Archive for the 'Mexico' Category

Resum de Mèxic

Han sigut 28 dies a la República Federal de Mèxic. El recorregut que hem fet ha estat: Yucatan (Playa del Carmen i Chichen Itza), Chiapas (Palenque i San Cristobal de las Casas), Oaxaca (Oaxaca ciutat i Mazunte) i Mexic Districte Federal.

Hem dormit en hostals, a alguna cabanya i a casa d’un amic.

 

Ens ha encantat:

La cuina mexicana: boníssima i molt econòmica.

Trobar-nos una palmera i una hamaca dins de la cabana de Mazunte.

Sentir altres llengües (les indígenes) pels carrers

Trobar sabó als banys (preocupació per la higiene a causa de la grip A)

Visitar el pais en temporada baixa (poca gent i preus més baixos)

No haver tingut ni un sol dia de cagarrines!

Ens ha decebut:

Els milers de topes que hi ha a totes les carreteres i que t’amarguen els viatges i et destrocen el cul.

El boicot que fan als estudiants no mexicans, ja que no els fan descomptes  als museus ni a les runes.

Quedar com a col.ladors per culpa dels mosquits!

L’aire acondicionat a tota castanya dels busos

 

Ja estan penjades les fotos de Mèxic. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també la segona entrega de “Sensacions a…”.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos, 917 pesos al dia, amb tot inclòs (curs Padi a part).

Canvi: 1€ = 20pesos mexicans

Trasports per trajectes llargs: ADO (OCC) i Turistar (Estrella Blanca)

Utilitzar les vagonetes o “colectivos” per a trajectes curts.

Preu referencia: Big Mac: 52 $ a Mexico DF

 

Allotjaments:

Hostal Urban, Playa del Carmen

Habitació doble amb bany compartit per 200 pesos la nit. Cuina i wifi. El pitjor hostal que hem estat mai!

Hostal Playa, Playa del Carmen

Habitació doble amb bany compartit per 240 pesos la nit. Cuina i wifi. Molt recomanable.

Hotel Poxil, Piste (al costat de Chichen-Itza)

Habitació doble amb bany per 200 pesos la nit. Es pot trobar alguna cosa millor.

Margarita & Ed cabañas, El Panchan (Palenque)

Habitació doble amb bany per 240 pesos la nit. Pensem que és millor dormir a la ciutat que El Panchan.

Posada San Miguel, Palenque

Habitació doble amb bany per 150 pesos la nit. Wifi. Bona relació qualitat-preu.

Cabanya de la familia del Gabriel Pedro, Lacanjá Chansayab

Habitació doble amb bany per 300 pesos la nit. Força car.

Planet Hostel, San Cristobal de las Casas

Habitació doble amb bany per 200 pesos la nit.Wifi, cuina i esmorzar. Recomanable.

Hostal Alcalá, Oaxaca

És un hostal d’habitacions compartides d’entre 6 i 8 persones, però acabaven d’obrir i ens van deixar una habitació de 6 per a nosaltres sols per 250 pesos la nit. Normalment cobren 150 pesos per persona i nit. Bany compartit, wifi i esmorzar.

Cabanyes Jalil, Mazunte

Habitació doble amb bany per 140 pesos la nit. Palmera i hamaca dins de l’habitació.  A la mateixa platja. T’adorms i et despertes amb el mar. Inconvenient: estas acompanyat de tot tipus d’insectes.

Casa de l’Emerson, Mexico DF

Ens hem sentit com a casa i ens ho hem passat d’allò més bé! Gracies Eme!! 

Anuncis

Uns dies en familia al DF

Dimecres passat vàrem arribar a la capital de Mèxic després d’un llarg viatge en bus. De bon dematí, el nostre amic Emerson ja ens estava esperant a l’estació de busos. Hem estat com a casa vivint aquests dies amb l’Emerson i la seva gosseta, la Calone. 

Hem visitat un poble annex al DF anomenat Tepotzotlan, poble que va exercir de virregnat quan el país estava sota el domini dels espanyols.

Una visita obligada son les runes de Teotihuacan, on es troben les piràmides del Sol i de la Lluna enmig d’una esplanada immensa plena de runes, algunes d’elles encara enterrades sota la vegetació que ha anat creixent al llarg dels anys. Son les piràmides més altes de Mèxic i pertanyen a la cultura Teotihuacana.

