En camell pel desert

Jaisalmer, coneguda com la ciutat daurada, és la porta d’entrada al desert del Thar, on és molt recomanable fer un tour en camell pel desert. Durant un parell de dies em vaig sentir com els imbatibles Rajputs, quan es desplaçaven pel desert per conquerir noves terres. Vam muntar a camell, cuinar sobre la sorra i banyar-nos en els oasis. El millor de tot, però, posar una manta sobre les dunes, tapar-te amb un llençol i adormir-te comptant les milions d’ estrelles que només els cels dels deserts tenen.

Al dia següent, amb l’ajuda d’un massatge ayurvedic, ja estava llest per fer una volta pel poble i el seu fort. Potser no és el més espectacular que he vist, però el fet de que en les antigues “havelis” (cases) hi continuí vivint gent, li dona una vida al fort que no vaig trobar en els anteriors.

Aquí s’acaba el Rajasthan, l’estat més gran i amb més històries de la India. M’espera el nord, territori muntanyenc, fresc i tibetà.

La ciutat blava

A Jodhpur li dona aquest color blau, les parets de les seves cases. No te’n adones, però, fins que puges al més imponent dels forts que he visitat, i mires avall direcció a la vella ciutat. El fort de Mehrangarh és propietat del Maharajà de Jodhpur, un dels pocs que, desprès de la independència del país i la conseqüent pèrdua de poder, en comptes de convertir el palau en hotel de 5 estrelles i viure a cos de rei al londinenc barri de Chelsea, ha optat per servir al poble tirant endavant un munt de projectes socials i comunitaris.

Jodhpur també és coneguda com la ciutat de les especies i només has de passejar pels basars que rodegen la “clock tower”, perquè el teu nas rebi una sobredosis d’olors mai abans coneguts.

De camí a Jodhpur, entre un oasis de jungla i verd, és parada obligada el temple jainista de Ranakpur. L’extremisme d’aquesta religió minoritària, que venera qualsevol vida animal i vegetal, queda reflectida també en la bellesa del temple amb 144 columnes de marbre blanc, totes diferents, ideals per jugar al amagat. Juguem?

Caminant pel llac Pichola

El gran atractiu de Udaipur és el seu llac, que dona vida a la ciutat. Però quan vaig arribar, la ciutat romàntica estava trista i és que el llac estava totalment sec. En comptes del James Bond en barca perseguint als dolents entre palaus i temples (Octopussy), caminava pel seu fons verd rodejat de vaques i ases pasturant.

Després de visitar el Jagdish temple, el palau de la ciutat i caminar pel casc antic, no hi havia res mes a fer. Decidit a marxar ràpidament d allà, una vaga general a tot l’estat indi no m’ho va permetre, i mira per on a la nit va caure el primer xàfec de la temporada. El monsó havia arribat, el llac començava a tenir a aigua i la gent estava feliç. A vegades, vagues inesperades converteixen quelcom normal, en quelcom genial.

La ciutat rosa

Ja estic al Rajasthan, terra desèrtica de forts i maharajàs. Jaipur és la seva capital i estratègicament col·locat dalt d’un turó hi ha un dels forts més importants del estat. S’anomena Amber fort i em vaig perdre per les seves innumerables cambres durant una bona estona.

Jaipur  és coneguda com la ciutat rosa i és que només creuar la principal porta que dona accés al casc antic, veus tot d’edificacions i palaus pintats d’aquest color. La ciutat vella acull el palau dels vents i el palau de la ciutat, dos edificacions força interessants, on evidentment predomina el color rosat. També hi pots trobar basars de tot tipus, on anar de compres és fa fins i tot irresistible per les vaques!

La tarda de dissabte la vaig passar al cinema més conegut de la India, el Raj Mandir, gran teatre amb capacitat per a 1.200 persones on vaig gaudir d’una estrena de Bollywood, que per cert produeix més pelis per any que Hollywood.

Ohhhhhhh!

Això és el que va fer la meva boca quan al creuar la imponent porta vermella, va aparèixer aquesta meravella del món, el Taj Mahal. És una construcció de marbre blanc amb 4 costats exteriors exactament iguals, que no pots deixar de mirar durant hores i hores. La seva simetria desprèn perfecció i el seu color blanc puresa. És un oasis de pau i tranquil·litat dins del caos i brutícia que respira aquest país. En dos dels seus cantons, hi ha dos mesquites, també simètriques, que vigilen el mausoleu.  

