Per una bona causa

McLeod Ganj és la capital del Tibet fora del Tibet. És l’ànima que l’inspira, els pulmons que el mantenen amb vida, la boca que dóna a conèixer el problema al món. És també el poble on viu i des d’ on governa el seu país al exili el Dalai Lama. Hi va arribar al 1959 fugint de la opressió xinesa que havia ocupat el Tibet 10 anys enrere, destruint milers de monestirs, temples, vides i tot el que respirés tibetà.

Aquest encantador poble del nord de la India, fresc, tranquil, rodejat de muntanyes i temples budistes, és el lloc on he decidit fer el voluntariat. Després de gairebé un any dedicat totalment a mi on he viatjat, conegut i gaudit un munt, tenia la necessitat de dedicar una setmana als demés. Durant aquests dies he tingut la oportunitat de col·laborar amb la organització “Tibet Hope Center”  www.tibethopecenter.org , donant classes d’anglès a aquells refugiats tibetans (alguns són monjos) que no disposats  a agenollar-se davant la tirania xinesa, decideixen abandonar la seva terra i fugir cap a la India on són càlidament acollits, considerats refugiats polítics i portats cap a McLeod Ganj. No és una travessia fàcil, són 40 dies caminant entre 8 i 10 hores diàries creuant la serralada dels Himalaya, intentant no morir congelats, de gana o tirotejats pels soldats xinesos.        

Arribats aquí, per ells és vital poder aprendre anglès, ja que és la seva única manera de comunicar-se, créixer i continuar lluitant per poder tornar algun dia a casa seva, sense por a sentir-se budista, parlar tibetà o penjar la seva bandera al balcó.

Molt feliç per la feina feta, me’n vaig amb la sensació de que una setmana no és res, no és suficient. Segur que cadascú de nosaltres pot fer molt més, almenys jo, així que d’aquí me’n porto unes quantes idees per posar en marxa ben aviat.

I per acabar, com que sempre he cregut en el dret que tot poble té a sentir-se lliure, deixeu-me escriure en majúscules i negreta: FREE TIBET     

 * Demà marxo amb el meu amic Jordi a fer una volta pels Himalaya en cotxe. Com que no crec que per les muntanyes hi hagi gaire connexió a internet, ens veiem en 10 dies a Jordania, país que us explicaré amb un bon pa amb tomàquet i kilos d’embotit un cop aterri a casa (08 d’Agost).