Resum Cambodja

Han sigut 13 a Cambodja i el recorregut que hem fet ha sigut: Phnom Penh, Battambang, Siem Reap i Kratie. 

Ens ha encantat:

Que el restaurant Friends ens guardessin el moneder que havíem perdut. Per cert! S’hi menja molt bé!

Que mengin pa de baguette.

Els restaurants de Phnom Penh.

Que facin classes d’aeròbic a l’aire lliure a Battambang.

 

Ens ha decebut:

Que les noies vagin amb pijama pel carrer. És com si fos una moda!

Que utilitzin més el dolar americà que la seva pròpia moneda.

Veure nens demanant menjar.

 

Ja estan penjades les fotos de Cambodja. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Per llegir les “Sensacions a Cambodja…” haureu d’esperar al final de la nostra visita pel sud-est asiàtic (Laos, Vietnam i tonada a Tailàndia).

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos 59 USD al dia, amb tot inclòs (utilitzen més el dolar americà que la seva pròpia moneda, que la fan servir com a cèntims del dolar).

Canvi: 1€ = 1,3 USD

1USD = 4180 KHR (el canvi habitual al carrer és de 4000)

No hi ha preu de referència de Big Mac perquè no n’hem trobat.

 

La visa de Cambodja  l’obtens directament a l’arribada a l’aeroport de Phnom Penh, pagant 20 USD i té una durada de 30 dies. Si es vol sortir del país i tornar-hi a entrar s’ha de tornar a fer una visa, i per tant, tornar a pagar.

 

Allotjaments:

Sunday Guesthouse, Phnom Penh

Habitació doble, amb TV, bany, wi-fi i ventilador per 8 USD la nit. Està ben situat en una zona no turística. Parlen bé anglès i els esmorzars (pagant) són força bons. Cada dia a les 7 de la tarda passen la pel·lícula Killing Fields gratuïtament.

Chhaya Hotel, Battambang

Habitació doble gegant, bany,  ventilador i wi-fi al lobby per 4,5 USD la nit (preu regatejant). És molt cèntric.

Apsara Steung Thmey Lodge, Siem Reap

Habitació doble, bany,  ventilador i wi-fi per 5 USD la nit. Està a prop del mercat nocturn i de la zona de restaurants. Es veu molt nou i els nois de la recepció son simpàtics.

Sambath Oudem, Kratie

Habitació doble, bany,  ventilador per 5 USD la nit. És molt semblant als que hi ha per la zona.

Missió impossible a Kratie

Des de Siem Reap vam començar a posar rumb cap a Laos, però abans vam parar a fer nit a Kratie i de pas veure els dofins que viuen a les aigües del riu Mekong (no hem aconseguit una bona foto). La veritat és que Kratie no és massa interessant, però el tour en barqueta per veure els dofins està bé i les postes de sol son força maques. 

Ens ha fet molta gràcia que a tota Cambodja, les noies i les dones vagin amb pijama “d’ossets” pel carrer…és una dada curiosa, i us en deixem la instantània!

Des de Kratie vam comprar els bitllets de bus i vaixell que ens havien de portar fins a la frontera amb Laos i desprès fins a Don Det, una de les 4000 illes de Si Phan Don. A les 8 del matí havíem d’estar pujant a un mini-bus, però en comptes d’això, ens vam trobar pujant a un mini-bus de suposadament 12 places, però amb unes 20 persones a dins més les 20 bosses corresponents. Havia de ser un viatge de 4 hores, així que vam decidir queixar-nos i finalment vam acabar recuperant els diners. A les 9 del matí, tota la ciutat de Kratie anava plena del “pollo” que havíem muntat 6 turistes (el Manu, la Maura, dos israelites i naltrus), així que ens van començar a oferir transports alternatius per fer-se amb el negoci. Vam acabar negociant un preu similar amb un treballador de l’estació d’autobusos, però altra vegada ens va intentar endollar dins d’un taxi, 6 persones i 6 bosses….Bufff…semblava una missió impossible això de sortir dignament de Kratie!!!

Vam acabar viatjant amb un autobús de gent local fins a Stung Treng (a 60Km de la frontera). Com que els turistes paguem més que ells, van aixecar-se 6 persones per deixar-nos seure. Perquè us feu una idea del bus, us direm que una quarta part de la gent que hi havia al bus, viatjaven sense seient, asseguts al terra del passadís o apilotonats en els seients. 

A Stung Treng vam comprar un bitllet de bus fins a la frontera que incloïa el vaixell fins a Don Det, però altra vegada ens van enganyar, i al arribar al vaixell, ens va tocar acoquinar 2 dòlars per cap, ja que la companyia del vaixell que havíem pagat ja no treballava a aquella hora de la tarda!! En fi, va ser una jornada de 12 hores de estira i arronsa (això és Asia), però finalment vam posar els peus al nostre següent STOP: Laos!!

De temple en temple i…

… tiro perquè em toca!

Això és el que hem fet durant tres dies a Angkor, un dels llocs que més ganes teníem de trepitjar. I ho hem fet amb la companyia de la Maura i el Manu, d’Holanda i de Madrid, una parella que viatja com naltrus al voltant del mon, durant 8 mesos, i que ens acompanyaran durant uns dies, ja que seguim la mateixa ruta, direcció a Laos. 

