Resum New Zealand

Han sigut 28 dies a Nova Zelanda.

El recorregut que hem fet ha sigut:

ILLA NORD: Auckland, Bay of Islands, Cape Reinga, península de Coromandel (Thames, Coromandel, Opito Bay, Cathedral Cove), Rotorua, Taupo Lake, Tongariro National Park.

ILLA SUD: Parc Nacional Abel Tasman, Glaciars Franz Joseph i Fox, Llac Matheson, Wanaka, Queenstown, Milford Sound, Mont Cook , Llac Pukaki, Llac Tekapo, Oamaru i Christchurch.  

En total han sigut 5500km conduïts per l’esquerra!!

Hem dormit en hostals a Auckland i Christchurch i la resta de dies a la campervan amb acampada lliure i de tant en tant en càmpings.

 

Ens ha encantat:

Que la gent local ens saludin sempre amb un somriure a la boca.

Trobar-nos la fira vintage a Thames.

Que els centres d’informació de turisme donin tanta informació gratuïta i que alguns d’aquests centres semblin autèntics museus.

Que els parcs nacionals siguin gratuïts.

Que es conservin els noms maories de moltes poblacions i lo divertits que sonen a les nostres orelles.

No haver de carregar les motxilles durant 25 dies.

Que hi hagin banys públics, nets, amb paper i amb sabó a tot arreu, fins i tot als llocs menys pensats.

Que hi hagin tauletes per fer picnic més que sovint.

Sentir-nos més segurs que enlloc, fins i tot que a casa!

 

Ens ha decebut:

No veure cap kiwi viu.

Que la campervan estigues mig lela: de vegades funcionava la radio o no, i una llum de la porta s’encenia quan volia.

Que els accessos a internet fossin tan cars i escassos.

Perdre les ulleres (de veure-hi) de l’Anna.

Que el David tingués un pinçament i no poder anar massa.

Que hi haguessin sandflies (mosques que mosseguen)…i que ens hagin deixat uns quants records.

Passar una nit en vela per culpa d’un ratolí intrús.

 

 Ja estan penjades les fotos de Nova Zelanda. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Nova Zelanda…”.

 

 INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos,  200 dolars neozelandesos al dia, amb tot inclòs.

El cost de lloguer de la campervan per 25 dies amb assegurança inclosa ha sigut de 2273 NZD amb Wicked. Hem vist moltes campervans de la casa Escape que son del mateix estil que les Wicked i que pensem que potser poden tenir un millor preu que la nostra. Tenir-ho en compte!

Canvi: 1€ = 1,92 NZD

Preu referencia: Big Mac 7,75 NZD a Auckland. 

 

Alguns truquillos:

Per fer l’Alpine Crossing Tongariro Trekking no hem pagat el bus d’anada i tornada (30NZD per peluca!!), sinó que hem deixat el cotxe al parking del parc i hem caminat fins als llacs i desprès hem desfet el camí. En total: 7-8 hores de caminada.

Hi ha dutxes públiques, no moltes, però son més econòmiques que anar als càmpings. Alguns i-sites grans en tenen, com ara el de Rotorua i el de Taupo per un preu entre 2 i 5 dolars la dutxa. Aguns càmpings també et deixen dutxar per un preu similar sense haver-te de quedar a passar la nit. Dir també que de tant en tant ve molt de gust anar a un càmping i gaudir d’un sofà, una cuina i d’altres comoditats.

Anar a les biblioteques públiques per tenir internet gratis.

Allotjaments:

Lantana Lodge International Backpackers, Auckland (Barri Parnell)

Habitació compartida, wi-fi gratis i cuina per 26 NZD per persona i nit. Molt net, ben situat. Recomanable.

Miranda Holiday Park, Thames (a uns 25 min abans d’arribar a Thames des de Auckland)

Lloc per la campervan, banys, cuina, TV Lounge i piscineta natural d’aigua calenta per 42 NZD per nit. És força car i és possible trobar coses mes econòmiques per la zona.

Taihape Riverview Holiday Park, Taihape (a una hora al sud del parc nacional Tongariro)

Lloc per la campervan, banys, cuina, TV Lounge per 20 NZD per nit. És econòmic, sense luxes però fa el fet. La tia de recepció és una borde.

Rainforest Retreat Holiday Park, Franz Joseph

Lloc per la campervan, banys, cuina, TV Lounge per 30 NZD per nit. Està bé.

Frankton MotorCamp, Frankton (Queenstown)

Lloc per la campervan, banys, cuina, TV Lounge per 32 NZD per nit. És més barat que els càmpings de Queenstown.

Dorset House, Christchurch

Habitació doble, wi-fi gratis i cuina per 34 NZD per persona i nit. Molt net i ben situat. És un lloc per quedar-t’hi uns dies després del tragine de la campervan. L’únic inconvenient que té es que recepció tanca a les 6 de la tarda i si arribes més tard et quedes sense l’accés a internet i altra info que puguis necessitar.

El sostre de New Zealand…

…és el Mount Cook, amb 3750 metres d’alçada. I com totes les grans muntanyes, es fa difícil de veure, ja que es solen envoltar de núvols. Naltrus vam caminar fins a un mirador i com era d’esperar no vam poder veure’n el cim però si ho vam fer després, camí all llac Tekapo. 

El més bonic del Mount Cook però és el paisatge que li fa companyia: la vall erosionada per antics i alguns encara permanents glaciars i sobretot les aigües color turquesa, gairebé blau fluorescents del llac Pukaki.

Uns quilòmetres més amunt del Mount Cook, i per si les aigües del Pukaki no t’acaben de fer el pes (cosa difícil…) hi ha el llac Tekapo, de nom graciós i d’aigües espectaculars!!

Després d’aquesta visita hem anat a Oamaru (perquè encara teníem un parell de dies més per fer ruta) en busca de pingüins grocs i blaus. De grocs n’hem vist un una mica tímid, tan que no li hem pogut ni fer una foto. De blaus ni això…ens feien acoquinar 25 dòlars per cap i no ens ha agradat la idea….

Així que avui ens hem acomiadat de la campervan a la ciutat Christchurch (no trobarem a faltar el no dutxar-nos ni el dormir incòmodes… però si la llibertat que ens ha donat) i demà agafem un avió cap el proper STOP que serà: Australia!

Pupurri a la costa oest

Des del parc nacional d’Abel Tasman hem començat a baixar per l’oest de la illa sud amb destí final: Milford Sound. 

Han sigut varis dies de viatge. Però fer carretera a Nova Zelanda i fer-ho per la costa oest d’aquesta illa no és gens avorrit, ja que et trobes varis fenòmens naturals i uns paisatges brutals. Així que hem estat ben distrets!

Hem vist pedres erosionades pel mar al llarg dels anys i que els neozelandesos anomenen “Pancake Rocks”, perquè els hi recorda a crepes posades una sobre de l’altre…Hem vist glaciars, bonics, però molt menys espectaculars que els que vam veure a Argentina i Xile. Hem vist llacs que semblen miralls i paisatges de tardor dignes de pel·lícula.

A nivell domèstic, ja som tots uns experts en això de portar la casa a sobre. Hem desenvolupat totes les tècniques per rentar plats amb poca aigua, cuinar a l’aire lliure amb un fogonet, sobreviure dutxant-nos només cada 4 dies sense morir en l’intent, etc…però pel que encara no estàvem preparats era per “ fer fora un ratolí de la campervan!”. Si si….nosaltres tampoc ens ho podíem creure quan ens vam despertar a la una de la matinada sentint un sorollet d’algú remenant els cereals d’esmorzar. Així que a mitja nit, sense llum i amb fred vam provar varies vegades de fer-lo fora amb diferents tècniques, però sense final feliç. Així que resignats, vam provar de seguir dormint, cosa que va ser impossible perquè sentíem el ratolí remenar-nos tota la despensa i passejar-se campervan amunt i campervan avall como “Pedro por su casa”.

Al matí següent ens vam trobar amb la bossa de cereals mossegada, una llesca de pa a mig menjar i una galeta rossegada… Vam buidar la campervan però no el vam aconseguir veure. Vam fer sorolls i escarafalls varis per fer-lo fora. No sabíem si havia marxat o no però per si de cas, vam anar directes a comprar una trampa per atrapar ratolins. No n’havíem comprat mai cap i molt menys utilitzat. La mateixa nit la vam posar però suposem que el ratolí ja havia fugit al matí perquè mai més el vam tornar a sentir! Bufff….quin descans!

Un parc nacional de platges…

…és l’Abel Tasman, nom que li van donar al parc en honor a un gran explorador de la zona. 

El temps a l’illa sud comença a fastiguejar-nos una mica, i és que resulta que per poder fer la caminata pel parc també ens hem hagut d’esperar un dia, perquè com no…plovia i plovia! Però la natura ens compensa aquestes esperes amb dies radiants, que semblen impossibles després de dies tant lletjos, i ens permet gaudir del sol i dels grans paisatges que aquest país ofereix.

Hem fet uns 30Km entre anar i tornar de Marahau a Ancorage Bay, caminant entre selva i platges. Una de les coses que més ens ha cridat l’atenció son les fortes marees de la zona, que canvien el paisatge totalment, passant del blau de l’aigua al daurat de la sorra.

Aquests dies ens hem trobat amb l’Ismael i la Mercè que també estan de viatge per la zona i amb qui hem compartit àpats i zones d’acampada de les furgos.

Caminant per les terres de Mordor

Continuant per terres volcàniques ens hem topat amb el que diuen que és el trekking d’un dia més bonic de New Zealand: el Tongariro Alpine Crossing en el que et passeges entre volcans, llacs de blaus inimaginables i pedres fumejant, i amb tot, sabent que aquí es va rodar la pel·lícula de “Lord of the Rings”.

La previsió meteorològica pel dia que volíem fer el trekking no era bona i ens vam haver d’esperar un dia al voltant del llac Taupo (amb mal temps està prohibit entrar al parc ja que és força perillós). I ha valgut molt la pena esperar aquest dia, ja que ens ha fet un sol espatarrant, això si, amb un vent una mica fred a l’ombra, però normal tenint en compte que estàs a uns 2000 metres d’alçada. De fet, la nit abans de fer el trekking la vam passar congelant-nos dins de la campervan i vam aixecar-nos amb tots els vidres glaçats…Vaja que feia una rasca important!!

Sense més preàmbuls us deixem amb les fotografies d’aquest lloc que té un toc màgic i que de vegades fa por i tot!

Rotorua, terra de volcans

La ciutat de Rotorua i els seus voltants fan pudor a ous podrits. Però tot el que té de pudent ho té de bonic. Dins de la mateixa ciutat hi ha un parc ple de llacs bullint, traient fum i bombollejant…però el més impactant d’això és que el parc està dins de la ciutat!! Un dia d’aquests aquesta gent volarà pels aires! De fet, hi ha cases que un dia per l’altre comencen a fumejar i l’estat els compra les terres com a ajuda perquè es puguin traslladar a una altra banda.

A uns 20Km de la ciutat hi ha el parc termal Wai-o-Pu on es pot passejar durant 2 hores tot veient craters de volcans fumejant, guèisers, piscines de fang bullint, coves de sofre, piscines grogues amb arsènic i rius de pedra entre d’altres. Sembla tot un decorat, però un decorat ben natural i que si hi penses bé, impressiona moltíssim. Algunes de les formacions del parc son de fa només 900 anys, ja que constantment es van produint erupcions que van reconstruint el paisatge.

Potser les fotos que deixem en aquest post deixaran de ser una realitat un dia d’aquests!! 

De platja en platja…

Des del nord del tot de l’illa nord ens hem fotut una pallissa de quilòmetres fins a la península de Coromandel, coneguda per les seves platges i el bon temps que hi fa. I així ha sigut.

Hem vist un despertar boníssim a la platja d’Opito després de començar el dia al poble de Thames i trobar-nos una fira antiga plena de cotxes antics i paradetes amb dolços.

Desprès d’Opito ens hem dirigit a la Cathedral Cove, que com diu el nom, es tracta d’una cova, que en aquest cas separa dues platges a cadascuna més bonica. Una d’elles s’ha quedat com la “Top 1” després de desbancar a la nostra “Conceiçao” de Fernando de Noronha.

A dormir, ens hem parat a la vorera del llac Rotorua des d’on hem vist una posta de sol ben vermella.

Fent el Kiwi per NZ

Els habitants de Nova Zelanda son coneguts mundialment com a kiwis. Naltrus pensàvem que era per la fruita, que en tenen una estona, però també és per l’animal que els representa que també porta aquest nom. És una au, però sense ales i amb algunes característiques de mamífer i que només es troba en aquests indrets. Dorm 18 hores al dia i només surt a les nits. Serà per això que fins al moment només les hem vistes xafades a la carretera i cap ni una de viva.

Si diem que estem fent el kiwi, doncs també vol dir que fem el que el habitants de Nova Zelanda els agrada fer: anar de càmping. Son uns sonats de l’acampada, les caravanes, les rulots i tot el que sigui marxar de casa i passar un dia a la natura.

La nostra casa per 25 dies serà aquesta que us ensenyem més avall, i seguint amb l’humor kiwi (que en tenen un de molt especial) està retolada amb una frase que diu: “I am sorrounded by ass-holes”, la traducció literal és “Estic rodejat de burros en forats” (com el dibuix de la campervan indica), però el sentit metafòric seria un altre de ben diferent…algu així com: “estic rodejat de capullos!”. Com us podeu imaginar tenim algunes mirades i rialles al llarg del camí.

La nostra ruta kiwi ha començat a Auckland, seguint per Bay of Islands en direcció “Cape Reinga” just on s’acaba l’illa nord i es dona la unió entre el mar de Tasmania i l’oceà Pacífic. Dos colors blaus diferents intentant trobar el seu equilibri.

Això de viatjar amb la campervan dóna molta llibertat i ens permet veure despertar el sol sense haver de fer grans matinades. Us deixem amb una d’aquestes imatges privilegiades.

Auckland, una ciutat per viure-hi

Fa uns dies, després de mullar-nos molt i molt, vam posar els peus a la terra dels kiwis, i ho vam fer per primer cop a la ciutat de Auckland.

És una ciutat molt gran però amb molt pocs habitants que més que una ciutat sembla un poble, sinó fos pel petit centre amb “SkyLine” que té, on la Sky Tower és l’estrella que més brilla. És altíssima (hi hem pujat) i les vistes son espectaculars. També la fan servir com una atracció per descarregar adrenalina a tot drap, ja que pel mòdic preu de 180 dòlars NZ (uns 90 euros) et pots tirar!! Veureu un penjat d’aquests en una de les fotografíes..Només apte pels més sonats!

La ciutat d’Auckland està literalment construïda entre i a sobre de volcans. L’últim va formar-se fa només 600 anys!! Així que és una ciutat potencialment explosiva.

Just quan érem allà estaven començant la regata de Louis Vuitton, sembla ser, una regata molt important pels que hi son entesos.

Ara agafem una “campervan” per recórrer les dues illes principals. Més notícies en uns dies, ja que les connexions son escasses i cares. Ah! El David ja ha fet la feina (aquesta vegada amb retard), però les sensacions a Rapa Nui ja estan penjades, i ha valgut la pena esperar uns dies de més.