Resum dels EEUU

Han sigut 19 dies als EEUU. Vam començar amb les ciutats de Nova York i San Francisco per després fer una ruta en cotxe de 8 dies pels Parcs Nacionals de Yosemite, Death Valley i Grand Canyon. Per últim, un parell de dies a Las Vegas.

Hem dormit en hostals, alguna que altra rulot i cabin i sobretot a motels de carretera.

Hem menjat molt fast food (massa!), però és el que hi ha…

Ens ha encantat:

Taules i cadires lliures als carrers i parcs

Trobar sempre i a tot arreu els lavabos nets i amb sabó

Camions bombers a San Francisco

Hospitalitat de la gent de muntanya

Generositat dels plats als restaurants (menys quan quedes massa tip!)

Condueixen molt bé

Ens ha decebut:

El soroll a New York

Escales tancades a la Coit Tower de San Francisco (ascensor 5$!!!, ni de conyaaaa)

Mapa de turisme de la ciutat de San Francisco i la seva escala que ens va fer caminar més del compte

One way fee de 150$ i cua de 2h i mitja que ens ha cascat Alamo en el lloguer de cotxe

No tenir cd’s pel cotxe

 

Per cert! Quan érem a Nova York, tot just al principi del viatge, vam saber que el programa “El món” de Rac 1, va estrenar una nova secció de blocs (“a cop de click”), que vam tenir el privilegi d’encetar. Us deixem el link per si ho voleu escoltar.

Nosaltres també estrenem una nova secció en el bloc anomenada “Sensacions a…” escrita pel David. La podeu trobar en les pestanyes superiors del bloc.

Ja estan penjades les fotos dels EEUU, bé una sel.lecció d’elles. Per veure-les clickeu EEUU o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

  

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

 Ens hem gastat entre tots dos, 93€ al día, amb tot inclòs (també el lloguer del cotxe).

Preu de referencia Big Mac: 6,20$ (San Francisco)

Canvi 1 € = 1,43$

 

Allotjaments:

Central Park Inn, Nova York (242, 116^th St.)

Habitació doble amb bany compartit per 40$ per nit i persona. Cuina i wifi.

Saint Paul Hostel, San Francisco (935, Kearny St. al barri xino)

Habitació doble amb nevera, microones i bany compartit per 25$ per nit i persona. Wifi.

Groveland Motel, Groveland (a 40 milles a l’oest del parc nacional Yosemite)

Rolot amb bany per 55$ la nit.

America Hostel, Groveland

Habitació compartida per 27$ nit i persona. Cuina i wifi.

Boulder Lodge a June Lake (a 22 milles a l’est del parc nacional Yosemite)

Cabin amb bany per 84$ la nit. Wifi.

Living Motel a Lee Vining (a 12 milles a l’est del parc nacional Yosemite)

Habitació doble per 59$ la nit, amb bany.

Ranch House Inn a prop de Tecopa

Habitació compartida però hem estat sols, amb cuina i wifi per 25$ per persona i nit.

Motel Roadway Inn a Flagstaff

Habitació doble amb nevera i microones, esmorzar i wifi però sense funcionar bé, per 23$ per persona i nit.

Motel First Value Inn a les afores de Kingman

Habitació doble amb nevera, microones, amb bany i wifi, per 41$ la nit.

Hotel “Tod” a Las Vegas

Habitació doble amb bany i wifi per 48$ la nit.

Anuncis

Horterolàndia

Ja sabíem que Las Vegas no seria un lloc de massa interès per a nosaltres, però la veritat és que ens ha decebut molt més del que ens pensàvem. Sabíem que era una ciutat totalment artificial i dedicada exclusivament a l’oci, però creiem que tindria una mica més de glamour, però res més a prop d’això. És cutre i hortera, tant pels seus casinos i negocis com per la gent que s’hi troba. Pel carrer et trobes gent vestida de nuvis, dames d’honor amb vestits fanfarrons, això si, descalços o amb xancles perquè no poden portar ni 5 minuts els talonots que s’han volgut posar. Es barregen vestits de 10 euros amb d’altres de 3000 entre limusines a cada qual més gran i escandalosa per passar per un túnel de boda exprés, al igual que quan pares al McDonald’s perquè et preparin una burger sense baixar del cotxe. Entre un batibull de gent t’ofereixen a cada segon targetes de prostitutes que en 20 minuts et venen a veure on estiguis per oferir-te els seus serveis, fins i tot, pel mateix preu et porten a fer una volta en limusina. En fi, la capital del sexe fàcil, la beguda i el joc entre d’altres vicis. Ah! I no oblidem que et fregeixes de calor! 35ºC a l’ombra!

Es salva el Fremont street, que com deia la Txell, val la pena veure’l.

Proper STOP: México… lindo y querido

Inoblidable

Els parcs nacionals dels EEUU, al menys els que nosaltres hem visitat son una passada! Però sense cap mena de dubte podem dir que el Gran Canyon és el més espectacular de tots. Senzillament inigualable.

Ahir  vam recórrer amb el cotxe tot el cantó dret del South Rim (uns 37km aproximadament) i vam anar parant a cadascun dels miradors que hi ha. Les vistes son indescriptibles, màgiques, profundes i contundents. Inoblidables.

Després ens vam dirigir a la part esquerra del South Rim, aquesta vegada amb bus perquè està tancat l’accés amb cotxe. Vam arribar fins al punt més llunyà per després fer-lo caminant tot contemplant la posta de sol. És magnífic l’efecte que provoca la llum de la posta de sol en aquest paisatge! Es veuen tons vermells, ombres negres dels núvols, marrons, verds, tots ells encara més ressaltats del que ho son durant el dia.

Avui hem baixat per una cresta del canó per arribar al Cedar Ridge (son uns 2,4Km amb un desnivell de 360 metres, una hora de baixada i una de pujada). Ha valgut molt la pena!

Teníem “antojillo” de veure més del canó, però com a backpackers que som, no ens podíem permetre un tour en helicòpter perquè ens hagués desquadrat mooolt el pressupost (140$ per persona)…així que ens hem conformat en gastar-nos 12$ en una peli del National Geographic que feien en un cine Imax. Ha estat prou bé donada la diferencia de preu.

Ara som en un motel de carretera, camí de Las Vegas. Per arribar-hi, hem fet uns 100Km per la històrica  ruta 66.

Passarem el cap de setmana a Las Vegas. Aviam què ens depara la ciutat dels casinos.

 

Death Valley

Ahir vàrem travessar el parc nacional Death Valley.  De per si, ja és un lloc que impressiona pel seu paisatge inhòspit, àrid i solitari, però encara sobta més si el lloc d’on vens és Yosemite (podreu contrastar els paisatges amb les fotografies…).

Fa moltíssima calor, no teníem termòmetre per saber la temperatura exacte, però deurien rondar els 40ºC, amb un sol espatarrant i ni un núvol a la vista. Anàvem parant en els punts d’interès, tot just per fer alguna que altre foto i ràpidament cap al cotxe. Per exemple hem vist dunes de sorra, mars de sal a 86 metres per sota del nivell del mar i muntanyes de colors.

La nit, l’hem passada en un hostal-rancho que hi ha al mig del desert, però ja fora del parc nacional. A la nit es podien contemplar les estrelles perfectament, ja que no hi havia res de contaminació llumínica.

Avui hem fet dia de cotxe per poder dormir ben aprop del Gran Canyon, per així demà visitar-lo. Hi passarem un parell de dies, quan penjarem el proper post!

Yosemite

Desprès de 9 dies només veient asfalt, hem canviat d’aires al Parc Nacional de Yosemite. És gegant i s’ha de fer amb cotxe. És un indret increïble!

Dia 1: Només arribar al parc ens hem trobat amb El Capitan, una roca de gairebé 1000 metres d’alçada, meca de molts aficionats a l’escalada. Se’t queda cara de lluç quan la contemples… Hem vist també les Yosemite Falls, gairebé sense aigua, però les hem vist. Hem fet un trekking de 3 hores per Mariposa Grove tot contemplant grans Sequoias de més de 1000 anys!! Son impressionants! Cap al tard,  hem contemplat la posta de sol des del Glaciar Point (com tant ens havíeu recomanat alguns de vosaltres..). La veritat és que val molt la pena, tant pel magnífic paisatge com per la llum del moment.

Dia 2: Ahir va ser el dia fort, ja que vam fer un trekking de 11km amb un desnivell de 600 metres per veure les Vernal i les Nevada Falls. Son 3 hores de pujada molt dura i dues horetes llargues de baixada. Molt cansat però molt gratificant! Després hem creuat la resta del parc en direcció est per anar a dormir a l’altre cantó. (Anteriorment estàvem dormint a Grooveland, cantó oest del parc).

Dia 3: Avui ens ho hem pres amb calma, ja que estic força refredada (Anna), i només hem anat a veure paisatge de l’altre part del parc que ens faltava (Toulumne Meadows). És força diferent del cantó oest, molta més pedra, menys vegetació, més llacs i més fred per l’alçada (3000 metres!). Per cert! Sense saber-ho hem anat a petar davant d’un llac xulíssim on es podria rodar una peli marcianets, és diu Mono Lake.

Demà marxem ben d’hora cap a Death Valley. Més noticies des d’allà!

 

 

Dos dies a la ciutat dels tramvies

San Francisco és una ciutat fàcil de descobrir i també de caminar, tot i que de vegades les fortes pujades i baixades et fan suar una mica!

Ahir vam acoquinar els 5$ que fan pagar per agafar un dels “cable car” (tramvia per a nosaltres) que ens va portar fins al port dels pescadors (Fisherman’s Wharf), des d’on es tenen unes bones vistes de la presó d’Alcatraz, el Golden Gate (si no hi ha massa boira) i dels lleons marins. Tot i ser una zona molt i molt turística, ens ha agradat força. Per dinar vam comprar una ració de calamars fregits i una mena de sopa de llagosta servida dins d’un pa rodó. Era força bona!

Després vàrem caminar per carrers molt empinats fins arribar a un dels més característic i bonics (Crookedest St.). Fa tanta pendent que els cotxes baixen tot fent ziga-zaga. Curiós de veure.

Com a friki de les olors i la teca, no puc deixar de comentar que vaig descobrir una botiga (un paradís!) anomenada Fine Food Market on hi havia de tot, tot i més, com ara una xocolata amb bacon o uns snacks amb gust de wasabi. Òbviament aquests i d’altres exemples han anat directament al diari organolèptic! M’hi hagués passat hores i hores allà!

Avui hem caminat molt i hem arribat fins a la Ocean Beach, una platja llarguíssima amb unes onades perfectes pel surf. De camí fins i tot ens hem trobat un cavall autòcton…el David no s’ha pogut resistir! Us deixem una foto que no te desperdici…

Després hem anat a veure una altra de les atraccions més turístiques de la ciutat: el Golden Gate Bridge, tot i que més aviat ens l’hem imaginat, ja que la boira era molt espesa, un fenòmen habitual aquí.

Demà iniciem una ruta en cotxe des de San Francisco fins Las Vegas durant 8 dies. Farem stop als parcs nacionals de Yosemite, Death Valley i Gran Canyon.

Més noticies al proper post.

 

 

 

La Nova York més autèntica

Han passat tres dies des del nostre últim post, però quins dies!

Tot caminant molt, molt i molt…hem pogut visitar els barris de Little Italy, Tribeca i Soho de Manhattan. A part, ens hem escapat al barri del Bronx i també a Brooklyn.

Però una de les coses que més ens ha fascinat son les vistes des de l’Empire State. Simplement úniques i indescriptibles. Vàrem poder contemplar la posta de sol des del punt més alt de Manhattan. Us deixem algunes de les imatges, ja que les paraules sobren.

 

Creuar el pont de Brooklyn de nit és una altra cosa que no es pot deixar de fer si estàs a NY. A mesura que t’acostes a Manhattan, tens la sensació de que els edificis t’han de caure a sobre.

A part de la ciutat en sí, una de les coses que més en ha sorprès (positivament) d’aquesta ciutat és la seva gent. Especialment la comunitat negre que hi viu. Ahir, vam assistir a una missa Gospel al barri de Harlem, justament a l’església més antiga del barri. Només entrar a l’església tothom ens saludava, les dones anaven amb les seves millors gales (barrets amb tocats, joies i vestits) i els homes amb vestit jaqueta. La missa va durar dues hores i mitja i tot i que nosaltres no som gens religiosos, ens va encantar! Tenen unes veus privilegiades, fan broma durant la missa i es respira felicitat i bon rotllo. Al finalitzar la cerimònia, tothom et ve a saludar tot donant-te gracies per haver vingut. Fins i tot ens van convidar a un esmorzar d’aniversari que feien després de la missa!

A l’hostal vam conèixer una parella francesa (l’Axelle i el Vincent) i vam decidir passar el dia junts. Ens varen dir que sabien d’una casa particular al barri de Harlem que feien sessions de Jazz al piano cada diumenge a la tarda. Ens hi vam aventurar i sort que ho vam fer! Vam picar a la porta d’un pis que des de fora ja se sentia força xivarri. Estàvem una mica acollonits per allò de que “ha saber que o qui ens trobem aquí dins!”. Ens va obrir una senyora negra, alta i molt prima que sense saber massa que volíem, ens va fer passar immediatament. Ens va dir que el concert ja s’havia acabat feia una estona, però li va saber tant de greu que ràpidament ens va muntar un concert improvisat de cinc peces. Fins i tot ens van oferir beguda i menjar, que òbviament no volíem acceptar…només faltaria! I a sobre no paraven de donar-nos les gràcies per haver-hi anat! Ens van acomiadar amb petons i abraçades tot dient-nos que tornéssim algun dia. Son una gent fantàstica!! I per cert! El concert va estar molt i molt bé!

Demà ja marxem cap a Sant Francisco…així que el proper post serà des de l’altre punta del país.