Uns dies com a casa, …a Buenos Aires

El dia 9 de gener varem posar els peus a una de les ciutats més volgudes d’aquest viatge:Buenos Aires. I potser serà perquè ens venia de gust conèixer aquesta ciutat, potser perquè el seu nom ja inspira bon rotllo o bé perquè hem tingut la sort d’estar com a casa a Can Rodrigo (el cosí del Marrtin, un bon amic nostre)…o bé per tot plegat,…però aquests 10 dies ens han anat de fàbula!! Hem carregat piles, hem menjat “recontrarrebé” (fins i tot hem recuperat els 2 quilets que havíem perdut!), hem dormit moltíssim i també hem parrandejat força…

En quant a la part turística de la ciutat, hem caminat pels barris de San Telmo, Recoleta, Palermo, Belgrano, La Boca, MicroCentro, Las Cañitas, Puerto Madero…i més concretament hem vist El Caminito, La Casa Rosada, un espectacle de tango a l’emblemàtic bar Tortoni, la llibreria Ateneo, el cementiri on és enterrada l’Evita i el famós obelisc.

A Buenos Aires també ens han passat coses curioses. Vam poder-nos retrobar amb una parella de hawaians que havíem conegut a Iguazú (els primers hawaians que coneixem!) i que curiosament dormien en el mateix hostal que un bon amic de San Francisco que havíem conegut a Fernando de Noronha…així que com diria el Cris “Serendipity”, ens varem ajuntar tots per fer una parrillada i sortir de festeta. Va ser una nit estupenda de la qual no hi ha documents gràfics perquè de nit no agafem mai la càmera per seguretat…

També ens hem retrobat amb un ex-company de feina d’en David, el Matias que ens va fer un “asado” a casa seva amb banyet a la piscina inclòs!

Però la millor de les anècdotes passa quan la nit abans de marxar, decidim anar al teatre, ja que Buenos Aires és famosa per tenir una gran afició per aquest art. Dins de la gran diversitat d’obres ens decantem per una que pensem que possiblement ens farà riure i podrem entendre per no tenir temes polítics o històries de l’Argentina que poguéssim desconèixer: “Confesiones de la Vagina” en un teatre alternatiu. Bé, arribem al lloc i som quatre gats esperant a l’entrada, i dels quatre, 2 esperàvem per aquesta obra, i els altres 2 per “Monólogos del Pene”. Quan ja va ser l’hora d’entrar, ens diuen que es supen la sessió de la Vagina per falta de públic i per un problema tècnic (la conclusió és que és per falta de públic,vaja) i que si ens volem passar a l’altra sala que van a començar la funció. En fi, que hem de fer doncs?? Entrem al Pene. Literalment entrem 10 persones en una sala mini i molt cutre d’on surt un paio de darrera de la cortina metrallant-nos amb 200 paraules per minut, fent acudits dolentíssims sense gairebé ni respirar i entrebancant-se cada 3 paraules. Així que la casualitat, o no, va fer que sortíssim d’aquella sala cagant llets i decidíssim anar a sopar una mica bé a un barri que no haguéssim anat en cas que l’obra hagués sigut mínimament decent…tampoc demanàvem gaire més! Total, que ens plantem a las Cañitas i només baixar del taxi el David em diu: “no és aquell un dels senyor argentins que van fer amb naltrus el camí de l’Inca??”. I si!! Allà estava assegut, en un dels milers de restaurants que hi ha a Buenos Aires, entre els 10 milions de persones que viuen en aquesta ciutat! Va ser genial retrobar-nos..ja que ell i el  seu amic van tenir un camí de l’Inca un tant accidentat i no ens vam poder acomiadar d’ells ni agafar les seves dades…Així que al dia següent, just el que deixàvem la ciutat, ens van convidar a dinar un bon “asado” i ens vam poder acomiadar com mesos enrere ens hagués agradat i amb l’esperança de retrobar-nos novament en el futur.

Però a part del turisme i de les anècdotes, a Buenos Aires sobretot hem fet vida familiar, a casa d’en Rodrigo i la seva gosseta, la Sirah. Hem menjat com a casa o millor si cap, hem fet soparillos amb amics d’en Rodrigo i ens va dedicar un “asado” rodejats de molt bona companyia, entre ells, la mare i el germà del nostre bon amic Martin. Quina gran nit!! Gracies Martin i moltes gràcies Rodrigo per cuidar-nos tan i tan bé!! No ho oblidarem mai!

Hem dit adéu a Buenos Aires per marxar a la que anomenen “la fi del món”, Ushuaia. El fred ens espera!