Després de dos dies de viatge, dimarts passat vam arribar per fi a Jericoacoara. Tot i que ja està començant a ser un pèl massa turístic pel nostre gust, Jericoacoara té molt d’encant i un ambient molt distés.
Està ubicat enmig del no res i és accessible només amb cotxes 4×4. Bé, de fet, el poble en sí esta construït sobre sorra de platja i no hi ha un sol carrer asfaltat.
Hi ha una gran duna de sorra blanca que als vespres es converteix en un lloc de peregrinatge pels amants de les postes de sol, des d’on es contemplen unes molt bones vistes del poble i els seus voltants: més sorra i més aigua. Després de la posta de sol, es fan rodes de Capoeira a la platja…per cert…en saben un colló!
La marea és molt forta, tant que pot haver-hi una distància ben bé d’uns 50 metres entre el matí i la tarda. Això fa que es formin com pèlags d’aigua dins de la platja, que els pescadors aprofiten per pescar fàcilment.
Amb tot això, et trobes amb animals varis com cavalls, burros, gallines, vaques i porcs passejant lliurement pel poble.
I que s’hi fa a Jerico??? Doncs bàsicament estirar-se a l’hamaca amb un bon llibre i gaudir del “no fer res”…tot i que hi han moltes ofertes turístiques com ara el KiteSurf, WindSurf, Surf, cavalls i buggies.
Altra vegada hem estat de sort i hem enganxat un festival de Choro i Jazz que ha estat prou interessant. Si es que tenim una “llet”!
Fem un STOP 