Fi: Primera Part

Hola a tots i totes!

Aquest no és un post qualsevol. És un post de comiat, ja que per una part de l’equip de FemUnStop la història s’acaba aquí. Que ningú s’espanti ni s’alerti perque no ha passat res greu, sinó que per motius personals, jo, l’Anna, he decidit posar punt i final al viatge.

Han sigut gairebé 10 mesos, 14 països i centenars d’experiències increïbles, apassionants i inoblidables!

Aprofito aquest moment per donar les gracies a tota la gent que ens heu seguit i que encara ho esteu fent, i que ho heu de seguir fent, perque el David continuarà amb la India i Jordania com estava previst. Ha sigut molt reconfortant tenir-vos a tots al darrera de les pantalles donant-nos forces i ànims. Moltes gracies!!

No m’allargo més, els comiats no m’agraden.

Si voleu contactar amb mi, ja sabeu com fer-ho!

Una abraçada,

Anna

Resum Vietnam

Han sigut 20 dies a Vietnam, i el recorregut que hem fet ha sigut: Hanoi, Badia de Halong, Ninh Binh, Hué, Hoi An, Nha Trang i Ho Chi Minh (Saigon).

Ens ha encantat:

Veure els camps d’arròs de color verd i la gent treballant-lo.

Trobar-nos de xiripa amb el festival d’art de Hué (es cada dos anys!!!!).

Recuperar a Saigon el banyador del David perdut a Hoi An (un miracle!)

Ens ha decebut:

Que les màfies no deixin treballar als taxistes honestos amenaçant-los de pegar-los i tot.

Que constantment intentin enganyar-te, especialment al nord

Que els treballadors dels hotels entrin a les habitacions sense permís per apagar tot, tot i tot.

No poder caminar per les voreres de Hanoi (estan plenes de motos).

Que robessin 400 euros als nostres companys en el vaixell de Halong Bay. Amb pressió vam aconseguir que la companyia els hi tornes!

Que ens destrossessin la roba en una bogada: tota la roba blanca va quedar de color rosa!

 

Ja estan penjades les fotos de Vietnam.  Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Les sensacions de Cambodja, Laos i Vietnam seran 3 en una: “Sensacions a Indoxina…”, estàn al forn i es penjaran d’aquí a uns dies.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos,  1.035.000VND al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 23000 VND

La visa de Vietnam l’hem feta a Vientiane amb un dia laborable per  55 USD. Té una durada de 30 dies però quan la demanes pots indicar a partir de quin dia vols que et posin la data d’entrada.

Tots els desplaçaments els hem fet amb un “sleeping open bus” que ha costat només 37 USD (està subvencionat per l’estat)

 

Allotjaments:

Golden Wings Hotel, Hanoi

Habitació doble amb bany, aire condicionat, TV, nevera,  wi-fi i esmorzar inclòs per 250.000 VND la nit (negociant el preu). Està molt ben situat en ple casc antic de la ciutat. Els propietaris son molt simpàtics i tot està molt net. Molt recomanable.

Thanthauy’s Guesthouse and New Hotel, Ninh Binh
Habitació doble, amb bany, aire condicionat, nevera i TV 210.000 VND la nit. Hi ha wi-fi al lobby i teòricament a les habitacions paro no funcionava. Les habitacions son molt correctes paro els amos son uns bordes de nassos!

 Binh Duong Hotel I, Hué

Habitació doble amb aire condicionat, nevera, bany i wi-fi per 237.000 VND (preu de festival…tot està molt més car). Està força bé però a naltrus ens van destrossar la roba en una bogada…així que no renteu roba aquí!

Than Van II, Hoi An

Habitació doble molt maca, amb bany, TV, nevera, aire condicionat, wi-fi, cable i esmorzar inclòs 342.000 VND  la nit. És una mica més car de lo normal, però val molt la pena. És com un hotel de 4 estrelles amb piscina, servei gratuït de tovalloles, 5 ordinadors al lobby i com que està un pèl lluny del centre tenen un “shuttle bus” gratuït cada 30 minuts. Molt recomanable.

Oasis Hotel, Nha Trang

Habitació doble, amb bany, wi-fi, TV, nevera  i aire condicionat per 228.000 VND la nit. Està ben situat però és car pel que és, com tots en aquest poble tan turístic!

Ngoc Phan, Ho Chi Min

Habitació doble molt neta, amb bany, aire condicionat, TV, wi-fi, nevera i esmorzar per 285.000 VND la nit. Està ben situat i son molt simpàtics!

Good morning Vietnam!

Aquesta és la frase amb la que el disc jockey Adrian Cronauer intentava alegrar els dies als militars americans desplaçats a la guerra del Vietnam. Nosaltres se la “robarem” per dir-li adéu a aquest país, des de la ciutat de Ho Chi Minh City (Saigon pels nostàlgics). A Saigon vam arribar desprès de fer escala a les platges de Nha Trang, per evitar-nos fer 24 hores de bus seguides, que el cos ja no està per molts trotes… Es una espècie de Benidorm amb sorra blanca i palmeres, on els vietnamesos passen les seves vacances.

Arribats a Saigon, vam anar al museu de la guerra, per conèixer mes de prop les atrocitats, explicades de forma massa subjectiva, que els americans van portar a terme per aquestes terres durant la guerra del Vietnam. Ens va impactar molt els innumerables atacs massius amb substancies químiques i àcids tòxics, que van deixar a molts locals amb seqüeles de per vida, visibles encara avui pel carrer. Com amb els museus no en tenien prou, vam voler conèixer també els túnels de Cu Chi, una xarxa subterrània de 268 km i tres nivells de profunditat, on els “vietcom charlies” portaven de corcoll als “ianquis”. Impressionants les mides dels túnels, com veieu només aptes pels diminuts vietnamites.

Proper stop: India!

Hoi An, un poble a mida

Hoi An es un poble encantador, que històricament i degut a la seva estratègica localització, s’ha caracteritzat pel comerç. Avui, aquest comerç ha derivat cap a la moda, convertint-se en la capital del vestit a mida. Els que dibuixen bé només tenen que portar la creació al modista, escollir la tela, deixar que et prenguin les mides i a la tarda ja pots passar a provar-t’ho. Els que no dibuixem tan bé, imprimint un disseny d’ Internet també funciona. Un parell d’ajustos necessaris, i al matí següent t’ emportes el vestit clavat al original. I tot això al mòdic preu de 70 euros.

Però si les compres no són lo vostre, no passa res. Els carrers tancats al trànsit, les cases colonials de fusta, els ponts decorats que creuen el riu i els excel·lents restaurants, fan que passejar per Hoi An sigui tot un plaer. Tant ens ha agradat que teníem pensat quedar-nos tres dies i han acabat essent 6!

Hue, de festival!

Quan vam arribar a Hue desprès de 12 hores en un “sleeping” bus tamany pinypon, no imaginàvem pas que la ciutat més imperial del Vietnam, ens rebria amb el festival d’art més important del país i que te lloc cada 2 anys. Aquest tipus d’ esdeveniment converteix una població bonica en un lloc màgic que passa a ser el centre del món . L’ambient respira festa, la gent alegria i els carrers s’inunden de passarel·les de vestits asiàtics, shows de dansa, concerts i espectacles diversos. Els més significatius tenen lloc dins la ciutadella, antic recinte feudal emmurallat  on vivien l’emperador i els seus afins, avui bastant malaurada a causa dels bombardejos de la guerra. Això sí, sempre sota la atenta mirada del “oncle” Ho (Ho Chi Minh) i de la omnipresent bandera vietnamita que no es perden detall.

Els locals en moto i nosaltres en “trishaw”, ens afanyàvem per no ser menys i gaudir també de la festa.

