Aquesta ha sigut sense cap mena de dubte una de les millors experiències de moment viscudes en aquest viatge. Són uns dies durs però altament gratificants. El canyó del colca és el més profund del món, amb 100Km de longitud i punts amb més de 3000m de profunditat, sent així, el doble de profund que el Grand Canyon dels Estats Units.
Nosaltres hem agafat un tour de 3 dies i dues nits amb Andina Travel Service, que tenen una oficina a dins del mateix hostal Koala d’Arequipa, i n’hem quedat prou contents. Preu: 125 soles per persona amb allotjament i menjar inclòs.
Tot va començar el dimecres passat a les 3 de la matinada..si si! Ho heu llegit bé! Son sis hores de bus fins al poble de Cabanaconde (3200 metres d’altura), parant mitja horeta a la Cruz del Còndor, on amb sort es poden veure alguns còndors sobrevolant la zona. Al baixar del bus ja comences a notar un tant els efectes de l’alçada: algun mareig, una mica de mal de cap i falta d’aire, amb el que caminar, costa una mica més de lo normal.
Ens presenten el nostre grup: en David, jo (Anna), una noia nascuda a Taiwan però resident a Australia (la Lilian) i el guia, l’Omar. Dinem a Cabanaconde i a les 12:30h ens posem en marxa cap al poble de San Juan del Chuccho. Son unes 4 hores de baixada, amb un desnivell de 1200 metres per un camí polsegós i ple de roques. Pel camí et trobes a gent local amb els seus vestits tradicionals, pujant a peu, acompanyant a les mules i els burros que els hi porten la mercaderia, majoritàriament fruita, que comercialitzaran o intercanviaran per blat de moro a Cabanaconde. Fan aquest trajecte com a mínim un cop a la setmana, i us assegurem que és d’admirar la força física i mental que té aquesta gent.
Arribem a San Juan del Chuccho cap a les quatre de la tarda. És un poble sense electricitat ni aigua calenta, on la gent cuina amb llenya tot allò que recullen de la terra i dels animals, més allò que compren a Cabanaconde un cop a la setmana. Vàrem menjar una sopa boníssima i carn d’alpaca (una mena de llama). Dormim, al principi una mica pendents dels alacrans (una mena d’escorpins) que rondaven per algunes de les cabanyetes.
Ens aixequem cap a les 6:30h per esmorzar, i com que és l’aniversari del David, la cuinera, molt amable li fa una crèpe improvisada de dolç de llet i amb clara d’ou muntada li escriu “FeliS Cumple”. Va ser una bona manera de començar un feliç dia. Ens posem en marxa i caminem fins les 12 del migdia, travessant petits pobles, alguns amb llum des de fa un any només. El paisatge és magnífic i la gent autèntica. Arribem al poble de Sangalle, conegut també com l’Oasis, ja que brota molta aigua que han sabut aprofitar molt bé, construint piscines d’aigua natural. L’aigua entra i surt constantment de la piscina i no li cal cap mena de manteniment químic. Estem altra vegada sense electricitat ni aigua calenta, però el paisatge que ens envolta encara ho fa més autèntic. El nostre guia cuina de meravella i ens fa uns àpats fantàstics amb sopa de primer i un segon a base de patata o pasta, la mar de bons!
Al dia següent ens posem en marxa a les 5:30 del matí per pujar tot el que vam baixat dos dies enrere, però ho farem per un altre camí diferent. Seran 3 hores de pujada intensa amb un desnivell de 1200 metres. Esmorzem famèlicament a Cabanaconde i marxem amb bus fins al poble de Chivay (unes 2 hores i mitja) on hi ha uns banys termals naturals amb piscines d’aigua calenta. La millor és una que té 39ºC i està a l’aire lliure. L’entrada son 10 soles per persona i no està inclosa en el tour. Desprès de dinar agafem el camí de tornada a Arequipa, parant a un mirador de volcans situat a 4900m d’alçada, des d’on observem entre d’altres, el volcà Ampato, on és va trobar la mòmia Juanita que us vam explicar en l’anterior post.
El mateix divendres arribem a Arequipa rebentats però amb imatges dins de la nostra ment que ja mai oblidarem.
La nit del dissabte a diumenge l’hem passada dins d’un autobús, camí a Cusco, des d’on emprendrem el camí de l’Inca properament…
Fem un STOP 