La història diu que el va fer construir l’emperador mughal Shah Jahan al 1631, per enterrar a la seva segona dona, morta quan donava llum al seu 14e fill. Va quedar tan content amb l’obra, que al acabar va tallar les mans dels creadors per tal de que no poguessin repetir-la enlloc més.

A pocs metres del Taj Mahal, es troba el fort d’Agra, on curiosament va passar empresonat els últims dies de vida en Shah Jahan.

No m’enrullo més, us deixo que gaudiu de les imatges amb un gran Ohhhhhhh!

Una mica de porno?

Khajuraho  es un poblet molt tranquil que compta amb els temples més transgressors de tota la India. La dinastia dels Chandelas els va construir entre els 950 i 1050, i en un mostra de creativitat i liberalisme, els va adornar amb uns gravats eròtics que combinen figures de dones molt suggerents i postures malabars increïbles. La intenció no era altra que ensenyar al jovent que la necessitat de procrear, era compatible amb la de passar-ho bé. Plantejament força contradictori amb  el prudent hinduisme que amaga qualsevol mostra de sensualitat femenina.

Es curiós també veure com els paios s’imaginaven a les dones en aquella època, amb uns estàndards de bellesa que recorden, i molt, als actuals: pits grans, moltes corbes i malucs sempre desplaçats a un costat. És Shakira total!!!

A part dels gravats, els temples son molt xulos i tot l’ antics que són, el seu estat de conservació és boníssim, ja que es van passar 700 anys amagats entre la jungla sense que ningú els pogués veure, i per tant fer malbé.  

* Ja estan llestes les sensacions a Indoxina. Per llegir-les clickeu aquí

L’ espiritual Varanasi

El gran atractiu de la ciutat de Shiva, és el Ganges. És el riu sagrat de la religió hindú i les seves aigües banyen els diferents “ghats”, una mena d’escalinates, que uneixen els decadents edificis a punt de caure, amb el riu. En aquestes aigües, els fervents creients s’hi banyen per purificar les seves ànimes i netejar els seus pecats. Els acompanyen de ben a prop búfals, cabres, micos i gent fent la bogada. Per si fos poc, també desemboca aquí tot el clavegueram de la ciutat, posant el nivell de brutícia en 1,5 milions de bactèria fecal per 100 ml, quan normalment un aigua amb més de 500 ja no s’accepta apta pel bany. Us fa una remulladeta?

Segons m’ha explicat un dels varius locals amb ganes de xerrera anomenat Lelouk, prop de 300 cossos cremen cada dia en el principal ghat crematori, en un ritual considerat com a autèntic privilegi pel difunt. El parent més proper, vestit de blanc i desprès de tallar-se els cabells, s’encarrega d’ encendre el cos del mort, que crema més o menys en funció de la quantitat de llenya que el compte corrent de la família ha pogut comprar. Un cop la llenya s’ha acabat, apaga el foc amb l’aigua del riu i posteriorment, llença les cendres + els dos ossos que mai acaben de cremar, al Ganges. Si el difunt tenia bon karma (havia estat bon jan), té bitllet directe cap al nirvana, sinó s’haurà de purificar en la propera vida, primer animal i desprès humana. El més impactant de tot és que es tracta d’un ritual públic a la vista de tothom, on només tenen prohibit l’accés les dones familiars del difunt, ja que se les pressuposa massa emocionals, amb tendència al plor i al suïcidi.

Pèls de punta, oi? Doncs així porto jo uns quants dies…

Varanasi també és un excel·lent lloc per contemplar tot tipus de personatges, els colorits saris de les dones, homes sant i “freaks”, a quin més curiós, que conformen la India més diversa. Ho pots fer passejant pels “ghats”, assegut durant hores en qualsevol dels seus esglaons, assistint al ritual hindú que fan cada tarda a les 7, o deixant que un local et porti en barca quan el sol desperta a primera hora del matí.

Aquí també he fet les meves primeres classes de yoga “hatha” amb el yogui Raju, que a part de relaxar-me, també m’ha deixat el cos amb tiretes per uns dies.

 

La boja Delhi en un dia

Avui comença un nou viatge, un viatge d’ un mes i mig que em portarà a la India i a Jordània abans de tornar a casa. Com ja sabeu, ja no serem dos, però tampoc el faré sol. Porto a una part de l’Anna i a una petita part de tots vosaltres, amb mi a la motxilla.

