 2010 a les 17:00

    David! Doncs nosaltres desitgem que acabi d’anar molt bé el que et queda de viatge! Disfruta dels paisatges que se’t regalin als Himalaies i de l’etapa a Jordània!
    Bon viatge!

  2. 2 Lluïsa i Francesc 22 Juliol 2010 a les 19:30

    Ens alegra moltissim que el proper 8 d´agost arribis a casa ( roda el món i torna al born ) havent complert sa i estalvi el llarg viatge que amb tanta il.lusió vau projectar i que has culminat amb el generós voluntariat. Ha estat un plaer seguir-vos, i seguir-te en aquesta darrera etapa, i haver tingut coneixement de tot allò que ens heu transmès des de la vostra òptica i experiència per mitjà dels sovintejats contactes epistolars i que ens han mantingut més a prop vostre. Feliç final de ruta i a l´espera de la tan desitjada i sentida abraçada, molts petons.

  3. 3 Mª Lluïsa 22 Juliol 2010 a les 21:41

    David ets fantastic !!!!!!!Aquest fet t’honora. El Tibet ho mereix.
    Be David ja falten pocs dies ( com tu dius) per poder menjar el pa amb tomquet i embotit i com no la tan bona paella que fa la teva mare.
    Un peto ben fort i que tinguís un bon final i tornada del viatge.
    Fins aviat.

    Jordi i Mª Lluïsa

  4. 4 Venturini 23 Juliol 2010 a les 14:56

    Dave!!!
    Que tal noiet?!?! Per aquí guai, ja t’explicaré quan tornis les mil i una novetats!!! Escolta, i l’Anna!? Que vas solet ara? M’he estat llegint els posts i no he trobat on és!!!
    Espero que ens veiem a l’agost! Jo estaré per BCN fins al 20…així que espero news!
    Un petonettttt

  5. 5 Oscar i Teresa 27 Juliol 2010 a les 15:52

    Entenc la teva simpatia pel Tibet considerant que la seva bandera és blau-grana. Ho tenen magre ja que l’opressió del poderós estat xinès no s’aturarà mai. Només tenen una cosa al seu favor:la perseverància i el fet de creure en les seves possibilitats. Per si estàs una mica desconnectat fa unes setmanes que més d’un milió de catalans també vam creure en les nostres possibilitats i vam omplir el centre de Barcelona, demanant el mateix: LLIBERTAT.
    Cuida’t de la fresqueta de l’Himalaia, i quan tornis i tinguis un moment de tranquilitat et convidem a l’embotit de Can Recasens, aquí a la Rambla del Poble Nou.

  6. 6 Albert Lanuza 29 Juliol 2010 a les 12:52

    Un viatge fantastic i que l’acabas amb un fet molt bonic i que diu molt de com ets.
    Et felicito, i et deistjo una molt bona tornada a casa, els teus Pares ja tenen ganas d’abraçarte.

    FREE TIBET, i FREE CATALONIA, i Visca el Barça.

  7. 7 Venturini 5 Agost 2010 a les 14:30

    Crec que ja m’he posat al dia una mica!!!
    Que ja tornes!!! Espero veure’t aviat!!! Que tenim pendent un sopar de parelles i serà fantàstic escoltar-vos el viatge en una noche larga!!!!
    M’alegro que et faci sentir tan ple el voluntariat al Tibet, estic orgullosa de tuuu!!! jaja
    Un petonetttttt


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Juliol 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny   ag. »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

STOPS

VISITES

  • 66,650

%d bloggers like this: