a 8 hores de la sortida

ENS HI HA CABUT TOT! Oeeeeeeee!!!!!

La última nit a Barcelona no l’ hem passat passejant pel casc antic ni prenent copes pel Born. L’hem dedicat a fer la motxilla!!! Qui ens anava dir fa una estona que tot això que llistem més avall i que veieu sobre el sofà ho faríem cabre 2 hores més tard dins d’aquests dos trossos de tela preparats gairebé per la NASA per a visitar la Lluna. El dia que les vam comprar (Dídac, mil gràcies de nou) creiem que aniríem sobrats i fins i tot ens preguntàvem perquè dimonis servirien aquelles butxaques dels cantons, aquells velcros interiors o aquelles cremalleres en diagonal. Amb tota la ignorància del món ens contestàvem a nosaltres mateixos que no les faríem servir pas… Que no les faríem servir????? No pooooc!!! No hem deixat ni un mil·límetre de motxilla lliure.

Durant la tarda, hem pogut veure al Jordi i l’Anna acabats d’aterrar de la seva www.voltaalmon.com. Ens han donat bons consells, explicat anècdotes, però sobretot molts i molts ànims. Una dosis de positivisme directe a la vena que segur ens ajudarà a portar millor aquests últims i durs instants de comiats.

Ara, a intentar dormir (juas juas que me parto…) i d’aquí unes hores cap a l’aeroport a iniciar el projecte més il·lusionant de les nostres vides. Next stop: New York, New York.

Motxilla tipus (David):  Sobre motxilla, bambes muntanya, sandàlies muntanya, sandàlies urbanes, xancles, sac dormir, mosquitera, llençol, coixí, necesser, botiquí, polar, cangur, 8 samarretes, 2 pantalons curts, 2 pantalons llargs, texans, 1 banyador, 4 mitjons, 5 calçotets, 2 tovalloles, buf, mocador, barret, ulleres i tub busseig, netbook, càmera rèflex, USB’s, rellotge, lots, cadena i candaus, iPod, antifaç i taps per dormir, cartes i parxís, adaptadors, precinte,  navalla suïssa i protector documents aigua.

*També portem motxilla petita pel dia a dia.

 

a 3 dies de la sortida…

Ens hem dit adéu!

Ahir va ser una GRAN nit. Ens vam acomiadar de la nostra gent a la platja de la nostra Barcelona. El que hauria de ser algo trist (un comiat sempre ho és) es va convertir en algo bonic, agradable i molt reconfortant.

Va ser molt xulo veure les vostres cares de felicitat, enveja sempre sana (i una mica de ràbia també, jeje..) i sentir els vostres sincers ànims en el moment de dir-nos “fins desprès”. Encara ens ressonen al cap paraules com “difruteu a tope” o “viviu l’experiencia al màxim”. Ens ho emportem tot plegat juntament amb els petons i abraçades que vam rebre. Intentarem ficar-los en algun racó de la motxilla (no serà fàcil)  i els traurem en aquells moments més baixos. Així d’alguna manera, també fareu part del viatge amb nosaltres. Pensem que els amics s’escullen i estem molt orgullosos d’haver-vos escollit, i encara més de que vosaltres ens hagueu triat.

Als que no hi veu podeu ser… us vam trobar a faltar, tot i que ja ens hem dit adéu reiterades vegades.

 Gràcies a tots!!!

 

Cliqueu aquí per veure totes les fotos.

a 7 dies de la sortida…

Ja tenim el botiquí!

Que ens ocuparà una bona part de la motxilla perque portem:
– antibiotics (de dos tipus)
– antidiarreics
– antihistaminics
– antiinflamatoris
– antipirètics
– repel.lent de mosquits
– malarone (no com a tractament preventiu sinó només per si enganxem malària)
– col.liris
– suero oral
– crema solar
– iode i material de cura

Com veieu portem ANTI de tot (o gairebé de tot…). Esperem no haver d’utilitzar gairebé res….però per si de cas…ens ho emportem!
En aquest punt volem agraïr especialment l’ajuda i suport de dues molt bones amigues: l’Eli i la Vinyet. Moltes gracies! Sou genials!

a 12 dies de la sortida…

Hem sigut tiets!

Ja tenim un motiu més pel qual tornar d’aquí un any a Barcelona. Es diu Ariadna i va néixer ahir cap a les 9 del matí. El record que ens emportarem d’ella serà veure els seus 2,4 kg estirats al bressol amb cara de no entendre perquè nassos la van treure de la panxa de la seva mare, totalment aliena a qualsevol crisis econòmica, indicadors d’atur o percentatges d’ IPC. Tampoc sap que la propera vegada que la veiem tindrà un any i ja gairebé caminarà. Serà d’aquí uns 15 quan li podrem explicar totes les experiències que vam tenir en aquest proper any d’aventura que just va començar uns dies desprès del seu naixement. El millor de tot i el que més feliços ens fa és que ja hi ha dos ulls més per veure el món des de una perspectiva diferent , dos cames més per recorre’l, un somriure més per gaudir-lo, un cervell més per entendre’l i dos mans més per intentar canviar-lo.

Benvinguda al món Ariadna, al TEU món.

 

a 16 dies de la sortida…

Comencem a estar una mica nerviosos!