Dissabte ens vàrem endinsar al centre de la ciutat, i sort que anàvem acompanyats, perquè és bastant caòtic tot plegat. Al metro et vénen de tot constantment, des de llibretes i CD’s fins a menjar, passant per jocs d’entreteniment. El mateix passa pel carrer, on vas sentint cançonetes que descriuen els productes que t’ofereixen i els pesos que costen. Vam fer la ruta: museu d’antropologia (genial!), parc i castell de Chapultepec, l’estàtua de l’Àngel i finalment el “zócalo”, lloc que et deixa amb la boca oberta tant per la immensitat dels seus edificis i places com per la barreja d’olors, gent, cultures i sorolls.

Ahir diumenge ens vàrem acomiadar de la ciutat i del país tot passant el dia al barri de Xochimilco, l’únic indret de la ciutat que encara conserva part del gran llac que abans envoltava l’original ciutat azteca. Vàrem passejar en “trajinera” (una barca molt curiosa) durant dues horetes tot menjant els típics “esquites” i “elotes”. Abans d’anar a l’aeroport, encara vàrem tenir temps d’anar a l’estadi Azteca a veure part d’un partit entre els equips America i Puebla i anar a dinar un “pozole” (una mena d’escudella a base de carn, blat de moro, enciam i orenga al barri de Coyoacán on va viure Frida Kahlo.

Avui hem passat la nit a l’avió, camí de Lima, on passarem un parell de dies abans d’endinsar-nos en el proper STOP: Perú!

The place where people come to do nothing…

És a dir: El lloc on va la gent per tal de no fer res.

Aquest és el lema que et trobes a les entrades dels pobles de la costa de l’estat de Oaxaca, on hi han platges molt llargues, verges, d’aigua molt calenta però d’onades gegants. Gairebé fa por banyar-t’hi. Algunes fan com 3 o 4 metres…

Hem descansat tombats a les hamaques…de fet la nostra cabanya (molt rudimentària) té la seva hamaca i fins i tot una palmera a dins!! Això si…els cocos no cauen a dins de l’habitació…

Tot i el lema que indueix a no fer res, naltrus no ens hem pogut estar de fer algunes de les activitats que s’ofereixen, entre elles: surf, cavalls, snorkell, llacunes amb cocodrils, etc. Nosaltres hem fet un tour amb barca per veure tortugues i dofins (vàrem tenir un mal dia i els dofins no els vam veure!) i també un tour a cavall per la platja, que per a nosaltres, és la millor opcions de totes amb diferencia! Van ser 4 hores i mitja passejant per una platja infinita tot veient la posta de sol. Vam caminar, trotar i fins i tot galopar amb els cavalls! També els hi vam treure les cadires i ens vam banyar a una llacuna muntats al cavall, a pèl! Tota una experiència!!! Això si, no pregunteu com tenim el cul, l’esquena i el cos en general després d’això…

Acabem de comprar els bitllets de bus per demà marxar cap al DF. Serà una altra pallissa de 15 hores de bus, cul quadrat i dormir malament…però de segur que valdrà la pena, si més no, per la companyia que ens hi espera!! Ja tenim ganes de veureus Eme i Rouse!!

 

Oaxaca, bona teca!

Desprès de 12 hores d’autobús i varies parades de controls militars i policials, fa 3 dies que vàrem arribar a la ciutat de Oaxaca, capital de l’estat que du el mateix nom.

A Oaxaca ciutat hi ha poca cosa a fer, tot i que el que hem fet ens ha agradat força. Hem visitat la catedral, l’església de Santo Domingo (molt maca!), el museu de les cultures, el zócalo i el mercat, on per cert,…i vénen “chapulines” que son grills fregits i adobats amb sal i llimona i/o chile. Us deixem una fotografia. 

El que si que val molt la pena fer a Oaxaca és provar tots els plats típics de la cuina oaxaquenya…i és que si ja menjàvem bé fins ara, aquí estem gaudint el doble!

El diari organolèptic ha incrementat les seves entrades considerablement!!! Us posem alguns exemples del que hem tastat: 

–          Xocolata de metate: xocolata feta a mà picant en una pedra, a base de cacao, sucre i canyella. Pot portar addicionalment ametlla

–          Chapulines al limón i sal (si si…els hem provat!!!)

–          Flors de carbassa arrebossades amb formatge (semblava albergínia)

–          Chiles farcits de pollastre i arros (boníssim però moooolt picant!)

