Resum Brasil

Han sigut 43 dies a Brasil.

El recorregut que hem fet ha sigut: Sao Luis, Lençois Maranheses, Jericoacoara, Natal, Fernando de Noronha, Pipa, Olinda, Salvador, Arraial d’Ajuda, Rio de Janeiro, Ilha do Mel i Iguaçú.  

Hem dormit en hostals, pousadas i autobusos…molts i molt llargs!

 

Ens ha encantat:

Que posin música, i bona, a tot arreu.

Trobar-nos de xiripa amb la mostra de carnaval a Sao Luis, el festival de choro jazz a Jericoacoara i el Carnatal a Natal.

La varietat de sucs i fruites que tenen, i que a més a més estan boníssims!

Que fomentin l’art, ja que a tot arreu posen música en viu i les exposicions son sempre gratis!

Passar el Cap d’Any a Rio.

Ens ha decebut:

Que mai tinguin canvi.

Canviar un llibre per un altre amb les pàgines del final arrencades (el David se’l va llegir igualment a falta d’alguna cosa que llegir)

Que hi hagués una biga a l’habitació de Salvador, que va “atacar” al David i li va fer un trau al cap.

Menjar sempre sandwichs de queijo i pressunto (pernil i formatge)…sembla que no sàpiguen què més posar-hi.

Que tinguin TV als busos però que no les posin mai i un dia que la van posar, es va espatllar!

Que els busos son uns congeladors!!

No poder veure un partit a Maracana, ja que la temporada ja s’havia acabat.

 

 

Ja estan penjades les fotos de Brazil. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també les “Sensacions a Brasil…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos, 231 reals al dia, amb tot inclòs, a excepció del vol a Noronha.

Canvi: 1€ = 2,55 reals.

Preu referencia: Big Mac 13,50 reals a la terminal busos Salvador. 

 

Allotjaments:

Hi Hostelling Solar das Pedras, Sao Luiz

Habitació doble amb bany, esmorzar, wi-fi i cuina per  55 reals la nit. Son una mica bordes.

Pousada Giltur, Barreirinhas

Habitació doble amb bany, esmorzar, ventilador i TV per 40 reals la nit. La senyora està simpaticament boja.

Pousada Tremembes, Tutoia

Habitació doble amb bany, esmorzar, ventilador i TV per 40 reals la nit.

Pousada Ilha (ara es diu Ilha do amor), Camocim

Habitació “a tutiplén” doble amb bany, esmorzar de festival, aire acondicionat, wi-fi, TV i piscina per 90 reals la nit. Vam arribar de nit guiats per la gran Lonely Planet pensant pagar 50 reais, però ens vam trobar amb l’hostal recent reformat i amb els preus duplicats.

Pousada Por do Sol, Jericoacoara

Habitació doble amb bany, esmorzar, cuina i ventilador per 60 reals la nit. De lo més baratet que hi ha a Jericoacoara i prou correcte.

Pousada Olho de Tigre, Natal (Ponta Negra)

Habitació doble amb bany, esmorzar boníssim, ventilador i Wifi per 70 reals la nit. De lo més baratet que hi ha per la zona, tracte molt agradable i familiar.

Mirtes House, Fernando de Norohna

Habitació doble amb bany compartit, cuina i ventilador per 55 reals per persona i nit. És l’opció més economica de l’illa i la gent que ho porta son molt macus.

Pousada Praiana, Pipa

Habitació doble amb bany, esmorzar boníssim, ventilador, nevera, Wifi i piscina per 60 reals la nit. Un hostal amb bona relació qualitat-preu.

Hi Hostelling Albergue de Olinda, Olinda

Habitació doble amb bany compartit, esmorzar, ventilador, Wifi, cuina i piscina per 35 reals  per persona i nit. Zona comunitaria molt agradable i amb mangos gratis que recullen de l’arbre del pati!

Hostal Nega Maluca, Salvador da Bahia

Habitació compartida, bany compartit, esmorzar, aire acondicionat, cuina i Wifi per 29 reals per persona i nit. Els espais son bastant resuïts, però està bastant ben situat.

Hi Hostelling Larranjeiras, Salvador da Bahia

Habitació compartida (però hem estat sols), bany compartit, esmorzar, cuina i Wifi per 25 reals per persona i nit. La zona comunitaria és molt agradable i àmplia. Situació perfecte, al centre del Pelourinho.

Hi Hostelling Arraial d’Ajuda, Arraial d’Ajuda (Porto Seguro)

Habitació doble amb bany, TV, esmorzar, aire acondicionat,  cuina, piscina i Wifi per 60 reals la nit. És el millor Hi Hostelling que hem estat fins ara. Ens ha encantat!!