De tant en tant ens agafen unes pessigolles a la panxa. Ens mirem i comentem que no podem evitar posar-nos nerviosos. Ens sentim emocionats per totes les experiències que ens estan esperant allà fora, però també ens sobta la sensació de “por” a lo desconegut i al fet de desconnectar-nos de la vida quotidiana. Sabem que aquestes son sensacions totalment pròpies del subconscient. Aleshores ens tornem a mirar i ens diem que estem segurs de que aquesta serà la millor experiència de la nostra vida!!

El recolzament de la nostra família i amics ens emociona, ens reconforta i ens anima (encara més si cap) en aquesta lluita entre el conscient i el subconscient. Gracies família i gracies amics per tots els vostres comentaris!

a 22 dies de la sortida…

Ja tenim el bitllet Round The World!

Ara sí que no hi ha marxa enrere!! Amb la de pasta que ens ha costat, peti qui peti…marxem el 2 de setembre.

Les vacances estàn sent de molt profit: hem fet ja pràcticament totes les gestions importants que teniem pendents i ja només ens queden alguns petits detalls i és clar, FER LA MOTXILLA! Però de la motxilla en parlarem en un altre post…que s’ho mereix.

A part, ens hem començat ja a acomiadar-nos d’alguns amics que ja no veurem fins d’aquí a un any….sniff!! Hem començat ja a “patir” la part més dura del projecte. Esperem que valgui la pena!

a 26 dies de la sortida…

El nostre significat de “viatjar”

Aquests dies quan explicàvem el nostre projecte a companys, amics, familiars, dèiem sempre que un dels motius per el que ho fem és perquè ens agrada viatjar. Però realment, no sabem si ens agrada viatjar, no ho hem fet mai!!! El que hem fet és turisme, i sí, ens ha agradat molt i ens ha portat molt lluny, però era “simplement” turisme. Creiem que viatjar és diferent, és estar-se més de tres setmanes a destí, és anar sense preses, és no agafar un avió perquè triga una hora si pots agafar un bus on un natiu t’explicarà coses durant 8, és conèixer a fons la cultura del país i saber de primera mà com hi viuen els seus habitants, és no pensar en tatxar països d’una llista…

Aquest viatge no sorgeix del no res, no ens aixequem un dia i diem “anem a fer la volta al món”, fa molts anys que tots dos ho tenim al cap. Només calia trobar el moment oportú i aquest és ARA. Desprès de gairebé 10-15 anys estudiant/treballant a tope, creiem que és bo parar per mirar-s’ho tot amb una mica més de perspectiva, per gaudir del temps, per conèixer món, per coneixe’t molt millor, per coneixe’ns molt millor, per agafar forces i poder així tirar endavant els nous projectes que segur “parirem” d’aquí en endavant. És algu molt comú a altres països com Australia, EEUU i nord d’Europa i que segur d’aquí uns anys serà força habitual també aquí.

Pengem un vídeo que ens transmet molt bé el significat de viatjar, se’ns fa difícil explicar els motius, però si feu una ullada amb el volum dels altaveus ben alt, segur ens entendreu una mica millor. Serà l’ esperit del Matt? Serà l’esperit del viatger?

a 32 dies de la sortida…

STOP??? Perquè STOP?

És un STOP perquè parem, però parem per desprès (1 any més tard) continuar. De ben segur continuarem amb una perspectiva força diferent i amb un munt d ‘experiències al sarró.  Però no és una parada definitiva. Tampoc és una parada típica ja que estarem en constant moviment. Podriem dir que ens parem, baixem del cotxe i agafem algún mitjà de transport més lent (un tuc-tuc?) que ens permeti gaudir del que veiem i sentim amb molta més calma, ben allunyats de les velocitats a les que aquí movem les nostres vides.

Avui hem fet un pas més cap a l’ STOP, ens hem desfet d’un dels lligams més forts que ens uneix als “standards” de vida que deiem l’ altre dia i que alhora impedeix a molta gent fer realitat un projecte com aquest. Ha estat l’últim dia de feina. Ens hem acomiadat dels companys entre plors i tristesa. Ens enduem algún que altre regal i deixem alguna que altra promesa. Moltes gràcies amics de Dallant i de Eat Out!!!! Us trobarem a faltar.

 

a 37 dies de la sortida…

Escrivim el primer post.

Fins al dia d’avui i des de que vam prendre la decisió de fer l’STOP hem estat força enfeinats, sobretot el David que s’ha llegit de “pe a pa” totes les guies de la Lonely Planet de cadascun dels països que tenim previst visitar. També ens hem dedicat a fer llistats de material que necessitem i a valorar les diferents opcions de transport. Ens han sigut de gran ajuda blocs de gent que també ha fet una volta al món, especialment els blocs del Jordi i l’Anna (www.voltaalmon.com) i el del Pep i la Cris (www.loliplanet.com). Els amics “viajeros” també ens han aconsellat molt i molt bé!

Ja tenim comprades les motxilles que ens acompanyaran en aquesta aventura a més a més dels sacs de dormir i xiruques entre d’altres coses. En aquest punt, volem donar les gracies al Dídac per la seva ajuda!

A dia d’avui encara tenim alguns temes pendents, com el passaport mecànic, el carnet de conduir internacional, la compra del bitllet RTW (Round The World), les comissions dels bancs, les vacunes i alguna que altra gestió més.

El dia 31 de Juliol deixem les nostres rutines:  el David s’acomiada de la feina i jo ja acabo la meva estada en pràctiques del màster. El més d’agost el volem dedicar a estar amb la família i amb els amics i acomiadar-nos d’ells.

 Aixssss quins nervis!!