–          Memelitas: tortilla de blat de moro amb llardons i formatge

–          Quesillo: formatge tendre salat

–          Tasajo: carn de vedella salada

–          Cecina adobada

–          Salsitxa de Oaxaca: sembla xoriç en aparença però no té el gust

–          Mole negro: pollastre fet amb salsa de mole que porta chiles i xocolata entre d’altres ingredients

–          Mole almendrado: semblant a l’anterior però amb ametlles a la salsa (ens ha agradat molt més que el negro) 

Com podeu veure…ens hem posat les botes!!

Ahir vàrem fer un tour per les afores per visitar un negoci d’artesania de la llana, una fabrica de mezcal (licor fet de la destil.lació d’un cactus diferent al del tequil.la), l’arbre més gran del món (no el més alt sinó el més gruixut i a part, té 2000 anys), les runes zapotecas de Mitla i unes cascades de pedra i llacunes d’aigua sulfurosa a Hierve El Agua. 

Avui hem anat a Monte Alban que té runes d’una ciutat zapoteca, grup indígena que en part va coexistir en el temps amb els Mayas que es trobaven a Chiapas y Yucatan. Tenen edificis, sanefes i escultures un tan diferents a les que havíem vist dels Mayas, tot i que per exemple també compartien el “juego de pelota” tant típic d’ells.

Chiapas, segona part

Compartim l’opinió del nostre amic mexicà Emerson, i és que Chiapas ens encanta!

La ciutat de San Cristobal de las Casas té un encant especial. És totalment diferent a les poblacions que havíem vist fins al moment. És una ciutat colonial, amb cases de colors on es barregen molts europeus assentats aquí amb una de les comunitats indígenes més grans i més autèntiques del país. Es barreja lo tradicional amb lo modern, i tot això acompanyat d’una fresqueta molt agradable. Estem a 2000m metres d’alçada i això es nota, i més després de 15 dies de calor sufocant i desenes de picades de mosquits! 

Que hem fet a San Cristobal? Doncs passejar molt, amb tranquil•litat, tot veient les esglésies colonials i remenant pels mercats d’artesanies i de verdures. Anar als museus del cafè i de la medicina Maya, aquest últim força interessant.

Una de les millors experiències a viure aquí es anar al poble de San Juan Chamula. Hi viuen indígenes que parlen el dialecte tzotzil de la llengua Maya. Elles van vestides amb faldilles de llana negra, lligades a la cintura amb faixes de colors i porten unes trenes molt llargues. Ells vesteixen túniques o samarres blanques de llana. Però el més impactant d’aquest poble és la seva església i el que s’hi fa a dins. Està prohibit fer fotografies dins de l’església, ja que creuen que la càmera s’endu la seva ànima. És una església sense bancs, amb herbes al terra. La figura principal es Sant Joan Baptiste i en un segon terme queda Crist. La gent està asseguda al terra amb desenes d’espelmes enceses i amb curanderos i curanderes al seu costat. La gent malalta fa un ritual que serà amb ous o amb gallines en funció del criteri del xaman. Si consideren que la malaltia no es massa greu, agafen els ous i els passegen primer al voltant de les espelmes i desprès al voltant del malalt tot fent oracions. Si la cosa és més greu, fan el mateix amb la gallina tot sacrificant-la. El temple s’omple de fum ja que a part de les espelmes també cremen herbes… i al cap de 10 minuts allà dins, acabes tot col•locat!! Tot plegat molt esotèric, d’un altre temps i contradictori amb la pròpia religió catòlica.

Una altra opció a fer a San Cristobal és anar al Cañón del Sumidero. Hi has d’anar amb agència, ja que només es pot visitar amb llanxa. Les vistes ens van sorprendre molt gratament. Hi ha un punt del canyó que té 1000m d’alçada, hi ha una cataracta feta amb molsa amb forma d’arbre de nadal, cocodrils i moltes aus pescant. Una visita molt agradable i recomanable als amants de la natura.

Avui agafem un bus de 11h que ens portarà a la capital de l’estat de Oaxaca (que es pronuncia “uajaca”). Més noticies des d’allà!

Pd. Seguim trobant cavalls autòctons irresistibles pel David!