Ninh Binh, un mar d’arròs

Ninh Binh és una ciutat que es troba a unes 3 hores de la capital de Vietnam, i al seu voltant només hi ha camps d’arròs. Pel que hem sabut, es fan 3 collites a l’any. Quan hi hem sigut nosaltres, tot just estaven collint, i tothom estava treballant amb l’arròs d’alguna manera. Alguns el collien, d’altres treballaven amb les restes de tiges que queden desprès de la collita i d’altres escampaven els grans d’arròs al terra  com si d’una catifa es tractes per tal d’assecar-lo. Ha sigut un dels paratges més bonics que hem vist a Vietnam (anem amb una mica de retard en el bloc i ja estem acabant el país).

També hem vist moltes flors de lotus, precioses i gegants i gent transportant-les amunt i avall. Tot plegat un lloc encantador i d’obligada visita si es ve a Vietnam!

Hanoi i Halong Bay

Desprès de 48 hores non stop i uns quants busos vam arribar a Hanoi. La capital de Vietnam es una metròpoli, a mitges entre el caos i l’ encant a que ens han acostumat les grans ciutats asiàtiques. Les seves 6 milions de motos (per 4 milions d habitants) fa que creuar el carrer de punta a punta sigui un veritable esport d aventura, deixant el teu destí en les seves mans, rodes millor dit.
Des d’ aquí hem fet una excursió de tres dies a Halong Bay. Tot i que es pot fer pel teu compte, a aquestes alçades del viatge vam optar per la opció còmode i vam decidir fer ho amb un tour, en el que vam coincidir amb un grup força “majete”.
Halong Bay és una badia enorme amb prop de 3000 illes i illots de pedra calcària , que li donen un encant especial. La llegenda diu que aquestes illes van èsser creades per la cua d’un drac, que segons els locals encara treu el cap de tant en quant.
El primer dia (i nit) el passes en un vaixell des d’ on tens unes vistes immillorables de la badia, i des d’ on pots fer l’ indi llençant-te a l’ aigua des de la coberta. Però on realment gaudeixes de la tranquil•litat del paratge i t’ oblides dels centenars de vaixells i turistes que t acompanyen, es fent una mica de kayak entre els seus illots.
El segon dia vas a la illa principal anomenada Cat Ba per fer una petita caminada de 2 hores que et puja al punt mes alt de la illa, reservant algunes forces per la festeta nocturna que ens esperava. L’ últim dia, i amb una mica de mal de cap, tornes a la ciutat de Hanoi on les motos, els barrets cònics, i la malabar forma de transportar les mercaderies dels vietnamites, ens esperaven.

Un llarg camí fins a Hanoi

Des del nord de Laos vam emprendre camí cap a Vietnam. La veritat és que la guia Lonely Planet no pinta massa fàcil cap dels punts fronterers entre el nord de Laos i Vietnam. Naltrus vam optar pel més nòrdic i vam aconseguir arribar mig dia més aviat que uns canadencs que van creuar pel de més avall amb suborn inclòs. 

Tot i així, no va ser fàcil. Primer, dos mini-vans a Laos fins al poble de Muang Khua. Després, aixecar-nos a les 4 del matí per anar a creuar un riu amb un ferri, on suposadament, a l’altre cantó ens esperava un autobús. Aquest es va fer esperar una hora i mitja, i d’autobús res, era una furgoneta bruta, plena de sacs, un d’ells ple d’alls, amb el conseqüent aroma que això comporta, i al vell mig de la furgo, una moto. Si, si…ho heu llegit bé! A tot això, li hem de sumar els vídeos patriòtics vietnamites en una pantalla plana i una carretera que feia por. Bé, la carretera s’està construint encara, i en algun moment ens vam veure molt apurats entre la sorra que s’esllavissava i el penya-segat de la muntanya. Quin patir!! Desprès de 8 hores per fer 200Km, finalment vam posar els peus en terres vietnamites, al poble de Dien Bien Phu. D’aquí vam agafar un altre bus, aquesta vegada si era un senyor autobús!! durant 12 hores més fins a Hanoi on vam arribar esgotats desprès de 48 hores de viatge.