Resum Chile

Han sigut 19 dies a Chile.

El recorregut que hem fet ha sigut: Punta Arenas, Puerto Natales, Puerto Montt, Chiloé (Castro i Chonchi),  Puerto Varas, Pucón, Valparaiso, Viña del Mar i Santiago.

Hem dormit en hostals, refugis de muntanya i hospedatges familiars.

 

Ens ha encantat:

Trobar-nos amb festes populars a varis pobles.

Els modals a la carretera: son molt respectuosos amb el vianant.

 

Ens ha decebut:

La mala organització i els preus abusius al Parc Nacional de Torres del Paine.

Que els tios pixin pel carrer.

Trobar-nos moltíssims gossos abandonats pel carrer.

Haver de reservar hostal sempre per ser temporada alta.

El mal temps: molta pluja i molt fred.

 

Ja estan penjades les fotos de Chile. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Chile…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos, 50667 pesos al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 720 pesos chilenos

Preu referencia: Big Mac 2550 pesos a Santiago 

 

Allotjaments:

ByB, Punta Arenas

Habitació doble amb bany compartit, esmorzar molt cutre, cuina i wi-fi a estones per  17.500 pesos la nit. El paio està com una regadera i és molt antipàtic.

 Backpackers Barefoot, Punta Arenas

Esyà davant del ByB. Habitació compartida, wi-fi i cuina per 5000 pesos per persona i nit. 

Hostal Lili Pataònico, Puerto Natales

Habitació compartida, esmorzar bo, cuina i wi-fi per 7000 pesos per persona i nit. Molt simpàtics i t’ajuden molt amb l’organització de trekkings al Paine. També tenen habitacions dobles molt correctes, amb bany compartit per 16000 pesos la nit.

Refugio Grey, Parc Nacional Torres del Paine

Habitació compartida per 15.000 pesos per persona i nit. Tenen el monopoli en el parc i en treuen molt profit.

Refugio Torre Norte, Parc Nacional Torres del Paine

Habitació compartida per  19.000 pesos per persona i nit. Tenen el monopoli en el parc i en treuen molt profit.

Hospedaje Jardines del Sur, Puerto Montt

Et venen a buscar a la terminal. És la casa d’una familia. Habitació doble amb esmorzar molt justet, bany compartit, wi-fi i cuina per 7000 pesos per persona i nit.

Hospedaje Jhovian II, Castro (Chiloé)

Habitació doble, bany compartit, wi-fi i cuina per 6500 pesos per persona i nit.

Hostal Compas del Sur, Puerto Varas

Habitació compartida, esmorzar, wi-fi i cuina per 10000 pesos per persona i nit. Està molt bé però també el preu és força car, tot i que a Puerto Varas és complicat trobar alguna cosa barateta.

Hospedaje al carrer Arauco 868, Pucón

Habitació doble, bany compartit i cuina per 7000 pesos per persona i nit.

Hostal Casabella, Valparaiso

Habitació doble, bany compartit, esmorzar, wi-fi i cuina per 7000 pesos per persona i nit. Està molt ben situat i és d’ambient molt tranquil.

Hostal Casa Roja, Santiago

Habitació compartida, wi-fi i cuina per 6000 pesos per persona i nit. És un hostal gegant, amb piscina, pista de cricket i totes les comoditats. Passa el que passa amb tots els hostals grans: molta festa a la nit i poc dormir…i de vegades cansa una mica.

La terrassa d’en Neruda…

Fugint del mal temps vam arribar a Valparaiso, que pels locals, seguint la tradició de menjar-se lletres de les paraules, seria Valpo. És un dels llocs on Pablo Neruda tenia una casa on hi passava temporades. La visita a la casa-museu ens ha encantat i a més, hem pogut gaudir del solet i el bon temps, tot recuperant la màniga curta i les sandàlies!

A Valpo hi han petits “cerros” que per pujar-hi, els xilens van construir uns ascensors peculiars i que per la seva antiguitat (tenen més d’un segle), fa una mica de por pujar-hi.

Un matí ens vam escapar de Valpo per anar a Viña del Mar, que a part del passeig marítim no té massa interès. Desprès hem fet cap a Santiago que tampoc ens ha fet massa el pes.

Aquí diem adéu a Xile i també a Sud Amèrica, i tot i que no ens agraden els comiats, aquest és alegre perquè el proper STOP és Rapa Nui (Illa de Pasqua).

Pucón i el volcà invisible

Després de Puerto Varas, on per cert, no vam poder fer massa perquè plovia…vam anar a Pucón, poble proper al volcà Villarrica, que en David volia pujar. Només arribar, ja ens van dir que s’anunciaven dies de pluja. Noooo! Més pluja no! I és que a Xile especialment hem tingut força mala sort amb la pluja. 

Vam anar a dormir creuant els dits, però al dia següent la pluja va tornar a aparèixer i les previsions pel dia següent tampoc pintaven massa bé. Així doncs, vam empacar les maletes i ens vam dirigir al nord, cap a Valparaiso.

Us hem de dir que des de Pucón és possible veure el volcà des de qualsevol punt de vista i que estava tan ennuvolat que no el vam ni poder divisar!! Pucón té un llac amb platges d’arena negra, que és clar, només hi ha gent a l’estiu, és a dir, ARA!! I sabeu què?? Totes les hamaques estaven recollides i la gent amb jaqueta…

En fi, que a Pucón, no hem vist cap volcà tot i que diuen que n’hi ha un de ben bonic!!

Serendipity a Puerto Varas…

Tota casualitat té una llarga historia al darrera, i aquesta és la HISTORIA.

