Comencem a estar una mica nerviosos!
De tant en tant ens agafen unes pessigolles a la panxa. Ens mirem i comentem que no podem evitar posar-nos nerviosos. Ens sentim emocionats per totes les experiències que ens estan esperant allà fora, però també ens sobta la sensació de “por” a lo desconegut i al fet de desconnectar-nos de la vida quotidiana. Sabem que aquestes son sensacions totalment pròpies del subconscient. Aleshores ens tornem a mirar i ens diem que estem segurs de que aquesta serà la millor experiència de la nostra vida!!
El recolzament de la nostra família i amics ens emociona, ens reconforta i ens anima (encara més si cap) en aquesta lluita entre el conscient i el subconscient. Gracies família i gracies amics per tots els vostres comentaris!
Fem un STOP 
Hola macos! Us escric dient el mateix que tothom…Quina enveja! Us envejo sanament no nomès pel viatge que us espera sino pel valor que heu tingut de trencar les vostres fronteres interiors i decidir empendre aquesta aventura, ja que molta gent diu i dirà que li encantaria fer això pero que no pot, que la feina o les obligacions no li ho permeten, però en realitat som nosaltres mateixos que ens ho prohibim marcan unes limitacions que de vegades son mes fàcils de trencar dels que ens pensem o nómes s’ha de tenir una mica de valor per fer-ho.
Vull desitjar-os tota la sort del món i que disfruteu al màxim del día a día sense pensar en el que vindrà, sense pausa pero sense pressa. Empapeu-vos de l’essència de altres països i cultures i feu milers de fotos! Encara que és un llàstima que una càmara de fotos no pugui plasmar el sentiments i emocions del moment que estareu visquent.(Això ja ens ho explicareu!)
Bueno David, aquí et deixo el comentari que se que us fa molta il.lusio veure i percebre com la gent us recolza i us anima.
Mil petons!!
Per cert, aquest nervis que sentiu ja son part de l’aventura!!
Holaaaaaaa!!!!
Està pendent una platgeta aquesta setmana! Us truco demà o passat, que avui encara estem desfent maletes, acabem d’aterrar d’Egipte… jeje Se’ns ha fet curt el viatge, així que espero q vosaltres disfruteu tot l’any per tots els que ens quedarem aquí esperant-vos a vosaltres i també mentrestant anar llegint com va l’aventura pel blog!
Fa penita que marxeu, però passarà volant el temps, així que a topeeeee!!!!
Un petonarru, parlem!
Anna
Hola nois!
Soc el Marc, l’amic d’en Cristian que va venir a veure (o era beure), bé les dues coses… a casa vostra aquest cap de setmana.
Ja teniu un seguidor mes del vostre blog, que la veritat, seguir.lo promet ser molt interessant. Si aneu actualitzant els continguts per països amb la freqüencia que feu la dels “preparatius” tindreu fidels companys de viatge allà on esteu tot i la distància, en els que segur m’incloure.
De l’itinerari que heu planificat, em fa especial ilusió la part del Sud-Est Asiatic, on vaig estar fa 3 anys (ho lamento, “nomes” van ser tres setmanes com a “turista”, no com a “viatger”).
Segurament les vostres experiencies seran mes dilatades, pero es clar que em podrem compartir unes cuantes.
Espero tornar a veure-us de nou abans de marxar, em va agradar molt conèixer-vos.
Molta sort amb la recta final dels preparatius!
Que tal chicos!!! yo tambien ya empiezo a estar nervioso por ustedes dos!! que emoción la aventura que están a punto de empezar, saben que seguire sus pasos por esta web, y que estaré al pendiente de sus aventuras por el mundo, y tambien los espero en una de sus paradas, la bella y caótica Ciudad de México! que por cierto ya les está esperando una partida de poker… la revancha David!! haber si ahora me pueden ganar! asi que preparen sus pesos mexicanos para la apuesta, el dia de mi cumpleaños Laia me regalo un juego de poker como el de ustedes, asi que las fichas y las cartas están sobre la mesa (bueno, falta conseguir el mantelito como el suyo).
Espero que se encuentren muy bien, por mi parte estoy buscando trabajo pero confío en que algo saldrá muy pronto, extraño mucho Barcelona y evidentemente a ustedes también.
Bueno, pues estamos en contacto, un fuerte abrazo a ambos desde tierras mexicanas
Adèu.
Emerson