Hostal Residencial Colinas, Rio de Janeiro

Habitació compartida, amb bany, esmorzar, aire acondicionat i Wifi per 100 reals per persona i nit. Preu de Cap d’Any. És el pitjor hostal amb diferencia que hem estat a Brasil. És brut, vell, no funciona res. Molt desagradable.

Hi Hostelling El Zorro, Ilha do Mel (Encantadas)

Habitació compartida, amb bany, esmorzar, cuina i Wifi per 33 reals per persona i nit. Està davant de la platja, tot i que ara creiem que és millor estar a la zona de Brasília.

Hotel F1, Curitiba

Habitació doble amb bany, TV, aire acondicionat per 75 reals la nit. Ens hem quedat en aquest hostal perque està a prop de l’estació de busos. Està molt bé però et fan pagar per tot: esmorzar, internet, guardar equipatge…i al final resulta molt car.

Hostal Bambú, Iguaçú

Habitació compartida, amb bany, esmorzar, aire acondicionat, cuina, piscina i Wifi per 33 reals per persona i nit. Té una bona situació.

Diem adéu a Brasil des d’Iguaçú

Iguaçú pels Brasilers i Iguazú pels argentins. I és que aquestes famoses cataractes separen ambdós països.

El cantó brasiler diuen que és el menys espectacular, i nosaltres (un cop vistos els dos), ho podem confirmar, però també podem dir que des de Brasil és te una visió més panoràmica i et pots fer més a la idea de la magnitud del fenomen.

Perquè us en feu una idea, les cataractes d’Iguaçú/Iguazú:

–          Fan uns 3 Km de llarg

–          Tenen una alçada de 80 metres

–          Proveeixen el 90% de l’energia elèctrica que consumeix Paraguay i el 20% de la que consumeix Brasil

–          Concursen per ser una de les 7 meravelles naturals del món

Senzillament són precioses, espectaculars, gegantines,… i podríem seguir amb molt i molts d’altres adjectius. Però com que una imatge val més que mil paraules, aquí us en deixem unes quantes.

Després de veure-les des del cantó Brasiler, hem creuat a Argentina, des d’on hem tingut una altra perspectiva, que us narrarem en el proper post!

Proper STOP: Argentina

Curitiba, per casualitat

Tristos per abandonar la costa brasilera, vam dir adéu a Ilha do Mel direcció Iguaçu on ens acomiadarem del país. Agafem una barqueta fins a Punta Sul on suposadament havíem d’agafar un bus que ens portés a Curitiba al vespre, per des de allà agafar un altre nocturn a les 21:30 que ens permetrès despertar a Iguaçu l’endemà següent. Només baixar de la barca, a les 16:30 ens diuen que els busos cap a Curitiba de tarda estan plens i que el primer amb seients lliures surt a les 19:45. Traiem calculadora: mmmmmmm 19:45 + 2 hores i mitja de trajecte= 22:15h. Meeeeeeeeeeeeec, no arribem ni de conya. Ens inventem que tenim reserva en el bus de la nit però no funciona. Ens enfadem perquè no hi ha més autobusos però no funciona. Posem cara de pena i siiiiiii, funciona! Ràpidament ens aconsegueixen un “pasagem” per un bus que surt en 30 minuts d’un poblet proper, arribant a Curitiba a les 19:45.

Preguntem com fem i quan triguem per arribar a quest poblet i ens diuen que 25 minuts en taxi!!!!! Hi pugem, i a tota hòstia, saltant-nos línees continues, semàfors i avançant a motos, cotxes i camions, aconseguim arribar 30 seg abans de que arranqui el motor del bus. Oeeeeee! Estem vius i amb temps de sobres per agafar el bus nocturn cap a Iguaçu. O això pensàvem…..A poc a poc i amb els cabells encara de punta ens dirigim a la “bilheteria” a comprar els bitllets, on un amable senyor amb un somriure a al boca (estem a Brasil) ens diu que els bitllets del bus normal s’han acabat i que només queden dos en el bus especial amb llits que valen el doble. Com pagar el doble no ens agrada, ens inventem que tenim que estar a l’endemà a Iguaçú però no funciona. Ens enfadem perquè no hi ha més busos però no funciona. Posem cara de pena i tampoc funciona…. Meeeeeeeeeeeeeeeec, l’hem cagat. Desprès de tants patiments i de quasi bé jugar-nos la vida en un taxi suïcida ens quedem tirats a una ciutat que ni coneixíem, però que 24 hores més tard podem dir que ens ha encantat. Les innovadores parades de bus amb forma tubular i revisor inclòs, l’art que es respira, la seguretat amb la que es camina, la cura per la ecologia que te, i el seu jardí botànic han fet que Curitiba hagi estat molt més que un simple enllaç entre Ilha do Mel i Iguaçu.

