Resum de Bolívia

Han sigut 7 dies a Bolívia.   

Hem visitat: Copacabana, Isla del Sol, Uyuni, Salar d’Uyuni i Cordón Volcánico.

Hem dormit en hostals i albergs.

Hem hagut de tornar a Lima per agafar el següent vol. Per evitar fer el mateix camí de tornada i correr riscos de passar-ho un altre cop malament, ho hem fet sortint del tour per Xile i passant una nit a San Pedro de Atacama (bonic però car!). Després hem viatjat de San Pedro a Arica (10h de bus) i creuat la frontera en un taxi des d’Arica fins a Tacna (Perú). Dàllà han sigut 20h de bus fins a Lima, des d’on volarem a al següent STOP: Brasil!!!

Ens ha encantat:

Tenir el tour amb uns japos que a més ens han ensenyat de fotografia.

Poder ajudar a una parella d’holandesos a recuperar una càmara extraviada.

Que posin de nom Dalí a un desert amb pedres de formes extranyes.

Ens ha decebut:

Els enganys constants.

L’antipatia de la gent.

La ventisca que va convertir en marrón el salar blanc d’Uyuni.

Que s’espatlles l’autobus enmig del desert.

Que sovint no hi hagues aigua ni llum.

Trobar un bloqueig per anar de Copacabana a La Paz.

No digerir bé ni un sol àpat.

 

Ja estan penjades les fotos de Bolívia. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Bolívia…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos, 355 bolivianos al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 10,5 bolivanos

No podem recomanar cap companyia de busos però si podem dir que mai viatgeu amb Panamericana!!

Tour d’Uyuni de 3 dies, 2 nits amb tot inclòs i trasllat a Xile (San Pedro de Atacama): 525 bolivianos per cap. Agencia: El desierto (Uyuni).

A Uyuni  fan una de les millors pizzes de sud-america. El restaurant es diu MinuteMan i es troba dins d’un hotel. Les pizzes són boníssimes i els esmorzars son gegantins i deliciosos!!

Allotjaments:

Hotel residencial imperial, Copacabana

Habitació doble amb bany per 50 bolivianos. Una merdaaaaaaaaaa d’hostal perque l’adminstrador és un borratxo i perque tallen l’aigua sovint.

Hotel residencial Avenida, Uyuni

Habitació doble amb bany compartit per 60 bolivianos. Força correcte.

Un espectacle darrere d’un altre…

…és el que hem vist durant tres dies de tour pel salar d’Uyuni i el cordó volcànic, a Bolívia.

Però anem per parts. I és que només arribar a Uyuni, ja va ser tot un xou.

Degut al conflicte del pont que us vam explicar anteriorment, per anar de Copacabana a La Paz, vam haver de tornar al Perú, per tornar a entrar a Bolívia per un altre pas fronterer, fent així una sortida i una entrada a Bolívia, una entrada i una sortida del Perú en menys d’una hora de diferencia. Aquesta va ser la primera part del xou per arribar a Uyuni. La segona, va ser que ens van vendre uns bitllets de bus turístic per fer tot aquest recorregut, però que de turístic no tenia res, i un cop reentrats a Bolívia, ens van “enxufar” en una furgoneta com si fossim sardinetes, amb suborn del conductor inclòs, perquè ens portés fins al centre de la Paz, quan el seu vehicle no estava autoritzat a fer-ho.

Un cop a La Paz, vam buscar com arribar fins al poble d’Uyuni, que es troba a unes 10 hores en bus de La Paz. El que vam comprar va ser un tiquet per un bus turístic semi-llit, amb calefacció i bany. El que ens vam trobar va ser una cafetera amb 8 turistes i 25 locals pudents, sense semi-llit, ni bany i en comptes de calefacció, ens van donar unes mantes polsegoses. Això va ser el principi d’un llarg viatge, que en comptes de 10 hores, en va durar 20. Vam sortir ja una hora i mitja més tard del que tocava. En aquest temps vam fer colleta amb una parella d’holandesos molt “majetes”, que per contrarestar la pudor de la gent local, anaven tirant desodorant dins del bus a la vegada que la gent se’ls mirava amb cares estupefactes per no entendre el perquè feien allò aquells estrangers…