El primer dia de temples el vam fer amb un tuc-tuc i varem visitar els temples més famosos: Bayon, Angkor Thom i Angkor Wat. Son temples gegants, con mai els havíem vist, amb cares esculpides a cadascun dels 4 cantons de les 54 torres que hi ha en total, igual que les 54 províncies que tenia el gran regne d’Angkor. Les parets, les escultures i la vegetació creen un escenari propi de pel·lícula d’Indiana Jones i provoca un efecte en la imaginació que et trasllada als anys de gloria del regne de Kampuchea (Cambodja). Alguns dels temples han sigut literalment menjats per la vegetació, que ha sigut capaç de tirar parets a terra per guanyar-ne l’espai, de manera que avui en dia, veus els arbres dins o entremig dels temples.

El segon dia vam llogar unes bicis i vam fer un recorregut més extens per visitar els temples menys coneguts, però tan o més bonics que els primers. Va ser un dia esplèndid, de moltes hores de suor i de beure molt i molt de líquid, i és que aquests dies per Cambodja son els més calorosos que hem tingut fins al moment, rondant segur els 40 graus! 

El tercer dia vam seguir amb les bicis, però aquest cop per anar a uns temples que es troben a uns 20 Km del centre de Siem Reap. Tot i que els temples eren prou bonics, va ser molt dur fer-ho amb la bici, ja que el calor era insuportable!! Així que per no fer-ho tant dur, la tornada va ser amb tuc-tuc. Aquell dia vam poder parlar amb uns monjos que eren als temples i ens van deixar immortalitzar el moment amb una instantània que ens encanta! Aquí us la deixem.

Camí a Siem Reap

De la capital hem agafat un bus fins a la ciutat de Battambang on hi ha uns temples pre-Angkor vigilats per uns monos ben entremaliats.

Però el motiu principal que ens ha portat fins aquí no és aquest sinó, la travessia de 8 hores en barca que separa aquesta ciutat de Siem Reap, bé, no pas les 8 hores en si (que son un pal!!!) sinó el que es pot veure. Dins de la barqueta diminuta, incòmoda i calorosa hem vist con viu la Cambodja més rural, con fan vida dins del riu, que els dona aigua, menjar, cultiu i els sosté les cases flotants. Tot i la pobresa que s’hi respira, ens han regalat molts somriures i molts “Hello’s!!” entusiastes que mai havíem tingut en aquests mesos de viatge. 

Phnom Penh… Pong

Tot i que no em faig responsable del titular d’aquest post (coses del David) és veritat que la capital de Cambodja té un nom peculiar: Phnom Penh. 

Vam arribar-hi dimarts passat directes des de Bangkok, i tot i que també és una gran ciutat con Bangkok, s’hi respira un aire bastant diferent: més tranquil·litat, menys contaminació (encara que n’hi ha força), gent somrient i bona teca! 

Posar els peus per primera vegada a Cambodja implica conèixer més d’aprop la historia més recent d’aquest país. Aquesta és la tristíssima historia que el Khmer Rouge va deixar en aquesta terra. Un comunisme portat a tal extrem d’abolir totes les classes socials, totes les religions, totes les escoles, tots els drets, totes les professions per tal de convertir el país en una gran plantació d’arròs, deixant d’alimentar al poble per tal d’augmentar-ne l’exportació, matant a qualsevol persona amb un mínim d’estudis, o senzillament per portar ulleres (senyal de intel·lectualisme). Malauradament hem pogut sentir tot aquest dolor a la presó de tortura que tenien instal·lada en una antiga escola, encara amb les pissarres penjades i també als camps de matança (Killing Fields) que hi ha a les afores de la capital. En total van morir uns 2 milions de persones, dada inacceptable, vergonyosa i totalment incomprensible, tan per la dada en si con pels detalls de les tortures que es van practicar i amb l’agreujant de que tot això ho va fer un tal Pol Pot, Cambodjà de classe alta, a la seva pròpia gent.  

  

 

 

 

 

Deixant aquesta trista historia a banda, (i ho has de fer, perquè realment et quedes molt deprimit al saber que tot això va passar fa nomes 30 anys a la vista de la resta del mon que no va fer res al respecte) dir-vos que a Phnom Penh es menja molt bé. La cuina Cambodjana és força diferent a la tailandesa, menys noodles i arròs i mes curris, sopes i altres tipus de plats. Als restaurants hem menjat molt i molt bé a un preu molt barat.

D’altra banda, volíem conèixer més sobre aquesta cuina, així que ens vam apuntar a un petit curs de mig dia, amb visita al mercat inclosa. Vam cuinar uns “Spring Rolls” o rollitos de primavera amb salsa d’acompanyament que estaven boníssims!!! I també una mena de curri a base de peix, molt típic del país, anomenat “Amok”. Pels nostres paladars es una mica massa especiat i picant si no vas amb compte amb el bitxo!! L’Amok té una curiositat, i es que es serveix dins d’un platet fet amb una fulla de plataner!! Ole!! Quina presentació!! Sinó…feu una ullada! 

 

 

 

 

 

 

 

No podem deixar de dir que a Phnom Penh hi ha un palau força bonic, però no massa diferent del que ja hem vist del qual us en deixem alguna imatge.