Ilha do Mel, l’illa verda

Aquest post no hauria d’haver tingut aquest nom, i és que, en un principi havíem d’anar a Paraty, poble colonial de platges impressionants, però degut al temporal que ha fet al sud-est de Brasil, la carretera estava tallada i tota la zona està catastròfica. Han mort varies persones sepultades per edificis que els hi ha caigut a sobre…les notícies nomes parlen d’això.

Així doncs que el dia 1 ens trobem a la rodoviària (terminal terrestre) de Rio de Janeiro amb dos bitllets a un destí que no podem accedir. Decidim canviar de plans i anar una mica més avall del que teníem previst per aquell dia, però sense apartar-nos massa de l’itinerari. Anem a Ilha do Mel, o Illa de la Mel, però per nosaltres és l’illa verda, ja que només té hostals i botigues a un cantó de la costa, i tot el seu interior és selva i una reserva natural.

És dels paisatges més verges que hem vist, tot i que en l’època de l’any en que ens trobem, hi ha força turistes (estem al mes d’agost de casa nostra). No hi ha un sol cotxe en tota l’illa, i si vols moure’t ho has de fer caminant o bé amb barca. Naltrus vam passar un dia tot fent una caminada d’uns 10Km vorejant platges idíl·liques, això si, amb el cel força ennuvolat.

Aquest és el nostre últim destí de platja a Brasil…sniff, sniff. Ara ens dirigim cap a Iguaçú.

Cap D’Any a Rio!!

Passar el Cap d’Any a Rio de Janeiro ha sigut una patacada en el nostre pressupost, però també ha sigut un dels millors moments del viatge!! Així que ha valgut mooolt la pena!

Hi hem passat 4 nits i 4 dies, dels quals 2 ha estat plovent tot el dia!! Que et plogui així a Rio de Janeiro és una de les coses menys probables que et pot passar, però aquests dies hi ha hagut un temporal molt fort per la zona. Tothom patia per la nit de Cap d’Any, ja que la platja de Copacabana amb pluja torrencial, no és ben bé el mateix…així que tot Brasil va començar a fer rituals de Candomblé amb ofrenes de flors al mar i moltes d’altres coses per fer aturar la pluja, al menys per aquella nit. I sabeu que??? Així va ser. A les 6 de la tarda del dia 31, va parar de ploure i el temps ens va deixar viure el millor Cap d’Any que hem tingut fins al moment.

Vam passar la nit, vestits de blanc com ho fa la gent local, amb l’Ignasi, un noi valencià amb qui ja hem coincidit unes quantes vegades per Brasil i amb unes noies de Sao Paulo, tot “falando portugues”, bevent cervesa i ballant samba i d’altres músiques locals a la platja. El moment àlgid de la nit van ser les 12 campanades, que aquí no es fan, però que en comptes d’això tothom compte enrere, salta i ruixa a la penya amb xampany!! Els focs artificials comencen a esclatar i omplen de llum el cel de Copacabana, on 2 milions de persones canten les cançons dels 4 desitjos pel nou any: salut, amor, diners, felicitat i prosperitat. Va ser un moment molt especial, inesborrable, que va provocar que més d’una llàgrima rodolés per les nostres cares…

A part de l’encant de passar un Cap d’Any a Rio de Janeiro, la ciutat en sí es molt maca. Bé, més que la ciutat, la seva ubicació i tot el que l’envolta. De fet, la nostre opinió és que hauria d’estar prohibit que la ciutat estigués ocupant aquesta magnífica badia… Referent a la badia, sabeu perque Rio de Janeiro té aquest nom?? Janeiro perque el seu descobridor va arribar-hi un mes de gener, i Rio?? Doncs perquè la badia és tan gran que sembla que sigui un riu i no el mar, i erròniament, li va dir Rio.

El temps es va portar bé el dia que vam decidir visitar el Cristo Redentor i el Pao de Açúcar, des d’on es tenen les millors vistes de la ciutat. Les imatges parlen per si soles… Amb raó el Cristo es una de les 7 meravelles del món, però nosaltres pensem que les vistes s’ho mereixen molt més que el Cristo en sí.

Bon Any 2010!!!

Avui, 28 de desembre…

…us hem de dir que tanquem la paradeta. Si, si…hem decidit “xapar” el bloc i quedar-nos a viure a Brasil, que s’hi està molt bé!! Hem acceptat una oferta per portar un xiringuito de venda d’aigua de coco a Arraial d’Ajuda. Total…per viure a Brasil no cal tenir massa. Ens apanyarem amb poca cosa, com fan els rastafaris natius.

Moltes gràcies per tot el vostre suport i comentaris rebuts fins ara.

Feliz Natal para vocês!

Bon NADAL!!!!

Desde la platja del petit poblet d’Arraial d’Ajuda, amb banyador, amb sol i molta calor us desitgem un molt Bon Nadal!!! …però amb tot i això…us trobem molt a faltar, ..i també a l’escudella, als canelons i als torrons!!

Petons i abraçades per a tots/es!!!

Salvador da Bahia

Salvador da Bahia, o Bahia a seques pels locals, és la tercera ciutat més gran del Brasil, però molt possiblement la que té més història al darrera. Va ser la primera capital del Brasil i el primer lloc on els portuguesos van portar esclaus africans. En el segle XVI, Salvador era la segona ciutat més important després de Lisboa, de tot l’imperi portuguès. Així doncs, aquí va ser on va començar el Brasil que coneixem avui dia…

La majoria de la població bahiana és negra i Salvador és l’únic lloc del món on els descendents dels esclaus africans han conservat millor la seva cultura tant musical, religiosa, gastronòmica com la dansa i les arts marcials.

Degut a la importància d’aquesta ciutat en el seu temps, s’hi va construir moltes esglésies i mansions de gran valor cultural. De fet el centre històric, anomenat Pelourinho està declarat Patrimoni de la Humanitat, i nosaltres podem donar fe de que és un barri molt bonic de veure, però també dir-vos que cal fer-ho amb els ulls ben oberts, ja que és Salvador…una de les ciutats més perilloses de Brasil.

Una altra peculiaritat que té, és que els hi encanta la festa!! Cada dia hi ha música a l’aire lliure i gent ballant capoeira o tocant els timbals aquí i allà. I per si això no era prou, es van inventar que el dia oficial per fer festa de nit no seria ni el divendres ni el dissabte, i ni tan sols el diumenge, sinó que seria el dimarts!!!! I ja sabeu que quan aquesta gent decideix fer festeta, la “lian parda”!!, tant, que ahir dimarts, eren les 4 de la matinada i la música encara sonava!!!

Altra vegada hem estat de sort, i sense voler-ho vam anar a petar a una representació dels pastorets a la catedral de la ciutat, al Pelourinho, que ens va encantar!! Eren uns pastorets amb un toc brasiler molt ben portat, combinant el clàssic teatre amb cant coral, ballet clàssic, reggae i fins i tot rap!!! Si, si…van rapejar la cançó de Santa Nit! Increïble!! I tot al mòdic preu de 0 reals!! També ens va encantar!

A part del centre històric també hem vist el Mercado Modelo, el barri de platja Barra i l’església de Bonfim a la península de Itapagipe. Un dia ens vam escapar a l’illa de Itaparica per passar el dia a la platja amb els locals, on alguns d’ells no surten de l’aigua ni per menjar!! Sinó,…mireu les fotos!!

El proper post tindrà un caire nadalenc i serà des de la platja d’Arraial d’Ajuda, a unes 15h en bus al sud de Salvador…

Olinda està a Pernambuco

Olinda és una ciutat colonial situada al costat de la gran ciutat de Recife, capital de l’estat de Pernambuco…us sona d’alguna cosa???

També té platges, però desgraciadament estan contaminades i no és aconsellable el bany. És curiós, ja que l’illa de Fernando de Noronha també pertany a Pernambuco, però en canvi, les seves aigües son ben cristal·lines.

A Olinda hi hem estat un parell de dies en els que ens hem fet la ciutat de pe a pa, bé el centre històric, i també hem fet algunes gestions ben necessàries com ara esquilar a en David que ja feia massa temps que semblava Jesucristo Superstar…

El centre històric és ple de casetes de colors, de tots els colors…de carrerons estrets i serpentejants i d’esglésies força modernes si ho comparem amb les que hi ha a casa, però que es troben en un estat decadent que els hi dóna un cert encant. Per cert, una d’aquestes esglésies decadents té el pessebre més gran del Brasil. És xocant veure un pessebre darrera de palmeres mentre et regalima la suor de tanta calor!!

De Pernambuco saltem a l’estat de Bahia, via 14h de bus fins a la gran ciutat de Salvador que ja ens espera!

Pipa é muito legal…

…que vol dir que Pipa ens ha encantat!

Com veieu…estem agafant un bon nivell de Portugues, eh??

Pipa és conegut per les seves platges, i ens han agradat tant que ens hi hem quedat un dia més del que havíem planejat. Son platges bastant desèrtiques i de paisatge canviant degut a les fortes pujades i baixades de la marea. Son tant fortes que a algunes platges només s’hi pot accedir quan és baixa i marxar abans no pugi altra vegada. Un exemple d’aquestes platges és Bahia dos Golfinhos, rodejada de penya-segats i on pots veure dofins nedant al teu voltant.

Les marees també provoquen que es formin piscines naturals, fantàstiques per un bany tranquil d’onades i que l’aigua t’arribi fins als genolls tot prenent algu en els xiringuitus de la platja.

Vaja, que a Pipa s’hi està molt bé!!

D’aquí hem agafat un bus i ens hem plantat a Olinda des d’on tindreu més noticies nostres.