El bus anava parant a cada hora, i sentíem sorolls estranys. Després ens vam assabentar que el conductor anava tirant aigua per refrigerar el motor (tot i que a fora deuríem estar a uns 8ºC???). Fins que l’aigua es va acabar. Aleshores, la parada va ser en una llacuna que hi havia pel camí. El conductor va decidir posar aigua de la llacuna abans que res. Mala senyal… A les 6 del matí ja hauríem d’haver arribat a Uyuni, però eren les 7, en ple desert, quan el bus va dir PROU! I allà ens vam quedar. En ple sol, sense teca, morts de son i el bus s’espatlla! El conductor va agafar el mòbil, però tampoc hi havia cobertura. Va marxar corrents, no sabíem si s’escapava o si buscava ajuda. El que sí que podem dir és que al cap de 3 hores i mitja va aparèixer un camió, tipus dels que transporten bestia. El panorama havia millorat lleugerament, però només lleugerament. I és que ens trobàvem 30 persones dalt d’un camió, en ple sol, empassant pols, i encara faltaven com unes 4 hores per arribar a Uyuni. Després de dues hores en aquest nou escenari, ens vam creuar amb el bus que venia d’Uyuni per rescatar-nos. Tots vam respirar una mica més alleugerats, però només fins que un cop a dalt del nou bus, vam començar a sentir cops de martell. Eh???? I ara que passa??? Doncs resulta que els impresentables de la companyia més nefasta de Bolívia (o això ens assembla a nosaltres, perquè podria ser que fos alguna cosa habitual aquí), resulta que ve a rescatar-nos amb un bus amb la llanta malament. Vinga i vinga cops de martell…fins que desprès de 20 minuts va poder finalment arrancar. Aquest seria el resum del xou, el gran xou per arribar a Uyuni. I diem resum, perquè el viatge va estar ple de detalls, comentaris i moments que ens costarien moltes paraules i línies d’explicar.

Us deixem una foto del panorama camió. 

A Uyuni vam contractar un tour en 4×4 de 3 dies i dues nits. Vam ser un grup format per un guia, dos japonesos, una boliviana, un italià i nosaltres dos. Com que una imatge val més que mil paraules, només us direm que hem vist un salar de 12.000km2, illes enmig del salar amb cactus mil·lenaris, volcans, llacunes de colors, flamencs, vicunyes (camèlids), guèisers i muntanyes de colors. Tot això, entre 4000 i 4900 metres per sobre del nivell del mar. Realment ha valgut la pena tot el xou per arribar a Uyuni.

Ara si…comença l’espectacle. 

 

 

L’illa del Sol, l’orígen dels Incas

Dissabte passat vam canviar de país, passant així de Perú a Bolívia. Ens vam dirigir directament al poble de Copacabana, centre turístic important degut a la seva proximitat a l’illa del sol, al mateix llac Titikaka. Feia una setmana que la frontera boliviana en aquella zona es trobava tallada degut a una protesta per part d’uns habitants en contra de la construcció d’un pont. Això va provocar que al arribar a la frontera haguéssim de baixar de l’autobús per creuar-la a peu i després pujar a un mini-bus per arribar fins a Copacabana (el autobusos grans no podien passar la frontera).

Aquesta va ser la primera de les “pegues” que ens hem anat trobant a Bolívia…i n’han sigut unes quantes…

Per arribar a l’illa del sol, hi has d’anar en vaixell. Son unes dues hores…que es fan força pesades però que valen la pena. Un cop allà vam poguer comprovar el perquè de “l’illa del sol”…i és que el cel estava ben ennuvolat a excepció de l’illa on hi feia un sol espatarrant. Vam travessar l’illa caminant (unes 3 horetes llargues). És curiós perque camines per una illa, però a una alçada de 4000m!!!

La llegenda diu que el primer inca Manco Kapak va néixer en aquesta illa. Tan si va ser així com no, el que si que podem dir és que les vistes son molt maques…. També hi ha algunes runes incas però bastant mal conservades.   

La segona “pega” a Bolívia va ser que l’administrador del nostre hostal era un desastre: anava tot el dia borratxo i ens va reclamar dues vegades els diners de l’habitació quan ja li havíem pagat, després de que l’hostal es quedés sense llum i sense aigua durant unes hores, per després poder-nos dutxar en aigua no freda, sinó gelada!!!