Chiapas, primera part

Ens hem instal·lat 3 dies a la ciutat de Palenque, en ple estat de Chiapas, un dels estats més pobres de Mèxic i el bressol de l’exèrcit zapatista. A uns 15 minuts en bus, es troben unes de les runes Mayas més importants, més grans i més ben conservades. A part, es pot visitar el museu que explica la història de la zona i conté moltíssimes peces de ceràmica Maya trobades durant els treballs d’arqueologia.

A una hora de Palenque hi ha un parell de cascades força maques: Misol-há i Agua Azul. Son una bona opció de visita si tens temps i vols passar un dia tranquil…que és el que necessitàvem.

Ara acabem d’arribar de passar una nit a la selva Lacandona, prop de la frontera amb Guatemala. Ha estat tota una experiència! Només amb el trajecte, ens han aturat 3 vegades: un control de duanes per guatemaltecos, un control militar per registar equipatges en busca d’armes i drogues i un tercer control, aquesta vegada de la policia. (Per cert! Un dels militars ens ha preguntat d’on erem…i a continuació, ens ha preguntat: “y España dónde cae?? Al lado de Estados Unidos o de Alemania??”..en fi, sense comentaris!). Ens hem allotjat al poble de Lacanja Chansayab, poblat per la ètnia Lacandona. Son descendents directes dels Mayas, i com a tal, porten els cabells llargs, serrell i túniques blanques. Hem pogut parlar amb l’avi de la familia que ens ha proporcionat allotjament. Gairebé no parlava castellà, així que poc hem entès de tot plegat!

És un poble pobre però en el que el govern hi està invertint molts diners. Han muntat com un negoci tipus “casa rural”, però a la indígena, on en comptes de fer piragüisme o anar a cavall, doncs et porten per la selva o et fan una ceremonia Maya. En comparació amb la resta de l’estat, és força car!

Avui mateix marxem cap a Sant Cristobal de las Casas…des d’allà, el proper post! 

El primer tast de Mèxic: Yucatan

Fa 10 dies vam aterrar a Cancún per anar directament a Playa del Carmen. Hi hem estat 7 dies, que hem dedicat bàsicament a fer un curs de submarinisme que aprofitarem per la resta del viatge. Això del submarinisme és tot un món… Hem estudiat molta teoria, hem fet exàmens, una immersió en piscina, dues en cenotes (però a la part oberta) i el David dos immersions més al mar. Jo em vaig quedar un pas enrere d’ell…necessito més temps per habituar-me a respirar per la boca a més de 12 metres de profunditat. De moment les titulacions que hem obtingut ens permeten fer immersions fins a 12 metres amb un instructor com a acompanyant (Anna) i immersions fins a 18m sense instructor (David). De segur que ho posarem en pràctica ben aviat!!

Hem fet també snorkelling a una platja que es diu Akumal. A part de ser una platja de sorra blanca maquíssima, pots nedar amb les tortugues gegants que estan nedant per allà, veure molts peixos de colors i coral de varis tipus. Llàstima que no tenim fotografies del món submarí que hem vist. Ah! i tot sense pagar ressss. Genial!

A l’hostal on hem estat la majoria de dies (menys els dos primers que vam estar al pitjor hostal que segurament trobarem arreu) hem conegut a una parella l’Evelyn i el Miquel que també estan fent una volta pel mon…encara que ens porten avantatge (ja fa 8 mesos que van marxar de casa!). Ha estat genial coneixe’ls!

Hem vist ja algunes runes Mayas. Les primeres que vam visitar van ser les de Cobá, estant encara allotjats a Playa del Carmen. Després ens vam desplaçar fins a Pisté, poble més proper a l’antiga ciutat Maya de Chichen-Itza, que conté una piràmide que és una de les 7 meravelles del món. A part de ser maca i perfecte…resulta que durant els equinoccis de primavera i tardor (març i setembre) es pot veure una serp (feta de llum solar) pujant la piràmide. La resta de runes de Chichen-Itza també valen molt la pena i estan molt ben conservades.

Per cert! Estem menjant molt i molt bé, i encara ho agraïm més desprès d’haver estat 3 setmanes als Estats Units! Us deixem com a prova una fotografia d’un plat típic de Yucatan: els Salbutes (aquests en concret son de pollastre i van ser un esmorzar!).

Ara deixem l’estat de Yucatan per anar cap a Chiapas…


Un nou projecte:

travel, share, special luggage

CALENDARI

Octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

STOPS

VISITES

  • 66,712

%d bloggers like this: