Resum Laos

Han sigut 18 dies a Laos, i el recorregut que hem fet ha sigut: Don Det (Si Phan Don), Pakse, Tat Lo, Pakse (altra vegada), Vientiane, Vang Vieng, Luang Prabang i Luang Nam Tha.

Ens ha encantat:

Trobar llet UHT i deixar la llet condensada per uns dies!

Poder esmorzar cereals.

Trobar brioxeria.

Veure al Barça guanyar la lliga.

Ens ha decebut:

Patir la bogeria dels conductors de busos que fan curses entre ells.

El calvari del trekking a Luang Nam Tah (sangoneres!)

Que ens caigues un got de te sobre l’ordinador quedant-nos sense teclat. Ara viatgem amb un mini portàtil i un teclat gegant!

Els coixins dels hotels: son massa gruixuts!

 

Ja estan penjades les fotos de Laos. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Per llegir les “Sensacions a Laos…” haureu d’esperar al final de la nostra visita pel sud-est asiàtic (Laos, Vietnam i tonada a Tailàndia).

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos,  461700 LAK al dia, amb tot inclòs.

Canvi: 1€ = 10165 LAK

La visa de Laos l’hem feta a Phnom Penh amb un dia laborable per 43 USD. Té una durada de 30 dies però et dónen un periode d’us de 2 mesos.

 

Allotjaments:

Bungalow al costat de Mr. Mo Guest House, Don Det (Si Phan Don) (no recordem el nom!)

Bungalow amb bany, mosquitera i ventilador per 40.000 Kips la nit. Està al costat de Mr. Mo Guesthouse. No és res de l’altre mon però és molt econòmic.

Sabaidy 2 Guesthouse, Pakse

Habitació doble, amb bany i ventilador per 68.000 Kips.Les habitacions de dalt son molt millors, amb el matalàs més comode (habitacions 8 i 9). És dels millors habitacions que hem trobat per aquest preu. Vam tenir un problema, i és que vam reservar habitació per la tornada de Tat Lo i no ens ho van guardar tot i que haviem pagat. Ens van tornar el diners i vam haver de buscar un altre hotel. Tenen informació per fer la ruta de 2 dies pel Bolaven Plateau.

Narine Guest House, Pakse

Està al carrer del costat (Road 21, Ban Thaluong) i l’habitació està molt bé. És una habitació doble, amb bany i ventilador per 70.000 Kips. Al tornar de l’excursió a Champasak ens van deixar fer una dutxa (amb tovallola i tot) per poder agafar el bus nocturn ben nets!

Naphavong Guest House, Vientiane

Habitació doble molt maca, amb bany, TV, nevera i aire acondicionat per 130.000 Kips la nit (regatejant). És totalment nou i comparant el que t’ofereixen les altres guesthouses (habitacions velles i pudentes) la relació qualitat-preu és boníssima! A Vientiane les habitacions son més cares que a la resta del païs (preu mínim de doble: 85.000 Kips).

Phon Saksit GuestHouse, Vang Vieng

Habitació doble molt neta, amb bany  i aire acondicionat per 75.000 Kips la nit. Està ben situat i la gent que el porta son força simpàtics.

Seng Phet GuestHouse, Luang Prabang

Habitació doble molt neta, amb bany  i ventilador per 60.000 Kips la nit. Està ben situat i et donen té, café, aigua i fruita gratis durant tot el dia.

Zuela GuestHouse, Luang Nam Tha

Habitació doble molt neta, amb bany  i ventilador per 50.000 Kips la nit. Hem regatejat el preu que incialment eren 60.000. El restaurant de l’hotel està molt bé.

Trekking de minories

Això és el que hem fet a Luang Nam Tha, al nord de Laos, on es troben diferents minories ètniques. La veritat és que el trekking en si ens ha decebut una mica perquè ens hem passat dos dies sencers caminant per la jungla amb el que tot això significa (mosquits, sangoneres corrent-nos per les cames i una calor insuportable) i les vistes no han sigut massa gratificants. El millor va ser la nit que vam passar dormint en una granja i la visita al poblat que vam fer durant la tarda. A part, l’agencia que vam contractar no ho tenien massa ben organitzat i ens va faltar aigua potable i el menjar era a base de “sticky rice” o arròs enganxós (se’l mengen com si fos pa, servit amb d’altres condiments sobre fulles de plataner, al mateix terra de la jungla). Però bé, no deixa de ser una experiència més! 

En aquest punt diem adéu a Laos i ens posem en ruta cap al nostre proper STOP: Vietnam!

La ciutat dels monjos

Aquesta és Luang Prabang, una de les ciutats més famoses i antiga capital de Laos. És plena de temples on viuen monjos que ho seran de per vida o només durant uns quants anys com a part de la seva formació. Hem pogut parlar amb alguns d’ells, que estan sempre encantats de practicar l’anglès, que per cert, el parlen força bé.

Als matins, abans de les 6,  tots els monjos surten al carrer amb uns bols per tal de recollir les ofrenes de menjar de la gent, que serà l’únic que es posaran a la boca durant el dia. Fan una recol·lecta que desprès comparteixen entre tots. Mediten unes 12 hores al dia i tenen prohibit per exemple jugar a futbol o altres jocs, cosa que ens sembla bastant dura, sobretot pels nens de 6 a 10 anys que hem vist enfundats en les llampants túniques taronges.