 

Només agafar el taxi de l’aeroport a la ciutat ja vaig veure que la India és un país d’emocions fortes. Set files de cotxes, camions i motos lluitaven per un lloc en un dels tres carrils de la carretera, una carretera delimitada per barracons on hi viu gent de forma infrahumana.

Delhi es una gran metròpoli de 15 milions d habitants que s’ha anat construint mica en mica afegint parts i mes parts al llarg de la historia, la última al 1931 amb New Delhi.

La vella Delhi construïda al segle XXVII i on vaig passar el dia, semblava haver sortir d’una guerra la setmana passada. Tots els carrers aixecats, la majoria d’edificis derruïts i un munt de pols acompanyava un dels aires, ja de per sí, més contaminats del planeta. Les vaques sagrades passejaven tan amples entre la brutícia, gent molt malalta, conductors de trickshaws i olors de tot tipus. Es com una sobredosis d’inputs pels teus sentits, difícil d’ assimilar. I menys encara amb l’”agradable” temperatura de 41 graus a l’ombra.

Tot això fa un bon contrast amb la opulència del Fort Vermell on vivia el majaraha. Palaus de marbre blanc, jardins impecables i centenars de soldats protegint el racó més amagat, formen un oasis de tranquil·litat i bellesa agradable. Just davant, està Jama Masjid, la mesquita més gran de la India amb capacitat per a 25.000 musulmans. Pujar a la seva torre i veure les vistes de la vella Delhi et deixa sense paraules i sense 200 rupees també!!!!

 

Fi: Primera Part

Hola a tots i totes!

Aquest no és un post qualsevol. És un post de comiat, ja que per una part de l’equip de FemUnStop la història s’acaba aquí. Que ningú s’espanti ni s’alerti perque no ha passat res greu, sinó que per motius personals, jo, l’Anna, he decidit posar punt i final al viatge.

Han sigut gairebé 10 mesos, 14 països i centenars d’experiències increïbles, apassionants i inoblidables!

Aprofito aquest moment per donar les gracies a tota la gent que ens heu seguit i que encara ho esteu fent, i que ho heu de seguir fent, perque el David continuarà amb la India i Jordania com estava previst. Ha sigut molt reconfortant tenir-vos a tots al darrera de les pantalles donant-nos forces i ànims. Moltes gracies!!

No m’allargo més, els comiats no m’agraden.

Si voleu contactar amb mi, ja sabeu com fer-ho!

Una abraçada,

Anna

Resum Tailandia

Han sigut 10 dies a Tailandia: Bangkok i Koh Tao.

Ens ha encantat:

Que trobin a l’ Anna tant guapa i li preguntin pel seu nas

Veure taurons fent snorkelling

El seu slogan: “same same but diferent”

Ens ha decebut:

Trobar-nos amb les manifestacions dels camises roges

La aposta per el turisme sexual que ha fet el pais

Ja estan penjades les fotos de Tailandia. Per veure-les clickeu aqui o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Tailandia…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos,  1.653 bats al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 43 bats

Preu de referencia: Big Mac: 131 bats a Bangkok

 

Allotjaments:

Koh Tao Resort, Koh Tao

Habitació doble, amb TV, bany, wi-fi, aire acondicionat, piscina i esmorzar per 2500 THB lai nit. És car, però per donar-se un petit luxe, està força bé. El millor: la piscina i les vistes al mar.

Bungalows a la platja (la mateixa del Koh Tao Resort, no recordem el nom), Koh Tao

Habitació doble, bany i ventilador per 250 THB la nit. És una mica cutrillo i a part, has de pujar per la muntanya per arribar-hi. Millor quedar-se als bungalows que estan a peu de platja pagant 100 THB més. La mestressa a part, és una borde.

Four Sons Village, Bangkok

Habitació doble, bany, TV i aire acondicionat per 550 THB per nit. Està a un carrer molt aprop del Kao San Road. Recomanable.

Thong Ta Resort, Bangkok

Habitació doble, bany, TV, wi-fi, esmorzar i aire acondicionat per 860 THB per nit. Està al costat de l’aeroport i està molt bé per si arribes tard a Bangkok o si has de marxar ben aviat.

Roof view, Bangkok

Habitació doble, bany, TV, wi-fi, esmorzar i aire acondicionat per 700 THB per nit.