El David, fa uns quants anys va viure uns mesos a Londres, on va conèixer la Marta, amb qui va fer molt bones “migues” i amb qui avui en dia encara son amics. La Marta va conèixer a en Marc i ja fa uns anys que son parella. En Marc es informàtic i un apassionat dels viatges i en la seva última feina va conèixer a la Silvia, una periodista enfocada al mon dels viatges. Ells dos i algun altra soci van crear el bloc: www.3viajesaldia.com

La Silvia i el seu novio, el Julio, un dia d’ara no fa tant, van decidir fer una volta al mon. Van començar l’aventura unes 3 setmanes abans que nosaltres i van decidir compartir les seves experiències a www.elpixelviajero.com

El Marc va venir a la nostra festa de comiat, i uns dies més tard, publicava en el seu bloc que la Silvia i el Julio per la seva banda i nosaltres per la nostra, començàvem una volta al mon, però que ambdues serien molt diferents l’una de l’altra, ja que ells començaven per Africa i Asia per anar desprès cap a Oceania i Sud America, i en canvi, nosaltres la faríem al reves.

La CASUALITAT:

La setmana passada vam trobar-nos amb la Silvia i el Julio, per pura casualitat, sense coneixe’ns, a un hostal de Puerto Varas, dormint a la mateixa habitació!!! Això si que és Serendipity!!!

Totes dues parelles ens trobem a l’equador del viatge, i justament cada parella es dirigeix allà d’on ve l’altra….jjejejee…

Com uns podreu imaginar…ens vam passar tot el dia junts, intercanviant info i experiències i sobretot…donant-nos molts ànims per les següents etapes del viatge. Ahh!! I vam fer conferencia amb el Marc, que feia els ulls com unes taronges!! …i que ho ha publicat en el seu bloc, és clar…

L’illa de Chiloé

De Bariloche (Argentina), vam agafar un bus que ens entrava a Xile per un pas que fa cap a la ciutat de Puerto Montt, una localitat costanera amb poc atractiu. Vam decidir creuar per aquí ja que l’illa de Chiloé està només a un parell d’hores en bus (i uns 20 minuts de ferry dalt del bus), i teníem interès en conèixer aquesta illa, ja que ens havien comentat que era bastant autèntica i a més, té moltes esglèsies que son patrimoni de la humanitat.

L’illa és força gran i vam anar directes a la població de Castro ja que al poblet del costat, Chonchi, feien una festa de gastronomia criolla. La fira ens va encantar. No hi havia masses turistes i tot era menjar casolà fet al moment… Vam menjar salmó a la “parrilla” i uns “choritos” (musclos i petxines). De postre, pastís de pastanaga amb pruna, una pasteta de crema i un té.

Castro no té massa interès, però hem vist algunes cases de colors sobre l’aigua i el mercat del peix, curiós de veure per la quantitat d’eriçons i “choiritos” que tenen. Si més no, a Chiloé hem pogut veure el sol i la pluja gairebé no ha fet acte d’aparició!!! Ja teníem ganes d’una mica menys de fred!!

Les torres passades per aigua

Des de Punta Arenas ens hem dirigit cap a Puerto Natales, un altre poblet xilè, que ens ha servit de base per fer el parc nacional de Torres del Paine. En aquest parc és típic fer un trekking de 4-5 dies conegut com la W per la forma que té el recorregut que comença en el glaciar Grey i passa per el Valle Francés i Cuernos del Paine, per acabar en les populars Torres del Paine. 

A priori, ja sabíem que si fa mal temps està totalment desaconsellat anar al parc nacional, ja que fa molt fred i a part, perquè ja acostuma a ser difícil veure les torres amb bon temps degut als núvols, …doncs encara pitjor si fa mal temps. Però hem sigut tossuts i un pèl massa positius, i sabent que les condicions no eren les millors, ens hi hem aventurat.

Doncs el resultat és que gairebé no hem vist res i hem caminat ben poc…Això si, hem vist les torres des de lluny, que és veu que fins i tot això acostuma a ser difícil. El que més ens ha agradat (diem el que més perquè és gairebé lo únic), és el glaciar Grey. L’hem vist de lluny i de més a prop, d’un color blau ben intens i fins i tot amb un arc de Sant Martí gairebé a tocar. Per veure el glaciar camines uns 11 km d’anada i uns altre 11 de tornada.

La vall Francesa no la vam poder fer pel vent i la pluja i la pujada a les torres tampoc per les mateixes circumstancies…així que ens queda una espineta…però molt petita, ja que en gairebé els 5 mesos que portem de viatge, això és de les poques coses que el temps no ens ha permès fer. Ben mirat és una molt bona estadística!!

Punta Arenas, terra de pingüins

Desprès de 3 dies a Ushuaia, vàrem agafar un bus cap a Punta Arenas, poble costaner de Xile. Després de creuar la frontera argentino-xilena, el bus ha de creuar l’estret de Magallanes amb un transbordador, però aquesta és zona de vents forts, i justament aquell dia que havíem de creuar, bufava vent a 170Km/h…de manera que ens vam haver d’esperar 4 hores davant de l’estret (que feia por) fins que el vent va amainar una mica.

A Punta Arenas s’hi va bàsicament a veure pingüins magallànics, ja que a part de vents, aquesta també és terra de pingüins. Vam agafar un vaixell per anar a l’illa Magdalena on hi ha una colònia de més de 130.000 pingüins durant els mesos de novembre fins a març, que és l’època en que es reprodueixen. A finals de març comencen a desfilar cap a costes més càlides. 

Ens han fascinat els pingüins, tot i que aquesta espècie és petiteta i menys coneguda que els pingüins antàrtics. Ha estat genial l’estona que hem estat caminant entre ells, mirant-los i jugant. Son molt graciosos i familiars. En veureu uns que son d’un color gris més claret, doncs bé, aquestes son les cries que van néixer al desembre.