A Luang Prabang hem vist un dels mercats nocturns més bonics fins al moment…realment val molt la pena!

Ens hem escapat un dia pels voltants de la ciutat on hi han unes cascades força boniques i una cova plena de budes.

L’altra cara de Vang Vieng

I us preguntareu el perquè d’aquest títol??

Vang Vieng és un dels destins més coneguts pel turisme anglosaxó de borratxera i festa…així que el poble s’ha adaptat als gustos d’aquesta gent creant baretos i discoteques a l’aire lliure on els cubatas es serveixen per galledes i on l’activitat diürna principal consisteix en baixar el riu assegut en un pneumàtic (tubbing) i parar a beure i fer l’animal con si fossis tarzan a cadascun dels xiringus que hi han cada 100 metres del riu.

Tots els restaurants del poble tenen taules tipus chill-out i es passen tot el dia passant capítols de la sèrie Friends…non-stop!!

Naltrus vam optar per una activitat més sana i també més divertida. Vam contractar un tour entre 5 (el Manu, la Maura, naltrus dos i ara també l’Antonio, un noi Nicaragüenc que havíem conegut a Cambodja i retrobat per casualitat en l’autobús cap a Vang Vieng). De bon matí vam fer una petita caminada per veure els budes que hi han en diferents coves i vam visitar una cova d’estalactites molt xula, totalment verge, sense cap mena de llum ni pavimentació artificial. Després ens vam enfundar els banyadors i vam asseure’ns en un pneumàtic per fer tubbing, però dins d’una cova amb aigua. Molt xulo!! Després de dinar vam agafar uns caiacs i vam baixar el riu, fent un parell de parades en els trapezis i tobogans que tenen muntats al riu. En una de les fotos veureu el David fent l’indi!! 

N’esperàvem ben poc d’aquest lloc, però ens hem emportat una gran sorpresa, ja que hem vist un dels millors paisatges de Laos fins al moment.

Una capital relaxada

Això és el que ens ha semblat la capital de Laos, Vientiane. Molt poc trànsit, cases baixes i poc estrés. També podem dir que poca cosa més ofereix aquesta ciutat, a part d’uns temples que tampoc són cap cosa de l’altre mon. Ah!! I els croissants, que és del poc que els queda de la colonització dels francesos, els croissants i un arc de triomf!

A Vientiane hi hem arribat amb un bus nocturn de 10h de durada, però que ens van passar volant perquè era un bus-llit, amb llit doble!! És la primera vegada que viatgem amb un bus així!

Els dos dies que hem estat a Vientiane hem aprofitat per descansar i per treure’ns les vises per Vietnam, que les necessitarem d’aquí a dues setmanes.

A altes hores de la matinada vam poder veure en directe el partit en el que ens vam proclamar campions de lliga. A falta de Canaletes, vam celebrar-ho fent uns bots sobre el llit de l’hotel i una Beer Lao ben fresqueta!! Visca el Barça!!!

Uns dies amb moto

Des de Don Det, i desprès d’unes hores d’autobús, vam arribar a Pakse, una ciutat sense cap mena d’interès però un molt bon punt de partida per llogar una moto i fer una ruta per Bolaven Plateau per veure paisatge, cascades i algunes minories ètniques.

Vam llogar dues motos, una pel David i per mi i una per la Maura i el Manu i vam posar ruta cap a Tat Lo on passaríem la nit. De camí vam visitar varies cascades, algunes prou boniques i  vam rebre infinits “Sabaidee” (hola en laosià) de tots els nens que ens trobàvem al pas. De tornada a Pakse vam visitar alguns poblats, on la gent conviu entre els porcs, les gallines i les vaques, i que en veure’ns es queden amb els ulls com unes taronges, sense entendre quin és el nostre interès per veure el seu poble.

Tornats a Pakse vam decidir quedar-nos amb les motos un dia més i anar a veure uns temples pre-Angkor que hi ha al costat del poble de Champasak a uns 40Km de Pakse. Son uns temples molt vells, alçats abans que els d’Angkor Wat i que es comuniquen amb els temples de Cambodja amb una antiga carretera, per nomes 200Km de distancia. Son tan vells, que poca cosa en queda, tot i que les vistes des de dalt de l’escalinata son prou maques. Va ser un dia distret, ja que per creuar el riu amb les motos, es passa amb un “ferry” fet per dues fustes i dues barquetes. De tornada a Pakse podriem dir que vam passar per un túnel de rentat: ens va caure un aiguat que ens va deixar com a pollets, però desprès de la tempesta, la pròpia calor ens va deixar secs altra vegada. El que dèiem: un túnel de rentat!

Don Det no és un senyor sinó…

…una de les 4000 illes de Si Phan Don.

I és que el riu Mekong, uneix Cambodja amb Laos, formant més de 4000 illes, habitades tant per l’esser humà com per dofins, entre d’altres criatures.

Com us vam explicar en l’ últim post, vam arribar-hi ben cansats desprès d’un llarg viatge. Al dia següent vam llogar unes bicicletes per 80 cèntims d’euro i vam anar a fer una volta per l’illa Don Det i la Don Khon, on vam fer un banyet al riu, veure unes cascades, visitar algun temple i sobretot, gaudir de la gent local que ens regalaven somriures a cada pas.

De moment podem dir que Laos pinta bé!!